TÈXTIL
JORDI PLANAS

Els contractes temporals són per als covards

Ribes & Casals innova en el món digital, però deixa enrere la crisi amb una gestió tradicional marcada pels contractes fixos i el mercat estatal

Els contractes temporals són  per als covards / PERE TORDERA Zoom

Ribes & Casals, empresa tèxtil dedicada a la venda de teixits al detall i a l’engròs, acaba de rebre de mans d’Artur Mas el Premi Nacional a la iniciativa empresarial en la categoria de comerç electrònic. “La Generalitat ha destacat la nostra botiga virtual pel seu desenvolupament i avenç”, explica Àlex Casals, actual director general de la companyia juntament amb el seu cosí Ramon Casals. Per adaptar-se als nous temps, tots dos van apostar el 2010 per les noves tecnologies, una decisió que ara s’ha vist recompensada amb aquest guardó.

Fundada el 1933 per Joan Ribes i Joan Casals, l’empresa està actualment governada per la tercera generació de la família Casals. “Els Ribes no tenien descendència i van preferir vendre’s la seva part”, explica l’Àlex, de 39 anys. Ell i el Ramon, que ara en té 43, es van incorporar a la firma catalana durant la dècada dels 90, després que els anteriors gestors la reinventessin quan va arribar el 'prêt-à-porter'.

Eren els anys 70 i 80, i l’activitat del negoci se centrava en la confecció de peces de vestir per a senyora, una activitat que a partir d’aquell moment “va anar a menys”. Per això la companyia té avui dia set línies de negoci -moda, llar, oci, flamenca, espectacles, manualitats i infantil- que ven, entre d’altres, a particulars, modistes, empreses d’espectacles, companyies de teatre i agències de publicitat.

“No tothom va saber adaptar-se als nous temps”, comenten els Casals, que han vist com queien la majoria dels seus principals competidors. Segons diuen, el gran èxit de la companyia va ser ampliar l’oferta per atendre les demandes del gran públic, com succeeix ara, per exemple, amb els sobiranistes, que requereixen “metres i metres” de tela amb l’estampació de la senyera i l’estelada: “Són dos dels productes que més hem venut en els últims anys”.

La firma obté la major part de les vendes a través dels cinc establiments que té a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Madrid, Sevilla i Palma. “Divendres que ve inaugurarem el sisè a Màlaga”, revela el Ramon. El nou local reforçarà el que ja tenen a la capital andalusa, i permetrà oferir un servei millor al sud d’Espanya. Serà el segon que obren en els últims dos anys -el de Palma és del 2013- i de moment no tenen previst expandir-se a cap altra part de l’Estat: “Si creixes a tota velocitat, cauràs com un castell de cartes”.

Cap dels dos vol aventurar-se en un altre projecte fins que la botiga de Màlaga es consolidi i, per afavorir els seus primers temps, enviaran personal dels altres cinc locals per “arrencar el negoci amb garanties i mostrar el camí als nous venedors”. La formació interna és un dels segells d’una companyia que històricament s’ha caracteritzat pel fet de contractar joves de 16 anys que s’han mantingut a l’empresa fins a la jubilació. “No creiem en l’alta rotació. Preferim tenir venedors amb experiència que sàpiguen atendre bé el client”, apunten a l’uníson.

Els dos directius són conscients que van a la contra i que avui dia no és habitual oferir aquesta estabilitat laboral, però asseguren que és el camí a seguir en el futur. Ja ho van aplicar durant la crisi, tot i la forta davallada de les vendes que van patir el 2008 i el 2009. “Van ser anys difícils”, comenten aquests dos cosins, que recorden que, tot i així, no van acomiadar cap dels gairebé 150 treballadors que aleshores formaven part de la companyia. “En els mals moments no s’ha de collar mai el personal, perquè són ells que t’acabaran traient del pou”, subratlla l’Àlex. Ara en tenen 165, una dada que, a diferència de la facturació, que fa tres anys era de 15 milions, sí que estan disposats a esmentar.

Fora de l'Estat no tenen cap botiga, i tampoc no s’ho plantegen a curt termini. “Comporta una logística de compra, d’emmagatzematge, de teixit i de distribució molt important”, indica el Ramon, que no està disposat a afrontar aquest risc. Les vendes que l’empresa fa a l’estranger són a l’engròs, i, tot i que principalment es fan a Europa i Sud-amèrica, aquest mercat exterior “ha baixat molt en els últims anys”. Per aquest motiu a Ribes & Casals han dedicat molts recursos a potenciar la botiga virtual, si bé encara no han aconseguit arrencar al mateix nivell que un establiment convencional.

Els actuals dirigents no creuen que millorar el comerç electrònic sigui contraproduent per als empleats, i neguen futurs acomiadaments en cas que les vendes per internet augmentin. “El contacte amb els treballadors és imprescindible per controlar el negoci”, repeteixen una vegada i una altra. Per demostrar-ho, asseguren que ells tenen relació amb totes les persones de l’empresa: “No hi ha ningú que no tingui un tracte directe i fluid amb nosaltres”.

Convençuts que la crisi ja ha quedat enrere, l’Àlex i el Ramon esperen haver-ne extret alguna lliçó com, per exemple, elaborar un pla de negoci que permeti orientar els treballadors i guiar-los en les decisions: “És necessari per adonar-nos que no sempre som els reis del món”, diuen els dos dirigents, que no preveuen un futur professional que no passi per Ribes & Casals fins a la jubilació. “Tenim una responsabilitat amb la família i els treballadors. No valorem una possible venda”.