La fi dels mecànics de clau anglesa i dels retrovisors

Les caixes de canvis, els retrovisors, els miralls, els sensors d’aparcament... Tot el que s’ha fabricat fins ara està en la corda fluixa. El desterrament del motor dièsel i el canvi cap al motor elèctric impulsat per les automobilístiques obligarà a redefinir tota la indústria auxiliar d’aquest sector i en alguns casos posa en perill la seva subsistència.

“Fabricar motors dièsel serà cada vegada menys rendible”. La frase del president de Seat, Luca de Meo, va obrir dilluns un debat de fons al Saló Internacional de l’Automòbil de Ginebra. En efecte, un any i mig després que esclatés l’escàndol del Dieselgate, la indústria de l’automoció ja prepara el desterrament d’aquests motors. Els motius que donen els fabricants són diversos: les restriccions sobre les emissions de gasos contaminants encariran la producció; les limitacions d’accés a alguns nuclis urbans -l’últim cas ha sigut el de Barcelona- també complicarà les vendes, i la popularització dels cotxes híbrids i elèctrics tendirà a abaratir el cost de les bateries. Amb tots aquests elements sobre la taula, De Meo no va tenir dubtes a l’hora d’assegurar que ara se centraran “en els cotxes connectats i els elèctrics” i que els models on abans desapareixerà el dièsel són els petits. Seat preveu que els cotxes endollables siguin una realitat al carrer a partir del 2025.

El pas cap al motor híbrid i elèctric es va fer evident al Saló de Ginebra. La majoria de marques van presentar els seus models o prototips i els avantatges per als clients i per al medi ambient. El que no queda tan clar és qui i com es faran tots aquests nous components. “És una bona pregunta -va admetre De Meo dilluns a Ginebra-. Encara hem de veure quin paper jugaran les fàbriques de components ara amb aquestes noves tecnologies; això encara s’ha de definir”.

La situació afecta molt directament empreses catalanes com Ficosa. “Per fabricar un motor elèctric calen un 70% menys de peces; és molt més fàcil de fer”, explica el director de R+D de Ficosa, Enric Vilamajor. Aquesta companyia catalana de components per a l’automoció ja està internacionalitzada i fa 12 anys que dedica els seus recursos a la reconversió. “Nosaltres juguem a la Champions League, però potser n’hi ha d’altres que tindran problemes”, admet Vilamajor.

El canvi, segons fonts del sector, es notarà des de les grans fàbriques fins als tallers mecànics, on els programes informàtics acabaran substituint les claus angleses i els cargols. L’equilibri serà bàsic. “Al mateix temps que fer motors serà molt més senzill, s’obren opcions per fer més tecnologia per al cotxe connectat i autònom -explica Vilamajor-. Anem clarament cap aquí”. Els acadèmics també coincideixen. “La indústria es redefinirà totalment”, assegura l’enginyer José Maria Baldasano, professor de la UPC i investigador al Centre de Supercomputació de Barcelona. Segons Baldasano, mentre que els Estats Units i l’Amèrica Llatina tenen un 10% del parc mòbil que funciona amb dièsel, a Europa arriba al 55% de mitjana, i a Espanya els dièsel són el 70% dels cotxes en circulació.

“Si actualitzéssim el 35% del parc mòbil circulant de Barcelona i Madrid en cotxe elèctric, assoliríem els valors límit i no tindríem problemes de circulació”, explica Baldasano. Aquest expert en qualitat de l’aire té clar quin és el problema dels motors dièsel: “Al principi contaminaven molt i deixaven anar partícules NOx (molt nocives per a la salut) tan grans que el nostre sistema les podia filtrar; amb la millora d’aquests motors es dona la paradoxa que les partícules són tan fines que van directes als pulmons i això és molt perillós”.

“Limitar els accessos a les ciutats és parar el primer cop durant els episodis de contaminació puntual -diu aquest enginyer-. Calen mesures a llarg termini per reduir la contaminació crònica; tenim nivells d’òxid de nitrogen i partícules per sobre dels nivells europeus i dels que recomana l’Organització Mundial de la Salut, i solucionar això passa per renovar el parc de vehicles i anar cap als motors elèctrics”.

El canvi no és fàcil però les automobilístiques s’ho han marcat com una prioritat. Ara és el torn de la indústria auxiliar i els tallers. Segons els directius consultats al saló aquesta setmana, encara hi ha més reptes: aconseguir recàrregues més ràpides, amb més autonomia “i sobretot punts de recàrrega”. El sector reclama a les administracions que donin suport al canvi i facilitin aquesta infraestructura. És l’únic pas que els falta per acabar d’enterrar el dièsel.