I si copiem els ianquis?

Les vacances s’han acabat, oi? Quina llàstima! No queda altra opció que gaudir de l’agredolça rutina i recordar les experiències viscudes en el transcurs d’aquest estiu. Si heu tingut la sort d’anar als Estats Units segurament us heu topat amb un dels grans misteris d’aquest gran país (no, no em refereixo al cabell de Donald Trump): la gratuity (propina). Pensada de manera totalment diferent que a Europa, la gratuity no deixa gaire espai a la creativitat del client i està fixada entre un 18% i un 25% del total del cost del servei. Ens trobem, doncs, en l’obligació (perquè és obligatori) de remunerar els cambrers amb uns imports que, a Espanya, no deixaríem ni després de 37 limoncellos oferts per la casa. Paguem així una part important del sou dels treballadors, ajudant els empresaris a mantenir baixos els costos del personal.

Per què no introduïm a Barcelona aquest sistema amb percentatges més baixos? ¿Un 8% o 10%, per exemple? Ajudaria treballadors de sectors castigats i no perjudicaria els números dels empresaris.