XAVIER GRAU

Les lliçons de Joan Baptista Cendrós

Genís Sinca recull a ‘El cavaller Floïd’ (proa) la biografia de Joan B. Cendrós, l’empresari del popular ‘aftershave’ i mecenes

Joan Baptista Cendrós Les lliçons de Zoom

1.

La mort prematura del pare va fer que Cendrós es fes càrrec de l’empresa molt jove. Exigent amb els treballadors, no li valien les mitges tintes, explica Genís Sinca. Però, alhora, molts dels que van començar amb ell el van acompanyar fins al final i amb els empleats compromesos no escatimava esforços, pagant jubilacions, pensions vitalícies o avançaments a fons perdut.

2.

“En Cendrós era una agenda amb cames”, explica Genís Sinca referint-se a la seva capacitat per combinar la seva activitat professional amb la “dèria cultura, artística i patriòtica”. Es va encarregar personalment de recórrer Espanya, Portugal, Europa i després Amèrica per promocionar el seu producte, buscar representants i vendre. Però la clau de la internacionalització, segons l’empresari, era que per volar “primer cal tocar de peus a terra”.

3.

Altres comerciants havien començat a fer Floïd a granel i Cendrós va decidir fer-se la competència a ell mateix per tenir més mercat. Va crear una marca, Continal, per competir al mercat amb el seu producte estrella, el Floïd. La nova marca només va durar un temps. Es fabricava a les mateixes instal·lacions però poca gent sabia que la competència de Floïd sortia de la mateixa casa.

4.

Quan l’empresa va començar a no ser tan rendible, Joan B. Cendrós va proposar als socis deixar de cobrar dividends i fins i tot invertir-hi més, explica Genís Sinca en el seu llibre. L’oposició dels socis va dur a una llarga negociació, però, finalment, va aconseguir comprar-los la seva part. Després, a finals del 1978, en veure que s’acabava una època, va vendre l’empresa a la multinacional nord-americana Revlon. Malgrat ser una operació positiva, va suposar un daltabaix personal.

5.

Cendrós creia que tot país havia de tenir una eina bancària per gestionar la pròpia riquesa. Per això va participar en l’aventura de Banca Catalana, malgrat haver advertit en un determinat moment que allò no anava bé i oposar-se a la seu de la Diagonal, segons Francesc Cabana.

6.

La barreja dels negocis i la família no sempre surt bé. Si Cendrós va treballar colze a colze amb el seu pare i el seu tiet, va ser el seu cunyat, Quique Jorba, a qui ell havia posat a l’empresa, qui li va arrabassar la representació de Rochas el 1979.