Oci
NATÀLIA VILA

Els amos de la nit barcelonina

Dues famílies es reparteixen el negoci de l’oci nocturn a Barcelona. Els germans Bordas i els Cano acumulen una vintena de locals a la capital catalana, i han passat de ser socis a ferotges competidors

Els amos de la nit barcelonina / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Cada cap de setmana 6.000 persones surten de nit pel carrer de Tuset de Barcelona atretes pels flaixos de les llums, la música i el glamur d’alguns dels locals més de moda de la capital catalana. La nit pot començar i acabar en pocs metres: hi ha restaurants per sopar, bars per fer la primera copa i discoteques per allargar la nit. Quan els clients canvien de local a banda i banda del carrer recorren, sense saber-ho, l’imperi que els dos grans gegants de la nit barcelonina s’han repartit d’una manera molt simbòlica. Pujant a l’esquerra, el Jaleo, el Gatsby i el Sutton, dels germans Cano, planten cara al Bling Bling, un dels locals insígnia del grup empresarial més gran, el Grupo Costa Este, dels també germans Javier i Ramón Bordas. El carrer Tuset, com la resta del negoci de l’oci nocturn de Barcelona balla al ritme d’aquestes dues famílies, que s’han convertit -cada una a la seva manera- en propietàries de la nit.

Els dos grups empresarials tenen perfils diferents però els seus locals i el seu model de negoci són semblants. Els germans Cano tenen cinc establiments de copes i festa -menys de la meitat que els Bordas- però alguns són tot un clàssic, com el Sutton, l’Imperator o Bikini. Es reivindiquen com els primers que van instal·lar-se al carrer Tuset, amb el Sutton. “Els veïns fins i tot ens donaven les gràcies perquè fins aleshores el carrer estava tot fosc i quan va arribar el Sutton la cosa va canviar”, recorda Antonio Cano.

Tot i la dura competència entre ells, els Bordas i els Cano havien arribat a ser socis. Fonts del sector expliquen que les dues empreses es van associar per intentar que el públic del Búcaro (l’actual Soho) del carrer Aribau, propietat dels Bordas, acabés la nit al Sutton: “Tot el món de la faràndula, la gent guapa i de diners passava pel Búcaro -explica un altre empresari del sector que prefereix l’anonimat- i els Cano van decidir associar-s’hi per atraure el mateix públic”. “Després la relació entre ells es va tensar molt”, diu una altra font.

Javier Bordas -actualment directiu del Barça- recorda així l’episodi: “A partir de les 3 de la matinada anàvem a mitges en la facturació i vam situar el Sutton al mapa, però després ens vam enfadar i vam acabar guanyant un judici per estafa”, recorda. “Després d’això, Costa Este es va posar les piles”, coincideixen fonts del sector. En pocs anys, el grup va adquirir diversos locals, entre els quals hi ha l’Opium Barcelona, al passeig Marítim; el Shiva and Sons, a la Rambla; el Marítim, al Maremagnum, o el Nuba i els dos Cachitos com a restaurants i bars de copes. També han deixat el seu segell al carrer Tuset -just a la vorera de davant dels Cano-, amb el Bling Bling.

Tot i que entre els dos grups acumulen 18 sales de copes i ball, Barcelona té molta més oferta: a la mateixa zona, Luz de Gas i Sala B també mantenen el seu estil combinant concerts en directe i discoteca, tot i que ara l’edifici on hi ha l’emblemàtic negoci de l’empresari Fede Sardà també pertany als germans Bordas, als quals Sardà paga el lloguer. I en el panorama més indie el focus es desplaça fins al Paral·lel i el Poblenou. “L’Apolo i el Razzmatazz també acumulen un volum important de públic i molta anomenada; i el Born també concentra molta oferta, tot i que està més disseminada”, explica el secretari general de la patronal d’empreses d’hostaleria i oci nocturn, la Fecasarm, Joaquim Boadas.

Malgrat la competència, els empresaris de la nit (grans, mitjans i petits) tenen preocupacions i lluites conjuntes. “Amb la crisi, el turisme ens ha salvat a tots”, assegura Javier Bordas. Antonio Cano s’hi suma: “Sense l’augment de públic internacional, més del 80% dels bars de copes haurien tancat”. L’enemic del sector és Hisenda, per la pujada de l’IVA. “És una bogeria”, exclama Bordas, que fa seva una reclamació de tot el sector. La patronal veu injust que des del 2012 els bars i discoteques hagin d’aplicar un IVA del 21% a les consumicions mentre que els restaurants només l’apliquen del 10%. Per al secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, aquesta situació “ha provocat un problema molt important a la tresoreria dels locals d’oci i, alhora, com que s’ha produït en un moment de crisi, ha fet que no es poguessin apujar preus i, per tant, ha repercutit tot sobre el marge dels empresaris”. La patronal argumenta que “servir copes és la mateixa activitat en una discoteca que en un restaurant”. La seva pressió ha fet, de moment, que Hisenda accepti que els locals amb diverses llicències puguin cobrar el 10% fins a dos quarts de tres i després passar a aplicar el 21%.

Tot i les queixes per l’IVA, cap de les empreses consultades per l’ARA, ni tan sols la patronal, vol parlar de xifres de facturació. Segons les últimes dades disponibles al Registre Mercantil, el Sutton va facturar 3,8 milions d’euros el 2014, i el Bling Bling -que està al davant-, 3,1 milions el 2015. Fonts del sector apunten que hi ha més negoci en les begudes i en els espais privats que en la taquilla. “El cost d’una copa és de dos euros comptant l’alcohol, el gel i el refresc; i se’n cobren més de deu -apunta un directiu-. Però als privats, una ampolla d’Absolut normaleta costa entre 250 i 300 euros, així que imagina’t el marge”. Bordas, però, fa un matís: “Hi ha qui no veu que darrere de cada copa hi ha molt de personal i esforços de màrqueting concentrats en molt poques hores de vendes”. Cano també recorda que “muntar un negoci d’aquests costa molts diners”, i que mentre que “abans tothom pagava entrada, ara hi ha molts locals que atrauen clients convidant-los”, cosa que tensa la competència, assegura.

L’hermetisme és la llei no escrita en aquest sector, que sovint s’ha vist esquitxat per capítols tèrbols: des de baralles de carrer, passant per problemes de seguretat o fins i tot acusacions de frau. La patronal assegura que “els locals compleixen totes les normatives”, però fonts pròximes a aquest negoci asseguren que els rumors de “caixes B” i d’extralimitacions dels aforaments són habituals: “En un local per a 500 persones n’hi poden caber 800. Una cosa és el nombre de persones que hi caben legalment i l’altra, el real, i la caixa que fas òbviament canvia”. Però les mateixes fonts també ho matisen: “Tot això són converses de bar; no s’ha demostrat res i és difícil de comprovar”.

La patronal insisteix que el sector està cada vegada més professionalitzat i assegura que la imatge negativa “és injusta”. “Cada vegada fem més campanyes de sensibilització, de seguretat, de prevenció, i demostrem que estem al costat de l’administració -explica Boadas-. Ara també hi ha més diàleg amb la policia, nosaltres som els primers que detectem què passa”.

La Fecasarm reivindica les bondats d’aquest sector, que a Barcelona dominen els germans Bordas i Cano. Segons l’Associació Internacional d’Oci Nocturn, un 33% dels turistes trien el seu destí en funció de l’oferta nocturna. “Calculem que destinen un 25% o un 30% de la despesa diària al sopar i l’oci; a més, els que arriben a Barcelona atrets per això també gasten diners al comerç i als hotels, i això té un impacte important”, remarca Boadas. “Amb l’oferta nocturna -insisteix- la ciutat també està més il·luminada, més segura i, per tant, té menys delinqüència”. Els dos amos de la nit també es desmarquen d’aquesta imatge. “No hi ha màfies a Barcelona, el gremi controla força aquests temes i, malgrat que hi ha de tot com a tot arreu, són negocis força sans”, assegura Antonio Cano. Per a Javier Bordas, “els empresaris que duren és perquè fan les coses bé; als que ho fan malament els acaben enganxant”, assegura.

Competència, lluita de preus, batalles contra Hisenda i molt de glamur (autòcton i estranger). Aquests són els ingredients del negoci de la nit a les altes esferes de Barcelona, que ja pensa en el següent pas. “Igual que s’ha reinventat la cuina, ara tindria sentit que el món de les begudes també evolucionés d’una manera sembant”, vaticina Cano. “El futur són els restaurants que s’acaben convertint en sala de ball”, reflexiona en canvi Bordas.

Els dos empresaris de referència en el sector no deixen de buscar noves oportunitats. Lluiten per un pastís que bé s’ho val i la batalla que mantenen no els permet aturar-se. La música, doncs, seguirà.