IMMOBILIARI
XAVIER GRAU

El ‘crowdfunding’ immobiliari estrena marc legal

La Comissió Nacional del Mercat de Valors ultima el registre de Housers, la principal plataforma que democratitza la inversió en el totxo

El ‘crowdfunding’ immobiliari estrena marc legal / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Posar la inversió immobiliària a l’abast de tothom és el nou objectiu d’algunes plataformes de crowdfunding. La idea és que un negoci que està creixent, el de la inversió en el totxo, no quedi reduït als grans fons d’inversió o a les socimis, les societats cotitzades d’inversió immobiliària. Però com passa molts cops, l’economia real va per davant de la normativa. Això és el que li va passar a Housers, la principal plataforma de crowdfunding immobiliari a l’Estat. La companyia va néixer, fins i tot, abans que s’aprovés la llei de foment del finançament empresarial del 2015, que donava carta legal a les plataformes col·laboratives.

Aquestes plataformes, segons la llei, necessiten estar registrades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). De moment n’hi ha 17 que ho han aconseguit, però cap del sector estrictament immobiliari. Les societats registrades són de finançament a empreses o a particulars. El problema amb què s’havia trobat Housers fins ara era de model de negoci.

Housers havia demanat el registre el juliol de l’any 2015. Però hi havia forats legals, malgrat que la llei que regula aquestes plataformes s’acabava d’aprovar. El cas és que la normativa preveu que les plataformes només siguin intermediaris, mentre que Housers participa en el negoci. I amb els recents canvis a la cúpula de la CNMV, l’organisme que presideix Sebastián Abella ha decidit donar llum verda al registre, tal com asseguren fonts de la CNMV i de Housers.

Des de la plataforma es va arribar a desistir del registre, però ara valoren positivament el vistiplau perquè “aportarà un plus al negoci”, ja que tindran la supervisió de la CNMV, segons afirma el director de màrqueting de la plataforma, José María Herrán, que creu que això donarà més confiança als inversors. Tot i la falta de registre, Housers no ha deixat de treballar aquests dos anys. La plataforma fundada per Álvaro Luna i Tono Brusola té 42.000 usuaris registrats, la meitat dels quals, uns 20.000 aproximadament, són inversors.

El problema és que la llei va néixer pensant que les plataformes farien d’intermediàries, sense participar en el negoci. Però Housers busca els actius en els quals poder invertir i els gestiona. De fet, la base del seu negoci no és la intermediació, sinó els serveis als inversors. Per això cobra unes comissions del 10% de les rendes de lloguer de cada immoble i, en cas de venda amb plusvàlues, un 10% del benefici. La situació de cobertura legal insuficient aquests dos anys no ha aturat el negoci. Housers ja ha comprat 93 immobles a Madrid, Barcelona, València i Palma, i continua buscant actius per augmentar l’activitat. De moment ja ha aixecat més de 22 milions d’euros entre els petits inversors. Segons la plataforma, la rendibilitat mitjana neta de la inversió és del 3,7% i la revalorització dels actius s’eleva al 12%.

El negoci consisteix a trobar un actiu immobiliari i posar-lo a la plataforma perquè els inversors facin les seves aportacions per comprar-lo, a partir d’una quantitat mínima de 50 euros. És “democratitzar el negoci immobiliari”, perquè tothom se’n pot beneficiar, diuen a la plataforma. Per cada compra es constitueix una societat limitada i els inversors tenen la part proporcional a la seva aportació, i guanyen també la part proporcional dels lloguers -que cobren mensualment- i la part proporcional dels guanys quan es ven, excepte el 10% que en els dos casos s’endú Housers.

El problema és la poca liquiditat que té la inversió. Des de Housers afirmen que s’ha d’entendre la compra d’aquestes participacions immobiliàries com una inversió a mitjà termini. Però també admeten que estan treballant en la possible creació d’un mercat secundari perquè els socis puguin vendre’s les participacions quan vulguin.