RETWEETS

La crua realitat de Silicon Valley

En el món local de les empreses tecnològiques incipients -les start-ups, per entendre’ns- encara hi ha qui aspira a replicar aquí el model de San Francisco i la seva àrea d’influència, on suposadament és molt senzill disposar de finançament, personal qualificat i d’un ecosistema de contactes i aliances creuades que facilita transformar en negoci qualsevol idea digital mínimament presentable.

Si el vostre somni apunta cap a Silicon Valley, us recomano llegir com més aviat millor No exit: Struggling to survive a modern gold rush. Aquest llibre de Gideon Lewis-Kraus, periodista de la revista Wired, és la crònica dels esforços de Nick Edwards i Chris Monberg per fer viable el seu projecte, Boomtrain, una aplicació web de recomanació de vídeos basada en un algoritme innovador.

El llibre explica com els dos amics de Seattle fan malabarismes per fer creure simultàniament als inversors que ja tenen comandes de clients; als clients, que ja tenen producte, i als programadors que han de programar-lo -i que amb sous que aquí serien substanciosos allà només poden viure en una capsa de sabates, però tant els fa perquè es passen el dia a la feina- que ja tenen inversors. Inversors que, per cert, poden arribar a ser tan pintorescos com un grup de russos que volen fer créixer els diners que guanyen important catifes.

També hi queden retratats els fons d’inversió professionals, alguns vinculats a companyies com Google, vigilant de cua d’ull si els competidors participen o no en una ronda d’inversió abans de decidir fer-ho ells.

Al final es comprova que tot l’ecosistema d’emprenedoria és sobretot una façana per tal que les quatre o cinc grans companyies del sector disposin, per un cost mínim, d’un exèrcit d’aspirants intentant crear el pròxim Facebook o WhatsApp, i tan aviat algú comença a sortir-se’n, incorporar-lo a la maquinària pròpia, frustrant els seus somnis d’independència.