INDÚSTRIA
PAULA SOLANAS / ALBERT CADANET

Els inversors del cànnabis aterren a Barcelona

La ciutat acull el primer congrés d’inversors d’una indústria incipient a Catalunya però que genera milers de milions als EUA

Els inversors del cànnabis aterren a Barcelona / FELIP ARIZA Zoom

El mobile no és l’únic congrés que ha arribat a Barcelona amb les promeses de rendibilitat que ofereix un sector a l’alça. La ciutat acull a partir de demà el primer fòrum d’inversors i empresaris del cànnabis legal que organitza la xarxa d’inversors nord-americans The Arcview Group fora del seu país, i que pretén convertir Barcelona en capital econòmica de la marihuana, almenys durant set dies. Aquest negoci, que als Estats Units comença a viure un boom productor arran de la legalització per a ús recreatiu que s’ha produït en alguns estats, també té rèplica a Catalunya, tot i que dins els límits que marca la llei actual. Espanya considera delicte el tràfic d’aquesta substància però no en penalitza el consum per a ús individual (sempre que no es faci de manera “visible al públic”, tal com va afegir l’anomenada llei mordassa). És per això que els comerços autoritzats poden vendre lliurement tot el que una persona necessiti per a l’autoconsum.

El model conviu amb els anomenats clubs de consumidors, que s’emparen en un buit legal per cultivar de manera col·lectiva les plantes que té cadascun dels socis. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 300 clubs com aquests, la majoria a Barcelona. La capital catalana s’ha convertit en un dels epicentres del consum de cànnabis a Europa, amb el permís d’Amsterdam, on els problemes per la relació entre els coffee shops i les màfies del mercat negre estan passant factura a la indústria. “El mercat actual a Europa és com el dels Estats Units fa deu anys, i volem portar a Barcelona inversors d’arreu del món perquè coneguin què estan fent les empreses d’aquí”, explica Troy Dalton, que és cofundador d’Arcview. Els 625 inversors d’aquesta organització han fundat 137 companyies relacionades amb el cànnabis i hi han invertit més de 100 milions de dòlars (95 milions d’euros).

"Europa està com els EUA fa 10 anys i volem que els inversors vinguin a Barcelona a veure que s'hi fa"

A Catalunya els números no són tan alts, però el negoci de la marihuana ja crea llocs de treball. La primera companyia catalana, i una de les líders a escala europea, és a l’Empordà i es diu Alchimia. El 2001 Ramon Camps i David Saulina van decidir obrir un petit local per vendre llavors i altres productes relacionats amb el cànnabis, uns quants carrers més enllà del Museu Dalí de Figueres. Actualment la seva grow shop (així s’anomenen els comerços dirigits a l’autoconsum) distribueix a més de 25 països i el 80% de les seves comandes els arriben a través de la web. De fet, a finals de l’any passat van obrir una delegació a Xile, on el 2015 es va legalitzar el cultiu d’aquesta planta per a fins terapèutics. L’any passat Alchimia va facturar més de 8 milions d’euros, el doble del que ingressaven el 2011, i han passat de tenir una plantilla de 16 treballadors a 54. L’empresa té un catàleg de 7.000 referències de productes i 1.500 varietats diferents de llavors cannàbiques.

La gran majoria dels clients d’Alchimia són aficionats d’aquest univers, ja que l’empresa no ven als clubs de consumidors, que acostumen a tenir els seus propis distribuïdors. “Quan tothom va començar a invertir molt en aquest negoci, nosaltres ja anàvem per davant de la resta”, explica Camps, que treballava com a banquer a la ja difunta Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) abans de crear l’empresa. Tots dos fundadors venien del món activista i ja havien creat un club social cannàbic a la zona. “Ens hem professionalitzat molt. Al principi podia semblar una botiga poc seriosa, amb banderes rastafaris i olor de marihuana. Durant aquests anys ha canviat tot, menys l’olor de marihuana”, diu Saulina.

8M€

Facturació de l'empresa figuerenca Alchimia, líder del sector a Catalunya

Segons el president del gremi de grow shops de Catalunya, José Luis Rodríguez Carreño, hi ha més de 60 comerços com aquest arreu del territori català. Aquesta organització es va crear fa més d’una dècada per impulsar una normativa del sector, que encara no ha arribat. “Demanem que ens regulin, perquè actualment som nosaltres mateixos els que definim certes normes. Per exemple, vam crear un codi deontològic per acordar que no s’instal·lessin negocis al costat de les escoles o que no es deixés entrar els menors de 18 anys”, explica Rodríguez Carreño. A Catalunya la voluntat política és menys reticent a fer el pas, i el juliol passat el Parlament va admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular per incloure dins la llei el model de les associacions de consumidors.

A l’altra riba de l’Atlàntic, als Estats Units, ja hi ha set estats (a més de Washington, la capital) que han permès que la planta surti de la foscor del mercat negre per començar a integrar-se de ple en la legalitat. El 2015, i després que l’estat de Washington, al nord-oest del país, aprovés l’ús recreatiu del cànnabis, Blake Svenson va decidir invertir 250.000 dòlars per crear una petita planta de processament amb el seu germà. No fa ni dos anys i aquesta empresa ja és la tercera més gran de l’estat i factura al voltant de 800.000 dòlars bruts al mes. “La indústria de la marihuana ha creat més de 400 nous llocs de treball al nostre comtat, on no hi ha gaire dinamisme econòmic”, explica Svenson, que té una plantilla de 30 empleats uns quilòmetres al sud de Seattle. La seva companyia, Cowlitz County Cannabis Cultivation, es dedica a transformar la planta en derivats com l’oli o el dab, un concentrat del cànnabis molt popular entre els consumidors nord-americans. “Produïm a màxima capacitat, les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana, i encara tenim més demanda de la que podem satisfer”, assegura.

A Washington, l’impost sobre les vendes de la marihuana és del 37%, un abisme respecte a l’IVA, que és de només el 5,75%

El negoci de la marihuana legal als Estats Units va generar entre 3.500 i 4.300 milions de dòlars el 2016, fet que suposa un creixement anual d’entre un 17% i un 26%, segons les estimacions de Marijuana business factbook, un anuari econòmic del sector que publica l’editorial d’informació econòmica Anne Holland Ventures.

Segons els càlculs d’aquesta empresa, d’aquí dos anys les vendes de cànnabis per a ús recreatiu ja superaran les d’ús medicinal als EUA. L’escenari que dibuixa l’informe és contundent: les vendes del sector podrien superar els 10.000 milions de dòlars el 2020. Però això no és l’únic que interessa els inversors. En un context de tipus baixos i sense actius amb rendibilitats gaire altes, la marihuana es reivindica. Segons l’estudi, els productes elaborats amb marihuana tenen un marge de benefici del 32%, enfront del 18% de la cervesa o el 13% del tabac.

26%

Creixement del mercat de marihuana legal als EUA

A més, des del novembre aquesta indústria ha posat els peus en una regió que acostuma a convertir en or tots els negocis que toca. Califòrnia s’ha sumat a aquesta febre verda, que té algunes sinergies amb Silicon Valley. “La tecnologia té un rol molt important en aquesta indústria i s’estan creant solucions per optimitzar el conreu”, explica l’inversor Troy Dalton. De fet, fins i tot hi ha una base de start-ups i acceleradores de negoci especialitzades. Weedmaps és una aplicació mòbil per geolocalitzar clubs cannàbics i dispensaris siguis on siguis. L’empresa té al voltant més de 350 treballadors i ha obert la seva seu europea a Barcelona. Segons Dalton, el mercat està madurant i ja hi ha marques que es comencen a posicionar com a líders del sector.

El negoci del cànnabis és gran i, segons Blake Svenson, els governs estatals se n’estan quedant el millor tros. A Washington, l’impost sobre les vendes de la marihuana és del 37%, un abisme respecte a la baixa fiscalitat a què estan acostumats els nord-americans, i un nivell fins i tot molt alt per als estàndards europeus. En el mateix estat, l’IVA és del 5,75% i l’impost sobre el tabac és d’uns 3 dòlars sobre el preu del paquet, mentre que la taxa sobre l’alcohol és del 20%. L’empresari explica que el govern de Washington ha recaptat més de 400 milions de dòlars amb aquest impost des de la legalització, als quals se sumen els tributs que ja paguen com qualsevol altre negoci.

Aquest mateix fet és el que permet que, de moment, empresaris i inversors dormin tranquils davant la incertesa provocada al sector per l’elecció de Donald Trump com a nou president. “S’estan generant molts ingressos i no hi voldran renunciar”, diu Svenson. Tot i així, el secretari de premsa del president republicà, Sean Spicer, va advertir fa unes setmanes que el nou executiu serà més estricte amb la marihuana legal. Trump ha suggerit que no té cap problema amb l’ús terapèutic d’aquesta substància, però que consumir marihuana sense recepta mèdica ha de ser il·legal.

Tot i així, la política no és l’única preocupació que té actualment el sector. Dalton adverteix que el boom de la producció ja ha fet que en algunes zones comencin a baixar els preus majoristes i que, per tant, caldrà trobar l’equilibri perquè el negoci no acabi morint d’èxit. -