‘PORCA MISERIA’

La crema catalana com a símptoma

El sector alimentari és fonamental en la creació de la imatge d’un país. Penseu el que hem fet a Itàlia, on hem creat imperis amb el Parmiggiano Reggiano, la mozzarella o el tiramisú (aquella cosa que demanem quan estem de règim). Per això mateix estic sorprès de com a Catalunya descuidem la crema catalana, unes postres que -quina pena- s’estan fent internacionals sense internacionalitzar la marca Catalunya. Penseu que al meu país l’ofereixen com si fos un invent seu! Això no pot ser: la crema catalana no és una cosa qualsevol, exerceix d’ambaixadora del país, no deixem perdre aquestes oportunitats!

Aquests són els detalls que poden marcar la diferència en un món globalitzat. Em sobta que ningú dels candidats a les eleccions hagi parlat de la crema catalana, des d’Ada Colau fins a Xavier Trias, passant per Alfred Bosch. Veurem el 27-S. Ara seriosament: si no ens afanyem els italians l’hauran feta seva, com la pizza, que ens l’han copiat de la coca de recapte (això ho diu el meu sogre).