Cada era aporta elements disruptius que la fan peculiar i diferent de les altres. Hi ha un consens generalitzat sobre el fet que l'era actual té en les noves tecnologies un dels seus factors diferenciadors més importants.
Vivim en un món cada cop més global, però alhora més connectat. Tot el que fem deixa un rastre més profund i més difícil d'eliminar que mai. La nostra xarxa i el nostre prestigi esdevenen més importants que cap altra cosa.
A través de la història, allò que com a element productiu ens ha fet ser més competitius ha canviat.
La força va ser el primer factor de competitivitat en l'ésser humà. Posteriorment, ho van ser el coneixement, l'enginy (manera original d'aprofitar el coneixement), l'habilitat i, fins no fa gaire temps, el tret determinant era l'actitud a l'hora de fer coses (lideratge, emprenedoria, pensament positiu, empatia, capacitat de negociació, etc.).
Avui, la nostra competitivitat ens supera com a individus. El que ens dóna valor té més a veure amb el que som per als altres. Ens expliquem en referència a la comunitat.
La nostra xarxa de contactes ha passat a ser un element importantíssim a l'hora de determinar el nostre valor productiu i, per tant, la nostra capacitat de generar riquesa i d'aconseguir i mantenir el nostre lloc de treball.
La crisi econòmica ha ajudat a sobrevalorar aquest factor. Desenvolupar nous productes o crear nous serveis són, en època de crisi i en moments de difícil accés al crèdit, alternatives i escenaris massa costosos, complicats i de garanties d'èxit limitades.
Trobar la manera de vendre productes o serveis ja existents a través de les xarxes a l'abast és una estratègia molt més eficient. I si aquestes xarxes són internacionals, amb punts d'aterratge en economies en creixement, el valor es multiplica.
Els empresaris, avui, no haurien de buscar força, ni coneixement, ni enginy, ni habilitat, ni actitud... sinó algú de prestigi amb una bona agenda de contactes internacionals.
Jordi Bosch és enginyer.
