LLOGUER
Empreses 13/11/2016

Els trasters: la veritable inversió immobiliària anticrisi

La catalana Bluespace és un exemple de l’anomenat negoci del ‘self-storage’, el lloguer flexible de magatzems

Júlia Manresa
3 min
Els trasters:  la veritable inversió immobiliària anticrisi

Llogar un traster té poc a veure amb el mercat dels immobles de luxe, però promotors immobiliaris i fons d’inversió de capital risc s’hi estan llançant. Els habitants de les principals ciutats del món viuen cada vegada en espais més petits, el metre quadrat s’encareix per moments i Ikea s’empesca cada temporada una nova manera de convertir capses de mistos en apartaments dignes de catàleg. A tots aquests factors cal afegir-hi una generació millennial sense por a canviar de pis o de ciutat cada vegada que li ve de gust i amb poques ganes de comprar-se una casa. El resultat es fa evident: una creixent necessitat d’espai per guardar les pertinences.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Als Estats Units ja fa anys que s’hi dediquen i, de fet, aquí també. Bluespace és una companyia amb seu a Sant Just Desvern dedicada al lloguer de trasters i als serveis de mudances. Els seus edificis són fàcils d’identificar, blocs sencers pintats de blau fosc enmig de ciutats com Barcelona, Madrid o València. “Bluespace va néixer a l’Hospitalet de Llobregat l’any 2002 i aleshores ningú sabia a què ens dedicàvem”, explica Eduard Bosch, director de màrqueting de Bluespace. La idea de començar aquest projecte a Catalunya la van tenir un austríac i un francès, Alexander Ruckensteiner i Arnaud Ripert, diu Eduard Bosch, que van viatjar a Nova York i es van adonar que era un sector en auge que a Espanya ni tan sols existia. D’aquesta manera van importar el negoci a Catalunya i van començar amb una nau a l’Hospitalet de Llobregat, que disposava d’aproximadament 800 trasters. A partir d’aquí van anar comprant edificis, primer als afores i després dins mateix de les ciutats, fins a arribar a tenir-ne 22 el 2014.

Aquell any el hòlding inversor nord-americà Fremont va posar un xec sobre la taula i va comprar el 100% de l’empresa, que aleshores pertanyia en un 20% als dos emprenedors i la resta al fons Pramerica Real Estate des del 2005. La quantitat no va transcendir, però des d’aleshores l’expansió d’un negoci que creixia a ritmes anuals del 10% no només no s’ha aturat, sinó tot el contrari. Bluespace té ara 31 centres propis: 19 a Barcelona, 9 a Madrid i 3 a València, amb una ocupació d’un 80%, i espera continuar creixent a un ritme d’entre dos i tres edificis a l’any. Segons les dades de l’últim registre mercantil, Bluespace va facturar 20,6 milions d’euros el 2015, un 9% més que l’any anterior, i en va guanyar 2,8. Fremont Reality Capital és una firma inversora de San Francisco que inverteix en aquest negoci als EUA.

Bluespace compra edicifics sencers d’uns 5.000 m com més cèntrics i integrats a les ciutats millor. Després els converteix en passadissos interminables de compartiments de diferents mides amb les portes metàl·liques del seu blau corporatiu: pot arribar a aconseguir prop de 1.000 trasters dins de cada edifici. A partir d’aquí, la rendibilització de la inversió és constant. “N’hi ha de diferents mides: el més petit és de metre i mig, però n’hi ha de fins a 200 metres, i es poden llogar des de 15 euros per setmana”, explica Bosch.

“A Barcelona, com a qualsevol gran ciutat, és molt difícil trobar un garatge, i s’ha de llogar per preus molt elevats i durant anys. En aquest cas Bluespace permet llogar només l’espai que cal i rescindir el contracte quan es vulgui buidar”, aclareix. A més, després de comprovar que bona part de la demanda tant d’informació com d’emmagatzematge arribava els caps de setmana, l’empresa permet contractar i rescindir el servei per telèfon o mail i accedir als trasters qualsevol dia i a qualsevol hora només amb una contrasenya.

Però si els principals fons de capital risc i promotors s’han fixat en aquest negoci no és només per la seva rendibilitat, sinó perquè és un valor segur en temps de crisi. Bosch explica que el 70% dels seus clients són particulars, i que amb la crisi van créixer les necessitats de fer-los servir: “La gent anava a viure a pisos més petits, deixava de llogar-ne un de permanent o es venia el que tenia”. I, per ara, amb una creixent pressió a les ciutats i el preu del lloguer escalant, no sembla que el negoci hagi de deixar de créixer.

stats