Transport
PAULA SOLANAS

Adeu a Travis Kalanick: el malson del taxi deixa la carretera

Els accionistes fan fora el fundador d’Uber, pressionat pels mals resultats, els problemes legals i una cultura empresarial masclista. L’empresa, desorientada, no sap encara qui el rellevarà

Adeu a Travis Kalanick: el malson del taxi deixa la carretera / ÀLEX SANTALÓ Zoom

Ambiciós, matemàtic geni, autoritari... Silicon Valley s’ha quedat sense adjectius per plorar aquesta setmana la dimissió del fundador d’Uber, Travis Kalanick. L’home que ha fet que la start-up californiana sacsegés el món del transport i posés contra les cordes la indústria del taxi de tot el planeta marxa amb una motxilla de polèmiques a l’esquena. Els mitjans especialitzats han estat d’acord en el diagnòstic: la pressió dels accionistes -després de diverses sotragades públiques- ha forçat la dimissió de Kalanick. La setmana passada l’emprenedor ja va anunciar que deixava temporalment les seves funcions a l’empresa, coincidint amb la mort de la seva mare en un accident de vaixell. Però pocs dies després va anunciar el seu adeu definitiu i Uber emprèn un nou trajecte sense el conductor que l’ha pilotat fins a una valoració de gairebé 70.000 milions de dòlars (63.000 milions d’euros). Per entendre la dimensió del monstre : el BBVA o Telefónica valen menys de 50.000 milions d’euros.

“Creixement per sobre de tot”. Aquest era un dels mantres de Kalanick i la màxima que el va dur a intentar anar sempre una mica més enllà dels límits imposats, fins i tot els legals. És la mateixa idea que ja duia al seu ADN quan es passejava pel campus de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles. La vida d’emprenedor la va començar allà amb un grup de companys de classe, amb qui va crear Scour, un sistema d’intercanvi d’arxius (molt semblant a Napster) que permetia als particulars enviar-se música i pel·lícules. Com Napster, Scour no va agradar a la indústria discogràfica i l’empresa va acabar enterrada en demandes milionàries per infringir la propietat intel·lectual.

L’octubre del 2000 es va declarar en bancarrota, però quatre mesos després Kalanick ja començava un nou projecte emprenedor: Red Swoosh, una tecnologia per transferir arxius multimèdia pesants més de pressa que va aconseguir vendre per 19 milions de dòlars. Com explicava el vicepresident de vendes de Red Swoosh, Sean Stanton, al New York Times, en tots aquests projectes al cap de Kalanick sempre hi ressonava una paraula: eficiència. “Quina és la manera més ràpida, barata i eficient d’anar del punt A al B? És el que el consumeix en tots els aspectes de la seva vida”, assegurava el directiu. I és el mateix concepte pel qual es va obsessionar a resoldre el problema que li plantejava el seu amic (i cofundador d’Uber) Garrett Camp: la missió impossible de trobar un taxi a San Francisco en tan sols un clic.

Així va néixer Uber (UberCab en la seva primera etapa) com a alternativa a un sector fins aleshores aliè a la tecnologia. “Va entrar en xoc amb un món molt regulat i va decidir que la innovació ho justificava tot”, opina David Murillo, professor d’Esade i expert en innovació. En menys de deu anys, l’empresa ha aconseguit captar més de 8.000 milions de dòlars dels grans noms del capital risc internacional i fer arribar el seu servei a més de 80 països. Un èxit que ha hagut de digerir entre constants enfrontaments amb autoritats d’arreu del món, però també els seus propis conductors, que són la base del servei que ofereix Uber. En el seu objectiu d’expansió mundial, Kalanick va topar amb la bel·ligerància sindical del taxi i els obstacles normatius. Sobretot a Europa, on va reconduir la seva estratègia inicial per passar a operar a través de les llicències de lloguer de cotxes amb conductor -conegudes com a VTC a Espanya.

Amb tot, els seus problemes legals no s’han limitat al Vell Continent. Als Estats Units, el New York Times va destapar que l’empresa feia servir un programa anomenat Greyball per esquivar les autoritats. L’eina reconeixia, per exemple, quan un policia demanava un conductor per investigar les operacions de l’empresa. Finalment, Uber va admetre l’error i va assegurar que no tornaria a fer servir el programa, però amb això no n’hi va haver prou per evitar que el departament de justícia dels EUA portés el cas als tribunals.

Aquesta no va ser l’única tàctica que va fer servir l’empresa per intentar córrer més de pressa que la resta. El mateix rotatiu va publicar a l’abril que la companyia utilitzava una tècnica per seguir la ubicació dels usuaris d’iPhone (fins i tot després que els mateixos usuaris esborressin l’aplicació de transport dels seus telèfons mòbils!). El conseller delegat d’Apple, Tim Cook, va llançar un ultimàtum: “O ho atures o et faig fora de l’App Store”, li va dir a Kalanick durant una tensa reunió després de descobrir la malifeta.

De fet, aquest no ha sigut l’únic xoc de l’emprenedor amb altres grans companyies de Silicon Valley. L’empresa està en plena guerra als tribunals, acusada per Google de robar-li secrets industrials sobre el seu projecte de cotxes autònoms. L’any passat, Uber va contractar Anthony Levandowski -ara ja acomiadat-, l’antic cap de la divisió de vehicles sense conductor de Google. Segons la companyia del cercador, l’executiu va arribar a Uber amb un regal per a Kalanick sota el braç: més de 14.000 documents interns sobre la tecnologia que havia desenvolupat per a Google.

Com a conseller delegat d’Uber, Kalanick també es va convertir en un protagonista habitual de les catifes vermelles de Hollywood. L’empresa té com a inversors estrella el productor i cantant Jay Z, la cantant Britney Spears o l’actor Ashton Kutcher. Fins i tot, la seva vida personal es va acabar escolant a les revistes del cor.

A diferència d’altres emprenedors tecnològics més polititzats -el cofundador de Paypal Peter Thiel és un seguidor declarat de Donald Trump-, Kalanick sempre havia mantingut un perfil polític baix. Això no el va aturar, però, a l’hora de registrar-se com a candidat independent a les eleccions a governador de Califòrnia quan ja dirigia Uber. Amb la victòria de Trump a les eleccions americanes, Kalanick va entrar a formar part del consell d’assessors tecnològics del president. Un selecte grup que va abandonar després que l’aplicació patís una campanya de boicot per haver continuat operant durant la vaga de transports que es va convocar contra el bloqueig migratori de Trump a set països musulmans.

L’inici de la fi de Kalanick va arribar també per les seves excentricitats. L’estocada es va començar a gestar el febrer d’aquest any a través d’un post a la xarxa social Tumblr. Una extreballadora d’Uber hi denunciava la cultura masclista de la companyia i els repetits casos d’assetjament sexual que hi havia patit i presenciat. L’enginyera Susan F. Fowler criticava que el departament de recursos humans havia fet cas omís de les seves queixes, després que un dels seus caps li enviés pel xat corporatiu missatges amb proposicions sexuals. A més, Kalanick es vantava als mitjans de tenir un gran èxit sexual gràcies a la seva start-up, a la qual va rebatejar com a Boober (un joc de paraules entre boobs -pits- i Uber). Tot plegat va provocar que l’empresa encarregués una investigació interna a l’ex fiscal general dels Estats Units Eric Holder que es va saldar amb una vintena d’acomiadaments.

Finalment, amb l’empresa amb conflictes per tot el món i amb una constant fuga de directius (entre ells el president de la companyia, que va al·legar diferències amb els valors de l’empresa, i la mà dreta de Kalanick i un dels primers treballadors d’Uber, Emil Michael), dimecres el fundador d’Uber s’acomiadava dels seus empleats en un correu intern en què anunciava que deixava l’empresa a petició dels inversors “perquè Uber pugui tornar a construir en lloc de distreure’s amb una altra batalla”.

Per què Kalanick no ha sobreviscut? Per a Boyd Cohen, professor d’Eada i expert en emprenedoria, un dels seus errors va ser mantenir una actitud de start-up en un projecte que ja tenia la dimensió d’una gran empresa. “Créixer a qualsevol preu sense que t’importin les conseqüències funciona quan ets petit, però quan l’empresa madura has de canviar el xip i cuidar aques- ta imatge”, explica l’acadèmic. El professor David Murillo afegeix que l’emprenedor va aplicar al peu de la lletra la lògica del capital risc i que la seva impaciència per veure resultats el va empènyer a prendre massa riscos.

Ara Kalanick deixa enrere una empresa amb massa fronts oberts i que només en els primers tres mesos de l’any va perdre 708 milions de dòlars. La següent incògnita és el nom del substitut de Kalanick en la missió de demostrar als inversors que l’aplicació pot seguir l’estela d’empreses com Amazon, que també va tardar més d’una dècada a donar senyals de rendibilitat.

“Hi haurà moltes pàgines als llibres d’història dedicades a Travis Kalanick”, escrivia a Twitter Bill Gurley, inversor i membre del consell d’Uber. Amb només 40 anys, l’aplicació difícilment serà el punt final en la carrera del b ad boy TravisKalanick.