Empresa
Empreses 22/10/2017

El miratge de la ‘silver economy’

Les empreses troben un nínxol de negoci en la gent gran, però l’evolució demogràfica i el sistema de pensions deixen en l’aire la viabilitat futura de l’economia per a la gent gran

Paula Solanas I Xavier Grau
6 min
El miratge de la ‘silver economy’

L’any 2050, segons les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), més del 30% de la població tindrà més de 65 anys, mentre que ara la gent més gran no arriba al 18%. Aquest canvi demogràfic, prou conegut, d’envelliment de la població, també té unes conseqüències econòmiques i de negoci. L’envelliment de la població, almenys fins ara, ha vingut acompanyat d’una millora del poder adquisitiu dels jubilats. De fet, durant la crisi els jubilats han sigut en moltes famílies el suport econòmic gràcies als seus estalvis i les seves pensions. De fet, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -vegeu el gràfic- demostren que els últims anys els més grans de 65 anys han passat a superar en renda disponible per persona la classe treballadora, els que tenen entre 16 i 64 anys.

Mitjana de la renda neta anual per persona

La millora econòmica dels més grans es converteix en una oportunitat de negoci per a les empreses. Companyies de gran consum ja estan posant al mercat productes adaptats -des de reguladors del colesterol a aliments amb suplements vitamínics i de minerals- i apareixen els serveis específics, especialment en el món financer i immobiliari, però també en altres sectors en bona part lligats a la dependència.

Espanya, però, és a les beceroles d’aquesta tendència, molt més desenvolupada en altres llocs, com els estats del nord d’Europa o els Estats Units, explica el professor d’Esade Ismael Vallés. Aquest expert creu que la silver economy és ara “una oportunitat de negoci per a les companyies, perquè la gent gran té més capacitat de consum, en general, perquè tenen estalvis i tenen pensions”, però alerta sobre el futur. “La incertesa està en el fet que aquest model es pugui mantenir a llarg termini”, explica.

Una opinió similar té Carlos Bezos, professor de la Online Business School i director de l’Institut per a l’Experiència del Pacient. Bezos opina que “posicionar productes o serveis per a aquest segment crearà, sense dubte, un nínxol”, però matisa que això no serà una solució per a “una activitat empresarial i econòmica sostinguda”. “No serà un element global de creixement”, assegura, perquè el problema econòmic real és la baixa natalitat. En la seva opinió està molt bé crear productes per a aquest segment de població, però no és un grup demogràfic que sigui el motor de l’economia, ja que són gent que normalment ja té casa, que per edat no tenen accés al crèdit i sovint el seu consum és restringit. “El sector que realment fa créixer l’economia són els pares amb nens, que necessiten habitatges, roba, col·legis, oci, cotxes i, a més, tenen capacitat d’aconseguir crèdit”, explica.

La tecnologia tindrà un paper important en els productes i serveis per a la gent gran. Bezos explica que aquest col·lectiu, “en contra dels prejudicis, està molt obert a la tecnologia i la utilitzen”. Això explica l’èxit de models de teleassistència, però també de la compra a distància, per exemple, i fins i tot de la tecnologia aplicada al control de la salut.

Encara que la tecnologia normalment es relacioni amb els més joves, també hi ha projectes digitals que han vist en la gent gran un segment amb necessitats que es poden solucionar a través del mòbil. Aquest és el cas del supermercat online Ulabox, en què més del 40% de les comandes ja les fan els més grans de 50 anys. “La gent gran té més dificultats per desplaçar-se i carregar la compra, o sigui que el lliurament a domicili els facilita molt la vida”, apunta el fundador de la start-up, Jaume Gomà.

De fet, comenta que les comandes d’aquest grup han augmentat un 20% l’últim any. “Nosaltres som els més sorpresos amb aquesta evolució”, reconeix Gomà. Tot i així, explica que no hi ha diferències importants pel que fa al tipus de compra que fan, ja que això depèn més de la composició de la unitat familiar o el poder adquisitiu, encara que a les comandes de la gent gran el producte fresc sí que té un pes rellevant.

L’emprenedor recorda que la digitalització també ha arribat a aquest col·lectiu a través de l’arribada dels telèfons mòbils. “És un perfil que es connecta bàsicament a través de les tauletes i els smartphones perquè és més fàcil i intuïtiu que un ordinador”, explica Gomà. Així doncs, confia que els dispositius mòbils es converteixin en la porta d’entrada de la gent gran al comerç electrònic.

Per al responsable d’Ulabox, estem davant d’un “canvi radical” en què es demostrarà que “si es posen les coses fàcils” es pot superar la convicció que la gent gran només és fidel al comerç físic. En aquesta línia, el súper digital també ha incorporat a la seva oferta comerços de proximitat, com les carnisseries Escofet Olivé o les fruiteries del grup Antolín, perquè generen confiança cap al producte. “Pensem que és un bon complement per a tots dos perfils, grans i no tan grans”, afirma Gomà.

Però a més de la tecnologia, l’economia col·laborativa també ha arribat al col·lectiu de persones grans, per exemple en temes d’habitatge. Fins ara s’ha associat el negoci immobiliari i la gent gran amb les residències. I, de fet, hi ha importants empreses que han vist en les residències de la tercera edat una oportunitat de negoci. Asseguradores catalanes com FIATC o Atlàntida han fet de les residències per a la gent gran una línia de negoci.

Atlàntida, explica el conseller delegat Pere Abelló, ha centrat les seves inversions més recents en residències d’avis. Primer va ser Mas Anglí, a Sarrià, el 2005, amb 93 places i una inversió de nou milions d’euros. Després va arribar Mas Piteu, un centre de 90 places a tocar de la carretera de l’Arrabassada. Però la companyia veu en aquests serveis l’oportunitat de creixement en el futur i, amb dos socis més, ja prepara la tercera residència al passeig Maragall, de més d’un centenar de places, i que podria comportar una inversió total d’uns 11 milions d’euros.

Aquest model de residència ja s’ha vist superat en altres països com Suècia, Noruega i els Estats Units, on es fa un pas més enllà i més que residències hi ha pràcticament urbanitzacions i pobles. “És un model que a Espanya i a Catalunya no ha arribat, i hi ha un ampli camp per recórrer”, diu el professor d’Esade Ismael Vallés. De fet, ja han arribat els primers moviments que apunten cap aquesta tendència en forma de cohabitatge o cohousing senior. És un sistema col·laboratiu que vol fomentar l’envelliment actiu i la convivència en comunitat amb serveis i activitats compartides i suport mutu. Segons la Universitat Oberta de Catalunya, a Espanya és un sistema que està guanyant adeptes, amb 34 grups, dels quals sis són a Catalunya. La cooperativa d’habitatge Sostre Cívic ja té alguns grups sèniors en marxa. Un d’aquests a Barcelona, que vol arribar a una trentena de socis amb l’objectiu de ser una alternativa al model actual d’envelliment. Aquest model de cohabitatge amb cessió d’ús planteja que es pugui viure de manera col·laborativa i solidària i es faciliti l’atenció a les persones per envellir de forma activa, autònoma i saludable.

Un altre exemple és Cohousing Barcelona, que vol aixecar una promoció a Arenys de Mar amb 24 habitatges per promoure una “vellesa activa i autogestionada”, amb uns espais privats per a cada persona i alhora tot un seguit d’espais comuns on tots els membres comparteixen activitats. Bugaderia comunitària, cuina comunitària, habitacions per a convidats i construcció sostenible i eficient i sense barreres arquitectòniques formen part de la seva oferta.

Però la silver economy no és només un nínxol per a empreses de serveis o tecnològiques. També afecta directament l’economia tradicional. Carlos Bezos explica que la gent gran normalment redueix el seu consum “perquè ja tenen molts béns materials”, però també creu que hi pot haver empreses que si adapten els seus productes tinguin potencial de creixement.

El professor Ismael Vallés apunta al paper que adquirirà la biotecnologia per aconseguir productes per allargar i millorar la qualitat de vida de la gent gran. “Els pròxims anys veurem una eclosió en aquest àmbit lligat a les investigacions sobre el genoma humà i les causes de l’envelliment”, explica. Però el principal problema, destaca, serà la transició cap a un nou sistema de pensions més sostenible. Fins llavors seran els bancs els que potenciaran productes financers per a la gent més gran, com és el cas de les hipoteques inverses i altres sistemes de renda vitalícia, apunta aquest expert.

stats