MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

La crisi trenca tres dècades de confiança dels consumidors

La confiança se situa a Espanya en mínims històrics i planteja una situació nova en  una economia amb 30 anys de creixement quasi ininterromput

Els consumidors de fins a 40 anys només havien viscut en època de bonança Zoom

Al llarg de la història la definició de l'economia com a ciència ha comportat intensos debats entre grans pensadors. Entre aquests erudits hi ha fonamentalment dos punts de vista: el dels que fan un enfocament objectiu, apropant l'economia a les ciències exactes, i el dels que fan un enfocament subjectiu, basant-se en aspectes com la satisfacció de les necessitats humanes.

El que sembla clar per a qualsevol observador és que l'evolució de l'economia no va marcada sempre per la racionalitat, sinó que es basa sovint en fílies i fòbies diverses. Com a exemple, la borsa, un mercat en el qual no poques vegades s'han produït comportaments irracionals i incomprensibles fins i tot per als inversors més experimentats.

Per aquesta raó, la confiança dels consumidors, monitoritzada contínuament per entitats públiques i privades d'arreu del món, juga un paper fonamental per a l'evolució d'una economia, i fa que els components psicològics tinguin un trasllat clar als grans números del consum, l'estalvi i el creixement econòmic.

L'estadística

Les dades mostren que la confiança està sota mínims a Espanya. L'índex de confiança del consumidor (ICC) va situar-se al juliol al nivell més baix de la història i va passar a l'agost als 41,5 punts, amb una pujada de quatre punts. L'alça es deu a l'augment experimentat en els dos components de l'indicador. D'una banda, a l'agost, al mig de les vacances de bona part de les famílies espanyoles, va pujar tres punts la valoració que fan els consumidors de la situació actual. De l'altra, les expectatives van millorar 5,1 punts.

L'indicador, elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques, registra, però, una baixada de 31,7 punts en relació a l'agost del 2011, quan ja havia disminuït notablement respecte dels exercicis precedents.

Incontrolable

Per Gerard Costa, professor de màrqueting d'Esade, la confiança és "un tema clau que trenca la lògica dels economistes". "És un paràmetre subjectiu, basat en fets reals, però bastant incontrolable". Segons Costa es pot fer una comparació entre la confiança econòmica i la confiança en una parella. "Quan algú té confiança, costa molt de perdre, és una actitud molt humana; però com a contrapartida, un cop perduda recuperar-la és encara més difícil", explica.

Mercats con l'immobiliari representen un exemple clar d'aquest tipus de comportament. Abans de l'esclat de la bombolla immobiliària tothom havia sentit a parlar d'aquesta bombolla, diversos experts havien advertit del sobredimensionament de les xifres de producció d'habitatges i de la insostenible evolució del preu. Però en un moment d'eufòria el ciutadà no para atenció a aquest tipus d'advertències. Ara, segons l'expert d'Esade, passa tot el contrari en àmbits com el mercat del deute espanyol. "Com que no hi ha confiança, la informació positiva ja no és escoltada", comenta.

Espanya, país deprimit

Segons els barems de la multinacional d'estudis de mercat GFK, la confiança dels consumidors a Espanya es va situar en el segon trimestre del 2012 en -0,6, en un barem que va del -100 als +100 punts. Al juny, com concreta GFK, es va registrar "la dada mensual més negativa recollida fins ara: -0,9 punts".

Malgrat tot, la situació de confiança és clarament millor a Espanya que en altres països de l'entorn europeu. A Itàlia la confiança és de -5,7 punts; al Regne Unit, de -3,1 punts, i a França, de -1,1 punts. Alemanya és l'única gran economia europea que s'escapa de les magnituds negatives, amb una confiança de 5,7 punts positius.

¿Es podria dir, per tant, que no estem tan malament? No exactament. Tot i que la comparació amb la majoria de les potències econòmiques europees no és negativa, Espanya es el país on, segons les estadístiques de GFK, més ha caigut la confiança. El primer trimestre del 2008 la confiança se situava a Espanya fregant els 20 punts, mentre que Itàlia, França i el Regne Unit se situaven a un nivell inferior, entre els 5 i els 15 punts.

"A Espanya la confiança -explica Costa- està molt per sota de la mitjana, no només perquè els indicadors ens posen a la cua, sinó per la davallada: la gent s'ha sentit traïda". La situació, a més, és nova: "Les persones entre 25 i 40 anys només havien viscut millora".