La Xibeca dels vins

“Per què no podem tenir una Xibeca en el món del vi? És a dir, un producte que sigui generalista, que tingui preus raonables i donar-li un valor afegit en la imatge, perquè estigui destinat als joves?” S’ho pregunta Luis Barrero, amb una copa de vi blanc a la mà. Ell i el seu germà Carlos són els propietaris de Viñedos Singulares. No tenen vinyes, però des dels anys 90 recorren Espanya buscant el millor raïm, el barregen al seu laboratori, l’embotellen i el posen a la venda. Tenen molt clar que no només volen vendre vi, sinó fomentar una línia de comunicació -i en el fons un moviment social- que arribi als joves: “Són els nous consumidors”, admet Carlos Barrero.

Una part del sector sembla que ha fet un gir de 180 graus en aquest aspecte. El vi embotellat ha deixat enrere els classismes i la sobrietat, o el luxe, per acostar-se als més joves. Com? Amb etiquetes i noms divertits, envasos tan cuidats com impactants i amb l’ajuda de les xarxes socials. “El boom en el món del vi fins ara era molt esnob, com més car millor”, explica un dels germans Barrero; l’altre ho corrobora: “El vi s’ha volgut identificar sempre amb l’alta gastronomia i nosaltres volem que el consumidor pensi en el vi quan estigui una nit d’estiu a la platja, per exemple, amb uns amics, i triï vi en lloc de beure una birra o un mojito”. La seva marca estrella és el vi Afortunado (Rueda,Afortunado verdejo, i hi han creat tot un moviment social al voltant: els Momento Afortunado, esdeveniments que recorren sovint les fires i les terrasses dels hotels més de moda amb festes cada vegada més reconegudes entre blogaires i influencers de les xarxes socials.

Els creadors del vi El Xitxarel·lo han optat per l’humor: “El nom se’ns va acudir en un saló Alimentaria. Estàvem molt cansats i vam començar a pensar quins insults es dirien entre elles les diferents varietats de raïm, així de tonto va ser -admet Àlex Virgili, de les caves Martí Serdà i impulsor de la marca-. El català és molt ric en renecs, i el meu germà Albert va anar trobant insults i dissenys que hem plasmat a l’ampolla”. I el canvi de to funciona: en un parell d’anys El Xitxarel·lo (Xarel·lo 100%) va multiplicar per vuit la seva producció, de 10.000 a 80.000 ampolles; el 2014 va arribar El Bandarra (vermut), que pràcticament ha triplicat les vendes fins ara, i un any més tard, el 2015, va sortir al mercat El Cabronet (100% cabernet sauvignon). “Tenim molt clar que volem democratitzar el vi, que la gent disfruti d’una manera fàcil i divertida”, insisteix Virgili.

Ells no són els únics: Cap de Ruc, Somiatruites, El Perro Verde, Cop de Vent, Bla Bla Bla i Muac són només alguns dels noms que han aparegut al mercat en els últims anys. Per als creadors del vi Afortunado l’objectiu d’aquest estil més irreverent és “atreure gent sense estereotips, que no volen un vi amb manual d’instruccions i que els és absolutament igual si el vi va amb tap de suro, de rosca o de silicona; només volen triar, obrir i beure un vi bo en bona companyia”, explica Luis Barrero.

Tots aquests empresaris, però, comparteixen una altra obsessió en comú: la qualitat. Segons aquests experts, renunciar a la tradició no vol dir renunciar a un bon vi, només canviar-lo de context per ampliar el mercat. Els vins de Viñedos Singulares, per exemple, s’han convertit en la beguda de referència del restaurant El Nacional, al passeig de Gràcia de Barcelona, o de l’hotel W -conegut popularment com a Hotel Vela-. “Si només hi hagués un projecte de disseny, i no hi hagués un vi de qualitat a dins, la gent no repetiria, i repeteixen”, assegura Barrero. La família Virgili, creadora d’El Xitxarel·lo i El Cabronet, ja pensa a expandir-se a Espanya i a l’estranger, a través de la iniciativa Democratic Wine, i amb propostes tan transgressores “com beure vi d’un sortidor, en llauna o barrejar-lo amb tònica; volem que sigui el mateix que és ara la cervesa, estem indignats amb l’imperialisme del llúpol!”, fa broma Àlex Virgili.

Per al director creatiu d’Afortunado, Jordi Pi, els hàbits de consum han canviat i la importància de l’etiqueta i l’ampolla és evident per al públic més jove. Però la clau, segons Pi, és una altra. “Els vins -explica aquest creatiu- s’han associat sempre a la zona d’elaboració i l’especialitat del raïm; nosaltres el que volem és associar-nos al moment de consum. El vi ha de ser bo, però el moment en què el prens també, d’aquesta manera és com creem comunitat i sentiment de pertinença a la marca”.

El canvi de to del sector, però, no agrada a tothom: “Un senyor d’uns 60 anys em va dir en un tast que les nostres imatges són infantils -recorda Barrero- i jo, amb molt de respecte i educació, li vaig intentar explicar que ell tampoc és el tipus de públic que nosaltres busquem”, conclou.