AUTOMOCIÓ
JORDI SABATÉ

Tesla topa amb els horaris de nou a cinc

Elon Musk, el fundador del fabricant de cotxes elèctrics, acusa el sindicat de l’automòbil de pagar a empleats perquè es queixin públicament

Tesla topa  amb els horaris  de nou a cinc Zoom

Tesla, el fabricant de cotxes elèctrics nord-americà que està immers en la tasca de revolucionar el món de l’automòbil, s’ha batejat, 14 anys després del seu naixement, com a empresa del motor clàssica. El bateig s’ha produït gràcies al primer enfrontament amb la United Auto Workers (UAW), el poderós sindicat automobilístic que controla la totalitat de les factories del país... menys la de Tesla.

Fins ara l’empresa que dirigeix el carismàtic emprenedor Elon Musk havia esquivat el sindicat amb l’argument que, per la seva grandària i la seva filosofia, Tesla és molt més semblant a una start-up de Silicon Valley que a un fabricant habitual. Però ara, segons la UAW, ja es pot dir, d’acord amb la seva producció i la mida de les factories de Tesla, que es tracta d’un fabricant clàssic en el qual els drets dels seus treballadors necessiten ser defensats.

No fa tant, l’any 2007, la UAW va acceptar en ple rescat de la indústria de l’automòbil que Tesla pagués una doble escala de sous mínims: 17 dòlars l’hora per a manufacturers i administratius i 28 dòlars l’hora per a enginyers i altres càrrecs tècnics. Ara el sindicat creu que aquesta doble escala ha de desaparèixer i se n’ha de fixar una d’unificada i més alta. I aquest és un aspecte en què Musk no està en absolut d’acord.

De fet, la seva resposta als requeriments de la premsa arran de la polèmica amb el sindicat va ser rotunda: “No es canvia el món treballant de nou a cinc”, fent referència al clàssic horari d’oficina nord-americana, molt estès entre els càrrecs baixos i mitjans administratius de les grans empreses. Musk també va deixar anar una altra perla que va escandalitzar alguns mitjans progressistes com The Guardian, ja que se’l té per un progressista en matèria social.

Davant l’aparició d’una pàgina a Facebook per reclamar millores en la seguretat i les condicions laborals de la seva factoria de Fremont, Califòrnia, especialment en relació a les llargues jornades de treball -que arriben a ser de 12 hores diàries-, Musk va dir que el treballador que l’havia creat estava a sou de la UAW. Tant el treballador, José Moran, que porta des del 2012 a la factoria, com el sindicat han negat aquest punt. Moran, de fet, assegura que ha sigut repetidament felicitat pels seus companys.

Més enllà que la UAW hagi decidit assetjar Tesla muntant una campanya en la qual fins i tot es denuncien a Twitter els sous que les empreses subcontractades paguen als seus treballadors, els analistes creuen que tard o d’hora Musk haurà de cedir i acceptar al sindicat. En primer lloc perquè és cert que Tesla ja està assolint proporcions de fabricant clàssic i cap dels grans s’escapa del control sindical de la UAW. La seva força només declina al sud del país, precisament on s’instal·len les fàbriques dels conglomerats europeus i asiàtics, però una decisió similar per part de Tesla estaria molt mal vista en un fabricant estatunidenc, i molt més en l’era Trump.

A més, la factoria de Tesla és a Califòrnia, en plena badia de San Francisco, perquè Musk creu que la indústria i la innovació han d’estar enganxades físicament per no perdre el flux de coneixements. I Califòrnia, si s’exceptua Silicon Valley, és un estat on fins i tot els guionistes de cinema estan regits per sindicats, i les autoritats estatals de treball vigilen de prop les activitats de Tesla, obeint el sistema laboral garantista existent.

En aquest sentit, Matthew DeBord, analista de The Business Insider, advertia que l’única sortida que tenia Musk era traslladar la factoria al sud o, si no, hauria d’acceptar la sindicalització. A més, avisava que seria la primera entrada dels sindicats en una start-up de Silicon Valley, on regeixen uns criteris de compromís empresarial molt diferents dels de la indústria clàssica del segle XX. Per tant, hi havia el perill que la sindicalització penetrés al sector.

No obstant la polèmica, Tesla és la segona empresa més ben valorada pels seus treballadors de la zona, només per darrere de SpaceX, l’altre projecte d’Elon Musk. Ara bé, en aquesta valoració hi ha moltes variables, entre les quals destaca l’atractiu del projecte, la participació accionarial que es dona a tots els treballadors i els sous, que de mitjana estan entre els més alts. Però la queixa sobre l’excés d’hores de treball també és molt present en aquesta valoració.

Elon Musk és el Thomas Edison del segle XXI: enginyer carismàtic i somiador, s’ha obstinat en el progrés de la humanitat i en la millora del medi ambient. Ha desenvolupat empreses que busquen revolucionar el sector dels cotxes elèctrics o llançar coets a l’espai. Tot i que es declara liberal, progressista i humanista, la seva visió del món coincideix de vegades perillosament amb la del seu antic soci Peter Thiel, un dels principals assessors del president Donald Trump.

Junts van fer sortir PayPal a borsa i després van vendre les seves accions per una considerable suma que els va servir a tots dos per iniciar les seves pròpies aventures. Thiel és conegut per ser un llibertari pròxim a les postures supremacistes de l’extrema dreta nord-americana, i ara ha captat Musk perquè formi part del consell tecnològic de Trump, tot i que aquest fet no va impedir que el fundador de Tesla critiqués obertament el veto del president dels Estats Units als emigrants musulmans.