A FONS
ÀLEX FONT MANTÉ

La crisi provoca l'eclosió dels gurus

La complicada situació econòmica i la necessitat d'informació ha creat un nou fenomen: els gurus. Persones que són líders d'opinió i que són capaces de provocar problemes als ministres d'Economia amb una senzill article

En poc temps, un selecte grup d'economistes s'han convertit en els gurus que ens expliquen la crisi a cop de pronòstic. El consens entre tots ells és que la situació econòmica d'Espanya i de l'euro és molt delicada, però n'hi ha que són més moderats i d'altres que són més catastrofistes. Aquests últims argumenten que van preveure l'arribada d'una gran crisi quan ningú se l'esperava i, per tant, demanen respecte. És el cas de Santiago Niño Becerra, economista de l'IQS que el 2006 ja va dir que s'acostava un crash similar al del 1929.

Els ciutadans necessiten saber. "La gent no entén per què estem en crisi i té ganes d'aprendre", afirma un analista. I les xifres d'audiència ho demostren: la notícia més llegida a l'ARA.cat durant el maig va ser aquella en què l'economista Edward Hugh pronosticava que Catalunya serà intervinguda al novembre. És aquesta necessitat d'informació la que ha provocat l'emergència dels gurus.

Però, què busquen aquests gurus amb la seva presència constant als mitjans? "Publicitat", admet amb franquesa el mateix Niño Becerra. "Abans de la crisi no havia publicat cap llibre i ara ja en porto dos". Tot i això, Becerra també defensa que la seva tasca li permet "desmuntar mentides" que es propaguen des dels governs i les potents institucions econòmiques.

"Sortir als mitjans és un risc: només et recorden si t'equivoques", apunta l'economista i consultor Jonathan Tepper, que es va fer famós fa dues setmanes al programa Singulars de TV3 quan va recomanar que Espanya abandonés l'euro per sortir de la crisi. Tepper col·labora puntualment amb mitjans econòmics de referència com Bloomberg o CNBC, malgrat que, en la seva opinió, aquesta exposició mediàtica també té un gran risc: "Si m'equivoco en les meves prediccions, perdré clients". I aleshores per què sortir als mitjans? "És delicat. Convé sortir-hi una mica per aconseguir publicitat però no massa perquè aleshores els clients es preguntaran per què m'han de pagar si tot el que penso ja ho explico gratis als mitjans. S'ha de trobar l'equilibri".

Remuneració

La presència als mitjans no sempre està remunerada directament. Els diaris, les ràdios i televisions només acostumen a pagar als economistes que hi col·laboren regularment. Un guru que participi setmanalment en una tertúlia matinal a Catalunya Ràdio o RAC-1 acostuma a cobrar al voltant de 150 euros per programa, per exemple.

Santiago Niño Becerra, Jonathan Tepper o Xavier Sala i Martín encara no juguen a la primera divisió, on sí que hi ha Paul Krugman i Nouriel Roubini, experts de renom mundial que cobren grans sumes de diners per fer una conferència. Krugman va ser guardonat amb el premi Nobel d'economia el 2008 i, gràcies a això, pot exigir un salari de 100.000 euros per conferència, segons confirma una fundació que el va voler contractar però que es va fer enrere en conèixer les seves tarifes. Aquests 100.000 euros són el triple del que cobrava quan no tenia el Nobel i era força menys conegut.

Nouriel Roubini, professor de la Universitat de Nova York, va pronosticar que el mercat immobiliari nord-americà faria fallida i que tot seguit vindria una recessió mundial. Quan ho deia, ningú li va fer cas i, en canvi, ara pot presumir d'haver-la encertat. I s'ho cobra: per cada conferència demana entre 40.000 i 60.000 euros (l'última la va fer aquest dijous a Madrid). Però pocs recorden que el 2005 Roubini també va preveure que hi hauria una crisi del dòlar i que va fallar (almenys de moment: els seus defensors insisteixen que la crisi del dòlar acabarà arribant). De fet, Roubini s'ha caracteritzat per fer pronòstics sovint catastrofistes i, gràcies a això, s'ha guanyat el malnom de Doctor Doom (Doctor Catàstrofe).

"Krugman i Roubini són dos dels economistes que més i millor han estudiat la crisi del deute: han assessorat l'FMI, la Reserva Federal i molts dels països afectats", explica José Carlos Díez, un dels economistesestrellaespanyols (aquesta setmana ha sigut entrevistat per la televisió pública japonesa i pel Channel 4 britànic perquè expliqués la crisi espanyola).

Segons Díez, l'error de Krugman i Roubini és que sovint s'equivoquen en les formes i "en comptes d'indicar la solució es converteixen en part del problema". "Aquí entren en joc la supèrbia i la vanitat, que són el principal enemic d'un economista", afirma.

Profecies

Krugman ha aconseguit que tot Espanya estigui parlant d'un possible corralito d'ençà que fa quinze dies va publicar una senzilla i brevíssima nota al seu blog en què va pronosticar la sortida de Grècia el mes vinent. Això va provocar que els ministres espanyols haguessin de sortir a desmentir que hi haurà corralito . I tot això amb un senzill i poc detallat article. És per això que José Carlos Díez indica que sovint aquests comentaris esdevenen "part del problema". Els crítics de Krugman i dels economistes de tendència catastrofista els acusen de fer profecies que s'autocompleixen (en anglès, self-fulfilling prophecies ). Per exemple, si Krugman diu que hi haurà corralito , el temor es pot escampar entre la població i, en última instància, acabar provocant que la gent tregui els diners dels bancs i que l'Estat es vegi obligat a fer un corralito .

Una part de l'eclosió dels gurus també s'explica per la preponderància d'alguns mitjans -principalment anglosaxons- que s'han convertit en els líders d'opinió d'aquesta crisi. Mai com fins ara les notícies del Financial Times , The Economist o del Wall Street Journal havien tingut tanta influència. I els seus columnistes estrella se n'han beneficiat, com el mateix Paul Krugman (del New York Times ) o Martin Wolf i Wolfgang Münchau (que escriuen al Financial Times ).

Precisament, Münchau serà aquesta setmana a Sitges per participar en la jornada anual que organitza el Cercle d'Economia. Serà el guru convidat.