HOTELS
XAVIER GRAU

Moratòria hotelera: la barrera d’entrada que voldria qualsevol indústria

Els hotels ja existents a Barcelona milloren l’ocupació i la rendibilitat durant l’any i mig de veto a la nova competència

Moratòria hotelera: la barrera d’entrada que voldria qualsevol indústria / I.V. Zoom

Al marge de les discussions polítiques, mesures com la moratòria hotelera -vigent a Barcelona des de l’estiu del 2015- o ara el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) -que l’Ajuntament preveu aprovar en el pròxim plenari i que limita el creixement de la planta hotelera- tenen efectes directes sobre el negoci. Posar barreres d’entrada a nous competidors, en un moment en què l’afluència de turistes creix, restringeix l’oferta. “És el somni de qualsevol indústria”, explica una font del sector.

Els resultats en el negoci ja es poden comprovar. L’ocupació hotelera a Barcelona, des que es va posar en marxa la moratòria, ha augmentat. I, davant la pressió de la demanda, els preus per nit també s’han encarit. La conseqüència per al negoci ha sigut un augment dels ingressos per habitació disponible i més rendibilitat per llit. És a dir, els hotelers que ja tenen el negoci en marxa l’han vist millorar. El problema, doncs, és per als que no tenen presència a Barcelona o volen créixer a la ciutat, perquè no poden fer-ho.

A més, hi ha una segona derivada, lligada al sector immobiliari. Com que no es poden fer hotels nous (o la possibilitat està molt limitada) els actius immobiliaris amb finalitat hotelera valen més, perquè hi ha molt interès dels inversors per comprar a Barcelona, en part per la millora del negoci hoteler, però no hi ha oportunitat de construir nous establiments.

La consultora PwC ja ho va advertir. Barcelona té un posicionament turístic internacional “excel·lent”. La moratòria dictada per l’Ajuntament, juntament amb la gran afluència, “empentarà a l’alça el RevPAR [ingressos per habitació disponible]”. Aquesta consultora pronosticava un augment de l’ADR [ingrés mitjà per habitació] dels més alts d’Europa, fins a 125 euros, enfront dels 93 de Madrid. També la consultora hotelera Magma HC ho advertia. La decisió política ha tingut un doble efecte, explicava. Primer, els hotels que ja existeixen veuen com el seu valor puja, “en un sobreescalfament de preus que és artificial i que corre el perill de convertir-se en una bombolla”. En segon lloc, els inversors internacionals abandonen projectes a Barcelona per centrar-se en altres destinacions “igualment atractives i amb més seguretat jurídica”. Els números que dona aquesta consultora són clars: en determinades zones de Barcelona la inversió arriba al milió d’euros per habitació, una xifra que triplica el que seria normal.

Els mateixos hotelers reconeixen que ha millorat el negoci. Malgrat estar en contra de la moratòria i el PEUAT, el director del Gremi d’Hotels, Manel Casals, reconeixia que no poder desenvolupar nous projectes “és bo per a la rendibilitat dels hotels, però no per al sector turístic”. Casals destaca que no han sigut consultats per elaborar el PEUAT ni s’ha donat resposta a les seves al·legacions. Creu que la política municipal no va enfocada al creixement d’un sector que és clau per a l’economia de la ciutat, sinó al decreixement. “S’ha fet la planificació sense tenir en compte que primer cal una estratègia sobre el sector turístic”, apunta, i està preocupat per les limitacions a les reformes dels edificis existents, que porten a “un envelliment de les infraestructures hoteleres”.

Les dades de la patronal hotelera espanyola CEHAT demostren que els hotels han millorat els seus comptes durant la moratòria. Barcelona lidera els ingressos mitjans per habitació entre les grans ciutats espanyoles, i és on més van augmentar del 2014 al 2015 (un 12,19% en els hotels de cinc estrelles, un 9,46% en els de quatre i un 21% en els de tres). Les dades definitives del 2016 encara no estan disponibles, però, segons l’Institut Nacional d’Estadística, en tots els mesos entre el gener i el novembre, excepte al març, va créixer el RevPAR respecte al 2015.

Aquesta alta rendibilitat del negoci hoteler portarà que el 2017 hi hagi molt poques operacions immobiliàries en el sector, pronostica Anna Gener, sòcia directora d’Aguirre Newman a Barcelona. Perquè com que els operadors estan molt interessats en aquest mercat garantiran unes rendes molt altes als propietaris. I malgrat que hi ha molts fons internacionals interessats a comprar hotels a Barcelona, “com que el propietari tindrà un negoci molt bo que genera un flux de caixa elevat, hi haurà pocs incentius per vendre, perquè a més ara no hi ha gaires alternatives d’inversió que tinguin la mateixa rendibilitat”, apunta Gener.

El president de l’Associació de Directius i Experts en Empreses Turístiques, Domènec Biosca, alerta que la pujada de preus dels hotels pot portar a una “bombolla” en el negoci hoteler. Diu que cal apostar per un turisme de qualitat, perquè això farà caure la saturació turística de la ciutat i millorarà les condicions laborals en el sector. Aquesta opció, indica, passa també per no posar traves a la rehabilitació de la planta hotelera i per la lluita contra els allotjaments al·legals i il·legals.