La crisi suavitza les diferències entre gèneres

El masclisme és un fenomen que es contagia en gairebé totes les esferes de la societat, inclosa l'economia.

La creació d'un ministeri de la Igualtat o la promulgació de diverses lleis per combatre la discriminació mostren que el problema encara és vigent. Així mateix, les estadístiques s'encarreguen de posar números a les diferències que encara hi ha entre homes i dones en aspectes com la igualtat d'oportunitats, l'accés als estudis superiors i al mercat laboral o l'equitat en la designació dels llocs de responsabilitat en empreses o en política. I els comentaris d'un polític com Toni Cantó, diputat d'UPyD i portaveu de la comissió d'igualtat del Congrés, sobre les denúncies falses per violència de gènere, recorden com el masclisme contagia totes les esferes de la vida pública.

Discriminació

Lourdes Ribes, presidenta de l'Associació de Dones Emprenedores (Odame), sosté que, "mentre que tot el que fan els homes per la societat (bombers, policia, exèrcit...) té remuneració, poder i representativitat, el que fan les dones per les noves generacions i per les generacions que se'n van no té sou, ni institucions ni representativitat". Així, mentre que la contribució social de les tasques més masculinitzades té un reflex en l'esfera pública, la contribució social femenina -com cuidar els fills i les persones amb dependència- s'amaga en l'esfera privada.

A la cua d'Europa

A l'administració central, durant l'últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el 46,7% dels ministeris estaven liderats per dones, però aquesta quasi paritat no es traslladava als nivells inferiors: només el 31% dels alts càrrecs estaven ocupats per dones.

Als Parlaments autonòmics, només el de Castella i Lleó tenia, l'any 2011, més dones que homes, amb el 66,7% del total.

Al Parlament català, les dones només arribaven al 41,% del total.

En l'entorn europeu, Catalunya i la resta d'Espanya no només hi surten perdent en comparació amb els països escandinaus (a Suècia i a Finlàndia, per exemple, les diputades són més nombroses que els homes al Parlament), sinó també en comparació amb una ex-República socialista com Estònia, que només fa nou anys que és a la Unió Europea.

A l'empresa privada la situació és fins i tot pitjor: l'any 2009 només el 10,3% dels membres dels consells d'administració de les empreses de l'Íbex-35 eren dones. Ribes posa l'accent en la propietat de les empreses, "un àmbit en què no hi ha estadístiques".

Bretxa salarial

La feina a temps parcial és més freqüent entre dones que entre homes, la qual cosa explica, en part, que el salari anual més habitual entre les treballadores sigui més baix que entre els homes: 12.540 euros contra 16.505 euros el 2010. Però el nombre d'hores de feina no és l'únic factor que separa les condicions salarials de dones i homes. El salari per hora d'una dona que treballa a temps complet és de 10,7 euros, enfront dels 11,9 euros dels homes. Per sectors, la bretxa més important es dóna en les activitats sanitàries i serveis socials, al comerç minorista i majorista i a la reparació i venda de vehicles de motor i motocicletes. En cap activitat econòmica, ni tan sols en les que estan més feminitzades, les dones tenen una percepció salarial mitjana superior als homes.

Formació, un factor positiu

Un dels pocs factors positius és el de l'educació. Entre les persones de 25 a 34 anys, el 44,1% de les dones compten amb un nivell formatiu superior, enfront del 34,4% dels homes. En termes de fracàs escolar, les estadístiques també són positives per a les dones: el 21,9% de les dones abandonen prematurament els estudis, enfront del 31% dels homes, però les diferències s'han escurçat.

Desigualtat segons estudis i sectors

L'anomenada bretxa de gènere en l'ocupació s'ha empetitit durant els primers anys de la crisi econòmica. Entre les persones amb estudis de preescolar, primària i primera etapa de la secundària, la diferència entre les taxes d'ocupació masculina i femenina va caure 15,5 punts, fins als 18,1 punts, en el període 2007-2011. Entre les persones amb estudis de segona etapa de secundària o postsecundària no superior, la diferència se situa en els 11,6 punts, sis punts menys que el 2007, i cau als 6,7 punts entre les persones amb educació superior, amb un descens de tres punts respecte al 2007. La principal causa d'aquest descens, que aproxima les diferències de gènere d'Espanya a nivells comunitaris, és la forta caiguda en les taxes d'ocupació dels homes. No obstant, mentre que la jubilació era l'any 2011 la principal causa d'inactivitat dels homes, amb el 43,9% del total, seguida per la formació o l'educació, amb el 29,1%, una de cada cinc dones no treballaven per responsabilitats personals o familiars. El 96,6% de les persones inactives per tenir cura de persones amb dependència són dones.