SERVEIS
XAVIER GRAU

Les barreres que encareixen el preu de la mort

Els organismes de competència apunten a obrir el negoci dels tanatoris com el sistema més efectiu per abaratir els enterraments

Les barreres  que encareixen  el preu de la mort / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Per desgràcia, tots hem de morir. I, a sobre, no és gratis, sinó que té un cost bastant elevat. Davant aquesta situació, les autoritats de la competència, tant la catalana com l’espanyola, han analitzat el problema. I atribueixen una part important de l’alt cost dels enterraments a les barreres d’entrada que hi ha en el negoci mortuori. L’últim acte de la vida, la mort, es converteix, al marge del dolor que comporta, en un important negoci que, malgrat haver-se liberalitzat, es va concentrant en poques mans. A tot Espanya hi ha unes 1.700 empreses d’aquest sector, que donen feina a uns 11.500 treballadors. Però, malgrat aquesta atomització, en els últims anys han sorgit grans empreses funeràries, com Mémora, la principal a Barcelona i que va facturar 153 milions l’any passat; Funespaña, que va facturar 110 milions, i Àltima, molt implantada a tot Catalunya, que va fregar els 10 milions de facturació el 2014 (últim any disponible).

Ara l’Ajuntament de Barcelona ha proposat crear una funerària de capital municipal que, segons el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ajudaria a abaratir un 30% el cost de l’enterrament. Un cost que a Barcelona és el més alt de l’Estat, segons Associació Contra els Abusos Funeraris. Un enterrament, sense luxes, pot arribar a superar els 6.000 euros, quan la mitjana espanyola se situa en uns 3.000 euros. La síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ja va obrir una investigació sobre les possibles tarifes abusives i la falta de transparència de les empreses que operen en el sector a la ciutat. Però el problema no es limita només a Barcelona, passen coses similars en altres ciutats.

L’inici del problema caldria buscar-lo l’any 1997, amb el primer paquet de mesures liberalitzadores del govern de José María Aznar. Fins aleshores els serveis funeraris els prestaven directament els ajuntaments, a través d’empreses municipals o empreses privades en concessió. La legislació havia de portar a més competència, però a la pràctica això no és així.

L’Autoritat Catalana de la Competència (Acco) ha estudiat el tema. L’estiu passat va presentar l’informe titulat L’ús del tanatori i els seus efectes sobre la competència als serveis funeraris, d’Ivan Moreno. Llavors el director general de l’Acco, Marc Realp, va reconèixer que el mercat dels serveis funeraris ha sigut “objecte de controvèrsia” després que diversos operadors hagin manifestat les dificultats que tenen per poder operar en determinats municipis. A més, va constatar la creixent preocupació ciutadana per uns serveis funeraris de primera necessitat o de demanda obligatòria que “tenen uns preus molt elevats” i, moltes vegades, difícils d’assumir per part de la població, a causa de la falta de competència entre els operadors.

Aquest informe destacava com a factor clau del mercat dels serveis funeraris incrementar la competència existent en el conjunt del sector, en benefici de l’eficiència econòmica i també del benestar dels consumidors. En canvi, l’organisme va manifestar que la regulació actual imposa restriccions per a la prestació d’aquest servei, sobretot en forma de barreres d’entrada, que dificulten la implantació de nous operadors i limiten la capacitat d’elecció dels consumidors. En un informe fet públic el 2014, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja alertava de les barreres d’entrada que impedeixen o creen restriccions al negoci funerari, i que normalment les provoquen les normatives municipals.

L’Acco s’hi ha trobat. El 2014 va multar amb 1,72 milions empreses i institucions del Baix Llobregat per restringir via concessió municipal el transport funerari. I en un informe d’aquest any sobre la nova normativa de Manresa assenyalava altres impediments a la competència, com les elevades fiances a les empreses, exigir un nombre exagerat de cotxes fúnebres i l’estoc de taüts que cal tenir, entre d’altres.

Però la principal barrera d’entrada són els tanatoris. Segons l’Acco, s’hauria de facilitar l’accés als tanatoris existents a empreses competidores en “condicions objectives, transparents i no discriminatòries” i prohibir la vinculació del servei de tanatori amb la resta de serveis funeraris, apuntava Ivan Moreno. L’expresident de l’Acco Arseni Gibert, en un article d’opinió, ho deia molt clar: “Els tanatoris privats i bastants de públics cedits en concessió són l’actual instrument indirecte, però efectiu, de preservar el monopoli a cada municipi o territori”.