TÈXTIL
JÚLIA MANRESA

La moda es llança al negoci de l’islam

Les marques no ignoren el creixement dels països àrabs: firmes com Mango ja fa anys que tenen col·lecció de Ramadà, i ‘Vogue’ estrena edició en àrab

La moda es llança al negoci de l’islam / VIVIENNE BALLE Zoom

“Puc assegurar que per a les noies que portem hijab és molt difícil trobar roba”, diu Ola Noureldin, periodista de 24 anys resident al Caire. Marques com Inditex, H&M o Primark tenen botigues arreu del món i és on compren la gran majoria de dones i homes. Però en el cas dels països àrabs i l’anomenada moda musulmana, encara els queda molt de mercat per explorar. Com explica Noureldin, “si vas a les botigues on t’agradaria comprar, costa trobar peces que no siguin tops curts o de tirants”. Però aquest és un mercat potencial que les grans firmes no poden ignorar. Segons Reuters i DinarStandard, l’economia islàmica creix el doble que la global, i els consumidors musulmans s’hauran gastat fins a 484.000 milions de dòlars només en roba i complements entre el 2015 i el 2019. Segons el mateix informe, només el 2013 els musulmans van gastar 266 milions en roba, més que tota la despesa en moda d’Itàlia i el Japó junts.

“Globalment, la població musulmana és jove i va en augment, i això converteix els musulmans en un important segment dels consumidors per a qualsevol àmbit”, explicava en declaracions a Fortune Reina Lewis, professora d’estudis culturals al London College of Fashion i autora del llibre Moda musulmana: Cultures i estils contemporanis. De fet, és una evolució progressiva. Aquesta professora explica que “el mercat de commodities islàmiques va començar pel menjar i les finances, i la moda era el pas següent”.

I això no només ho han vist multinacionals tan potents com Nike, que va anunciar ara fa dos mesos el seu Nike Pro Hijab, a la venda la primavera vinent. La firma de moda catalana més gran, Mango, fa 20 anys que és al Pròxim Orient, però cada vegada hi posa més interès. Aquesta setmana la companyia d’Isak Andic va anunciar el llançament d’una nova col·lecció pensada per al Ramadà i, a més, amplia l’abast que ja té el seu lloc web en àrab a Bahrain, el Líban i Oman. Mango ja havia posat en marxa una pàgina web en àrab per habilitar la compra online aquest gener a l’Aràbia Saudita, Qatar, Egipte, els Emirats Àrabs, Jordània i Kuwait.

I no es tracta només d’incloure un hijab a les col·leccions. Dins el sector, és el que s’ha anomenat moda modesta, una línia de vestuari amb la roba més ampla, colors suaus i més coberta. Una portaveu de Mango explica que ja fa més de 10 anys de la primera col·lecció de Ramadà d’aquesta firma, un fet que la situa com una de les primeres marques occidentals que ho va fer. Segons la mateixa portaveu, l’objectiu de Mango és “oferir una col·lecció global però que cuidi les necessitats específiques i que cobreixi les necessitats culturals i socials de cada país, com per exemple el Ramadà.

“Les musulmanes fa temps que demanen a crits a les marques de moda que tinguin oferta per a nosaltres; els diners d’aquest mercat potencial encara s’han de gastar”, explica en una entrevista a la BBC Shelina Janmohamed, escriptora i vicepresidenta de l’agència Ogilvy Noor a la Gran Bretanya. Per això els últims anys marques com Uniqlo, DKNY, Dolce & Gabbana o Tommy Hilfiger han llançat línies de roba especialment pensades per a aquestes consumidores, que gastarien molt més en roba si en tinguessin l’oportunitat.

Un altre exemple és el recent llançament de Vogue Arabia, la versió de la revista Vogue destinada especialment als països àrabs, i centrada en els productes i la moda modesta que busca aquest públic, que va començar a editar-se el març passat sota la direcció de la princesa de l’Aràbia Saudita Deena Aljuhani Abdulaziz i que té les oficines a Dubai.

però aquí també hi ha veus crítiques. A Fortune, Janmohamed insistia en la necessitat que aquestes grans marques portin aquestes línies de roba als països no àrabs, on la població musulmana encara té més dificultats per trobar aquesta mena de productes. Al mateix temps, la directora del mitjà nord-americà Muslim Girl, Amani Al-Khatahtbeh, explica a l’ARA que si bé iniciatives com el hijab de Nike són importants perquè normalitzen i visibilitzen un públic i una necessitat, també cal tenir en compte que al final qui acaba fent-hi negoci són les marques occidentals, que no demanen la participació de les dones musulmanes, per exemple. “Hi ha moltes petites dissenyadores locals en països àrabs que ja fa temps que s’encarreguen de fer hijabs per a esportistes”, diu Al-Khatahtbeh.

En el cas de Mango, la mateixa portaveu explica que no són dissenyadors musulmans o de països àrabs els que elaboren aquestes col·leccions, sinó que “són dissenyadors europeus que segueixen molt de prop les tendències dels països àrabs i coneixen bé els seus gustos gràcies a instagramers i a blogs de referència, marques locals o a viatjar a la zona”. El que tots tenen clar, però, és que en el hijab i la moda modesta hi ha un negoci cada vegada més potent.