ENERGIA
XAVIER GRAU

Les grans elèctriques es llancen a les renovables

Gas Natural i Endesa, que van fracassar en la primera subhasta, han obtingut ara 1.200 megawatts

Les grans elèctriques  es llancen  a les renovables / JORDI OLIVÉ Zoom

Les grans elèctriques van posar en el punt de mira les renovables a començament de la dècada. Mentre els seus cicles combinats, que havien comportat milmilionàries inversions, estaven aturats, grans fons internacionals i productors locals anaven invertint en energies renovables a l’Estat. El lobi elèctric no va dubtar a demonitzar els impulsors de les energies renovables, que invertien amb el coixí d’importants primes que asseguraven la rendibilitat dels seus projectes. Sigui per la seva pressió o per la profunda crisi i la necessitat d’aturar el creixent dèficit de l’Estat, va arribar la retallada de les primes i les conseqüències ja conegudes en forma de demandes d’arbitratge internacional contra l’estat espanyol.

Però, ara, les grans elèctriques que demonitzaven aquells inversors en renovables han pujat amb força al carro. Van acudir a l’última subhasta de capacitat que va fer el govern espanyol -menys Acciona, que té l’objectiu fixat en els mercats internacionals-, i ja han anunciat que aniran a la pròxima subhasta. Un gir que, no obstant, no ha frenat alguns dels nouvinguts, com Forestalia, el gran triomfador en les dues subhastes que hi ha hagut fins ara.

El gir no només l’han fet les grans companyies del sector elèctric. El govern espanyol -d’acord amb la urgència de complir els objectius de la Unió Europea per al 2020 d’un 20% d’energia renovable, quan ara és el 16%- no es va esperar ni una setmana des de la subhasta del 18 de maig per anunciar que n’hi haurà una altra abans de l’estiu.

El canvi de posició de les grans elèctriques ha sigut ràpid. Endesa, Gas Natural i Iberdrola van anar a la primera subhasta després de les retallades, el gener del 2016, però amb unes ofertes que les van fer quedar fora. En canvi, a la del maig d’aquest any qui es va endur més capacitat, després de Forestalia, van ser Gas Natural i Enel Green Power (Endesa), que en conjunt es van adjudicar més de 1.200 megawatts, mentre que Iberdrola va quedar derrotada. A més, grans multinacionals del sector, com Siemens-Gamesa, també es va endur part del pastís, i per a la pròxima subhasta ja han mostrat interès companyies de la talla de General Electric (que a la subhasta del maig era el soci tecnològic de Forestalia) o el fons KKR.

Una font d’una de les grans elèctriques ha reconegut que en l’èxit de les grans del sector en l’última subhasta hi ha haver acceptat el que s’anomena preus negatius. Realment no són negatius, sinó que en les seves ofertes acceptaven cobrar per cada megawatt produït per sota dels 52 euros de la retribució base, cosa que en la pràctica significa acceptar vendre l’energia al preu que marqui en cada moment el mercat majorista. És a dir, energia renovable sense dopatge, a preu de mercat. I sembla que en el pròxim concurs -les bases estan ara en mans de Competència, que ha d’emetre el seu informe- s’aconseguirà també adjudicar tota la potència en condicions similars. De fet, a la subhasta del maig van sortir a concurs 3.000 megawatts i hi va haver ofertes per més de 9.000 megawatts. Per tant, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, que va qualificar la subhasta d’“èxit”, espera que es torni a repetir.

Les claus de l’èxit de la subhasta cal buscar-les en el futur del sector, amb uns compromisos europeus per complir i unes tecnologies, com la nuclear i el carbó, que no tenen assegurat el futur. A més, les tecnologies de les renovables són cada cop més madures i, per tant, més barates. Per fer-se’n una idea, un panell solar fotovoltaic costa ara quasi una desena part del que costava fa deu anys.

Però l’èxit de la subhasta no emmascara el descontentament que ha generat en el mateix sector de les renovables. De fet, l’eòlica va ser la gran triomfadora de la subhasta -es va endur el 99% de la potència adjudicada-, mentre que la fotovoltaica només va aconseguir una mínima part. La patronal fotovoltaica Unió Espanyola Fotovoltaica (Unef) va provar d’aturar la subhasta al Tribunal Suprem demanant-ne la suspensió cautelar, sense èxit, i ara ha portat la protesta a Europa. La patronal de les energètiques solars creu que la subhasta, pel seu disseny, afavoria la generació eòlica. La clau és que l’adjudicació tenia en compte el descompte i, en cas d’empat, les hores de producció, i en aquest segon aspecte l’eòlica s’imposa clarament a la fotovoltaica. El president d’Unef, Jorge Barredo, considera: “Aquest sistema de subhastes no ens permet competir, perquè hauríem d’oferir descomptes superiors als que permet la normativa”.

L’Associació Empresarial Eòlica (AEE) espanyola considera que aquest conflicte es podia haver evitat seguint el sistema de subhastes d’altres estats europeus, com Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos, establint una quota per a cada tecnologia a l’hora de fer la licitació de capacitat.