MARC AMAT

Osona, la Xina catalana

La comarca va liderar el creixement a Catalunya el 2015, amb un augment del 6% del PIB. El sector agroalimentari empeny una economia que creix sistemàticament més que la mitjana catalana i que ja ha reduït l’atur per sota del 12%

Osona, la Xina catalana / PERE TORDERA Zoom

Durant les nits serenes d’hivern, a la plana de Vic hi regna el fred. L’aire gèlid s’enclota tossudament a la vall i, de mica en mica, ho va inundant tot d’una boira densa i espessa. Fins que el sol no s’enforteix i la fa marxar, el paisatge es tenyeix completament de gris. Des de l’esclat de la crisi a finals del 2007, l’economia d’Osona ha fet honor al clima de les seves terres i també ha viscut fortament emboirada: un sector de la construcció amb caigudes interanuals del PIB de fins al 7,2%, una indústria agroalimentària maldant per atenuar els efectes de la baixada del consum, un sector primari patint per uns marges de benefici cada vegada més empetitits i uns serveis que han hagut d’empescar-se-les per sobreviure.

Vuit anys després, però, sembla que per fi els raigs de sol han començat a aclarir el panorama. Si l’any 2012 l’economia osonenca s’havia contret més d’un 1%, el 2014 la situació ja s’havia capgirat: el PIB comarcal havia experimentat aleshores un augment interanual del 3,6%, un punt i mig més que la mateixa dada a nivell català. De fet, des del 2011 ha crescut més que la mitjana del país. El 2015 la clariana va engrandir-se i Osona es va convertir en la comarca catalana que més va créixer. A més, tal com reflecteix l’últim Anuari econòmic comarcal del BBVA, ho va fer gairebé a ritme xinès: mentre que el gegant asiàtic va tancar el 2015 avançant un 6,9%, Osona va trepitjar-li els talons enfilant-se un 6%.

“Ja estem creixent més que abans de la crisi”, es felicita Sandra Álamo, tècnica responsable de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Per a Álamo, gran part del secret és el fort arrelament que té la indústria agroalimentària i siderúrgica a la comarca, d’on prové prop del 37% del PIB. “Són dos dels sectors que han patit menys la crisi”, assegura. En la mateixa línia s’expressa Josep Maria Freixenet, vicepresident encarregat de l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal d’Osona. “L’ecosistema d’empreses agroalimentàries -que inclou des dels escorxadors fins a les plantes d’embalatge- ens ha salvat de caure al pou: hem pogut garantir molts llocs de treball que, si haguéssim tingut un altre tipus d’indústria, haurien perillat”, apunta Freixenet.

Alhora, Enric Casulleras, doctor en política econòmica i professor a la UVic, explica que aquesta acceleració també ha vingut ajudada per la situació geogràfica de la comarca. “Som en una cruïlla important entre Girona, Lleida i Barcelona, i tenim unes bones connexions viàries que dinamitzen la zona”, assegura l’expert. Aquest aspecte ha sigut vital, per exemple, per a Esfosa, un dels principals escorxadors de la comarca. “Infraestructures com la C-17 i la C-25 han sigut essencials a l’hora d’esquivar la crisi”, explica Paco Sorolla, director gerent de l’empresa. “Hem sobreviscut gràcies a l’exportació de carn als mercats africans i asiàtics, on podem aconseguir un marge superior”, concreta.

Tanmateix, la comarca encara té matèries pendents. “En general, hi ha poca tendència a l’exportació”, explica Sandra Álamo. De fet, tan sols el 12% de les empreses van fer alguna activitat exterior l’any 2014, segons dades del SABI (Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics). “Malgrat que ens mantenim prop de la mitjana catalana, hem d’accelerar la internacionalització per millorar la competitivitat del territori”, defensa.

Empreses que facturen més de 100m€ a Osona Zoom

Empreses que facturen més de 100m€ a Osona / Idoia Vallverdú

Alhora, els experts creuen que encara cal enfortir-se en innovació. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, Osona és la quinzena comarca catalana en índex d’innovació comarcal. “El 88% de les nostres empreses tenen menys de 10 treballadors i, com que són petites, sovint no es poden permetre invertir en innovació”, explica la responsable de l’observatori comarcal.

De fet, a la comarca tan sols hi ha nou empreses que facturin més de 100 milions d’euros. La llista l’encapçalen Bon Preu i Casa Tarradellas, que el 2013 van tancar amb ingressos de 820 i 765 milions, respectivament. Totes les empreses que superen el llindar dels 100 milions estan relacionades amb el món agroalimentari, excepte les dues societats que hi té la siderúrgica històrica La Farga Group, que van facturar una mica més de 500 milions cadascuna.

D’aquestes nou empreses, tan sols dues són a Vic. Bon Preu i La Farga, per exemple, tenen la seu al petit poble de les Masies de Voltregà, de 3.200 habitants; Casa Tarradellas i Càrniques Solà, a Gurb, de 2.500. “Fa trenta anys vam apostar fort per construir polígons i atreure la indústria càrnia”, explica Santi Bellver, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Gurb. “Ara som el 26è poble amb més renda per càpita d’Espanya, amb 37.369 euros per persona”, conclou.

Certament, el creixement de la indústria agroalimentària i siderúrgica (5,9%) va impulsar la comarca. Però l’estudi elaborat pel BBVA també detalla que el sector primari osonenc va créixer un 3,3%, que el de la construcció es va enfilar un 4,6% i que el dels serveis va animar-se un contundent 6,3%. Les xifres contrasten amb les fortes caigudes dels anys de la crisi.

“Per al sector primari de la comarca -eminentment ramader i porcí- la crisi no ha sigut gens fàcil de digerir”, assegura Carles Mencos, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central. Amb un 3,3%, és l’activitat econòmica que menys va créixer a la comarca durant el 2015. “Si quan l’economia va bé ja tenim uns marges de benefici reduïts, quan va malament els costos financers de les explotacions ens els devoren per complet”, explica. L’informe del BBVA atribueix aquest creixement al bon any del sector porcí i boví, i destaca que l’indicador va quedar frenat per culpa del cereal. “El 2015 va ser un any de preus baixos: dolent per als cerealistes però un respir per als ramaders”, sentencia el responsable sindical.

Però l’activitat que més s’ha animat ha sigut la construcció. Si entre el 2010 i el 2013 va registrar una caiguda anual de prop del 8,5%, el 2015 va tancar per primer cop en números verds, amb un creixement del 4,6%. “La crisi va destrossar-nos: la majoria d’empreses del sector van haver d’abaixar la persiana o acomiadar bona part de la plantilla”, diu Quim Ararà, gerent de Grup Osona 2000. Amb 15 treballadors, s’han convertit en una de les empreses de la Plana més importants del ram.

Creixement del PIB Zoom

Creixement del PIB / Idoia Vallverdú

Abans de la crisi, la construcció osonenca vivia una autèntica època daurada. Segons un informe de Creacció, entre el 2001 i el 2015 la construcció de llars es va disparar un 40% -molt per sobre de la xifra catalana (27%)-, especialment fins a l’any 2011. “Durant els primers anys vam aguantar bé: teníem encàrrecs tancats del temps de les vaques grasses -recorda Ararà-, però després vam haver de reorientar-nos”. Per sortir-se’n, el Grup Osona 2000 va decidir d’obrir nous mercats a Barcelona. Ara el 50% dels encàrrecs li provenen de la capital catalana.

D’altra banda, l’àmbit que presenta el creixement interanual més elevat és el dels serveis (6,3%), impulsat en part per l’augment del turisme interior. “La crisi econòmica ha frenat el turisme exterior i l’ha redirigit cap a les comarques d’interior, unes grans desconegudes”, apunta Mila Martínez, consellera delegada de Turisme a Osona. Segons dades de l’observatori comarcal, Osona atreu principalment un turisme familiar, de l’àrea metropolitana i amb un gran interès per la natura i les activitats esportives a l’aire lliure. “Aprofitant que Barcelona està col·lapsada a nivell turístic, hem de lluitar per endur-nos-el cap a Osona”, explica Martínez.

Precisament, l’auge del turisme ha sigut la taula de salvació per a empreses d’altres sectors, que hi han sabut fer el salt i trobar-hi un bon complement d’ingressos. És el cas de l’explotació apicultora Abellaires d’Osona, que va obrir La Casa de les Abelles. “Tinc 750 porcs, 500 caixes d’abelles i 18 quarteres de terra, però ara mateix la major part dels ingressos provenen de les visites guiades”, explica Ramon Verdeguer, pagès i propietari del negoci. Aquest 2016 hi han passat 4.000 visitants. També és el cas d’Embotits Salgot, que l’any 2008 va fer visitable la seva granja de porcs ecològics i ara rep 2.000 turistes a l’any. “Ens permet arrodonir el sou”, explica Valeri Salgot, el seu director general. Per a Joan Naudó, president del gremi d’hostaleria d’Osona, aquesta és una tendència a l’alça que ajudarà a mantenir la dinàmica positiva.

Però aquest 6% de creixement comarcal genera desconfiança entre els sindicats. “Encara tenim un 11,9% d’atur, especialment concentrat en les persones de més de 45 anys”, explica Montserrat Castañé, militant de la Coordinadora Obrera Sindical d’Osona. “Massa temporalitat i cooperatives fraudulentes”, afegeix Mari Moyano, secretària general de la UGT a Osona.

Sigui com sigui, caldrà esperar a veure les dades del 2016 per comprovar si la bonança econòmica seguirà il·luminant Osona, o bé si l’economia es refredarà de nou i donarà pas, altre cop, a la boira.