DAMIÀ S. BONMATÍ

La cara submergida dels creuers

Les grans empreses controlen el sector des de Miami, però naveguen sota banderes i regulacions de paradisos fiscals. Contracten al Tercer Món, eviten impostos als Estats Units i generen grans quantitats de residus

La cara submergida dels creuers / ÀLEX SANTALÓ Zoom

Havien agafat el vaixell el dia de Nadal a Miami, la capital dels creuers, i l’última nit es van topar amb l’escena. La sang es filtrava per la porta de l’ascensor del pis 10 del Carnival Ecstasy. El Matt i la Susan Davis van treure el mòbil i van gravar.

En el vídeo, del 27 de desembre del 2015, s’hi sent una empleada que demana als clients que s’allunyin. Un cartell impedeix el pas: “Ho sento, no estic en funcionament en aquest moment”, es llegeix en anglès.

Havia mort José Sandoval Opazo, cap de manteniment, de 66 anys, xilè d’origen i italià d’adopció. Feia 17 anys que treballava a la companyia Carnival, la més gran del món. La màquina es va engegar de sobte mentre reparava l’ascensor i va morir per trauma cerebral, segons l’advocat de la família.

Però, malgrat treballar per a una companyia amb seu central als Estats Units, en una embarcació amb origen i destinació Miami, la situació laboral de Sandoval era més complicada. No depenia de la legislació laboral dels EUA sinó de Panamà, amb menys proteccions. L’embarcació Carnival Ecstasy, en realitat, opera sota bandera panamenya.

El 70% dels creuers del món tenen bandera de les Bahames, Panamà, les Bermudes i Malta

Aquesta és la cara més submergida dels creuers, un mercat mundial que mou uns 18 milions de passatgers a l’any i que juga amb les ambigüitats que comporta ser un negoci global que opera en alta mar. Dels menys de 300 creuers que hi ha en actiu al món, el 70% tenen bandera de les Bahames, Panamà, les Bermudes i Malta, segons una base de dades creada per l’Escola de Periodisme de la Universitat de Colúmbia i treballada per un equip de periodistes d’Univision, el mitjà en espanyol més gran dels EUA.

La investigació, publicada a Espanya per l’ARA, revela un joc de nines russes, en què les nines són creuers: un vaixell pot tenir bandera de les Bahames, l’empresa propietària de l’embarcació pot estar registrada a Libèria, la companyia operadora està inscrita a Panamà, però la seva seu central es troba als Estats Units.

Zoom

És el cas del Seabourn Odyssey, un creuer de luxe, però n’hi ha molts altres. Les tres grans companyies del sector, Carnival Corporation, Royal Caribbean International i Norwegian Cruise Line, que controlen el 82% del mercat mundial, tenen les seus centrals als EUA, però entre totes només tenen una embarcació amb bandera del país.

Els crítics la consideren una de les indústries nord-americanes menys regulades. La multiplicitat de passaports porta els creuers a dependre de diversos sistemes legals i de vegades a navegar per alguns llimbs, cosa que significa menys drets laborals, pitjors salaris, ambigüitat en la resolució de crims comesos a bord, regulacions mediambientals més laxes i menys -molts menys- impostos a pagar.

Treballar als creuers vol dir assumir contractes de fins a nou mesos per més de 70 hores a la setmana sense dies lliures

Carnival, la líder indiscutible del sector, és realment una empresa panamenya. Royal Caribbean, la segona, i ben forta al Mediterrani, està registrada a Libèria. I Norwegian, a les Bermudes. Tres països considerats paradisos fiscals. Totes tres, però, tenen les oficines centrals a Miami, els directius decideixen des de Florida i les seves accions cotitzen a la Borsa de Nova York.

La cara submergida dels creuers Zoom

La cara submergida dels creuers / IDOIA VALLVERDÚ

“Afrontem-ho: la majoria de les indústries prefereixen anar-se’n a altres països que tenen menys regulació. I crec que és el que passa en aquest cas”, diu la congressista nord-americana Doris Matsui, impulsora d’una llei que va endurir les regulacions de seguretat als creuers.

Tot plegat afecta les condicions laborals. Treballar als creuers vol dir assumir contractes de fins a nou mesos per, sovint, més de 70 hores a la setmana, sense dies lliures ni vacances, sense família ni retorn a casa quan es fa fosc.

“Un treballador del Primer Món, on hi ha salaris més bons, no treballarà en un creuer per guanyar el mateix o menys que a terra ferma, en una feina pesada d’entre 8 i 14 hores i sense dies de descans”, explica l’Aaron, un veneçolà que ha treballat al departament d’excursions d’un gran vaixell.

La majoria vénen del Sud-est Asiàtic, l’Amèrica Llatina, el Carib i l’Europa de l’Est, i hi troben salaris millors que als seus països però molt més baixos que a Miami. Els seus contractes depenen normalment de la legislació laboral del país de la bandera del vaixell.

Sobre el paper també els protegeix una llei nord-americana per als mariners, la Jones Act, però des de fa una dècada quan s’incompleix no poden reclamar davant la justícia nord-americana a causa d’una sentència del 2006. Avui dia, per clàusules del contracte de les grans línies de creuers, els problemes laborals solen acabar davant d’un àrbitre privat acceptat per les dues parts, pagat per l’empresa de creuers i de fora dels Estats Units. Això fa que es resolguin mitjançant indemnitzacions que impliquen clàusules de confidencialitat: l’extreballador no pot revelar el nom de la companyia ni la quantitat que li han pagat.

Un equip d’Univision va viatjar en dos creuers i va parlar, a terra ferma i en alta mar, amb mig centenar de treballadors amb port base a Miami. Entre les denúncies, hi apareixen funcions diferents de les anunciades quan van firmar, sous més baixos, costos de visat inesperats, deduccions salarials imprecises... I les vacances no ho són: són un descans no pagat entre contracte i contracte.

Els treballadors dels creuers s'organitzen en una estructura basada en la nacionalitat, l'ètnia i el gènere

Un sol creuer porta a bord al voltant d’un miler d’empleats i més del doble de passatgers. Els nous gegants del mar, cada vegada més grans, poden tenir fins a 2.400 tripulants. En total, Carnival contracta uns 82.200 tripulants en els seus 99 vaixells, i Royal Caribbean 60.000 en 44 embarcacions.

Els pocs ciutadans dels Estats Units que es veuen treballant als vaixells solen ocupar llocs de cara al públic. Són animadors, cantants i actors, estan més ben pagats i tenen menys càrrega horària. Diversos investigadors universitaris han escrit sobre la suposada “estratificació” per nacionalitats. La sociòloga Christine Chin, autora d’un llibre sobre els treballadors dels creuers, parla d’una organització laboral en funció de la nacionalitat, l’ètnia i el gènere dels empleats.

Tant a bord d’un Carnival com d’un Royal Caribbean, els mateixos treballadors admeten aquesta divisió per orígens. En un Carnival, un tour de 40 dòlars permet entrar a les entranyes del vaixell per elaborar un mapa aproximat: els indis predominen en els fogons, els indonesis a les zones frigorífiques i la bugaderia, els filipins a les habitacions de l’hotel, els caribenys i centreamericans a manteniment, els italians a les sales de control i, al casino, l’Europa de l’Est domina el joc.

El vicepresident d’afers corporatius de Carnival, Carlos Orta, respon: “Les persones que volen treballar poden sol·licitar-ho des de qualsevol part del món. Som una de les companyies amb més diversitat en el món sencer. Tothom és tractat per igual”. Entre les seves marques, Carnival té també els creuers de Costa, Princess i Holland.

L'ambigüitat fiscal de les banderes

Ancorats a Panamà. Quan José Sandoval Opazo va morir dins el Carnival Ecstasy li quedaven unes hores per fer port a Miami, però com a treballador depenia de la legislació laboral de Panamà. El cas va acabar fora dels jutjats i amb un acord econòmic amb la família. La seva embarcació té bandera del país centreamericà i l’empresa propietària, Carnival, està registrada formalment en aquest paradís fiscal.

Quan se li pregunta el perquè al director executiu de Carnival, Arnold Donald, es limita a dir que és per raons històriques. “Si penses en els impostos corporatius com un impost sobre els ingressos, el nostre percentatge d’impostos és més baix. Però si mires tots els impostos, paguem quantitats substancials”.

Entre el 2011 i el 2015 els informes de Carnival mostren un total de 46 milions pagats per la corporació en concepte d’impostos. Això equival a una taxa efectiva d’impostos pròxima al 0,3%, mentre que el gravamen federal estàndard a les empreses als Estats Units és del 35%.

Segurament cap gran empresa nord-americana paga el 35%, però el cas dels creuers és dels més extrems. Un grup de tres professors de comptabilitat van fer un estudi fa una dècada per saber quant pagaven realment les corporacions gegants i van concloure que “Carnival és l’empresa líder en elusió fiscal”.

Paguen impostos extremadament més baixos que qualsevol altra empresa del sector turísticHarry SteinDirector de política fiscal de Center For American Progress

No evadeixen impostos, no incompleixen lleis, però dominen els replecs legals. En aquest cas, les tres grans empreses de creuers es protegeixen amb un punt concret del codi fiscal nord-americà: no paguen impostos federals les companyies que no estan registrades als Estats Units i que a la vegada es dediquen al transport marítim.

“Paguen impostos extremadament més baixos que qualsevol empresa del sector turístic”, diu Harry Stein, director de política fiscal del think tank progressista Center for American Progress. I menciona el lobi que el sector fa a Washington DC, on es legisla. En l’última dècada, en el 21% dels casos els impostos van ser la raó per la qual el sector va fer lobi a Washington, segons el recompte fet per Univision dels informes que lliuren a les autoritats.

Una altra causa important de lobi dels creuers són els temes mediambientals. La patronal mundial del sector, CLIA, assegura que els seus socis apliquen uns estàndards mediambientals que “superen la regulació internacional”, però els diversos intents d’aprovar lleis a Washington per endurir-los han sigut fallits.

L’agència mediambiental dels EUA calcula que, en una setmana, un creuer de 3.000 passatgers produeix uns 750.000 litres de residus d’origen humà, més de tres milions de litres d’aigües residuals i vuit tones d’escombraries sòlides. També hi ha el que deixa anar la maquinària i la crema de combustibles fòssils. Segons Ecologistes en Acció a Barcelona, un sol creuer consumeix el mateix volum que 12.000 cotxes i desprèn combustibles més tòxics.

La pròxima vegada que vegi un creuer, admiri’n la grandesa. I si vol entendre el que s’hi amaga a dins, busqui la bandera que porta.