XAVIER ALEGRET

El consumidor es rebel·la contra l'alça de la llum

Mig milió de llars recorren a una subhasta col·lectiva d'energia per pagar menys

El consumidor  es rebel·la contra l'alça de la llum Zoom

La llum, un servei bàsic, ha entrat en un espiral de pujades i ha dut molts consumidors, cada vegada més, a reaccionar i buscar opcions per pagar menys. La factura de la llum no ha parat d'encarir-se en els últims anys a causa de la pujada del cost de l'energia, però sobretot per la reducció del dèficit de tarifa: l'Estat compensa part del cost de l'electricitat perquè el preu final no sigui tan alt i provoqui un dèficit històric, però en els últims anys s'ha anat reduint el dèficit de tarifa amb l'objectiu d'eliminar-lo completament l'any que ve. Per acabar-ho d'adobar, les pujades de l'IVA del 2010, del 16% al 18%, i del 2012, al 21%, han acabat de disparar la factura, que s'ha apujat més d'un 60% des d'abans de la crisi.

En vista d'aquesta alça continuada, combinada amb una dràstica caiguda del poder adquisitiu de la gran majoria de les llars, moltes famílies han dit "prou". "La llum ha estat barata durant molts anys, i la gent comprava pisos sense importar-li si era tot elèctric. Ara hi ha una preocupació per tots els costos de casa i la gent ha fet un clic, s'ha adonat que no té per què estar amb la companyia de tota la vida, que pot canviar. La clau és que la gent avui parla de la companyia amb qui té la llum", explica Carlota Pi, una de les fundadores d'HolaLuz, la petita distribuïdora d'energia que ha guanyat la subhasta col·lectiva d'energia organitzada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Aquesta subhasta, que es va fer el 16 d'octubre, és el millor exemple d'aquest canvi de xip, el "clic" del qual parla Pi.

Iniciativa d'èxit

Gairebé mig milió de persones es van apuntar a la compra col·lectiva d'energia de l'OCU per abaixar la factura de la llum i del subministrament dual de llum i gas. La subhasta és l'eina que utilitzen les grans elèctriques per fixar els preus de la llum, però en aquest cas va ser l'OCU qui va convocar les elèctriques per aconseguir tarifes més barates. Era el primer cop que es feia aquest tipus de compra col·lectiva a Espanya, tot i que ja s'havia celebrat en altres països. L'oferta és vinculant per a l'elèctrica guanyadora, que està obligada a oferir el preu de la subhasta a tots els consumidors apuntats, però no és vinculant per al consumidor, que pot rebutjar-la.

Les cinc grans elèctriques espanyoles -Endesa, Iberdrola, Gas Natural, EH energia i E.On- van refusar participar en la subhasta. Era previsible que, si asseguren que la tarifa d'últim recurs (TUR), que tenen la majoria de clients, és deficitària -per això precisament existeix el dèficit de tarifa- i s'ha d'apujar, no presentessin ofertes millors. En canvi, la subhasta era una gran oportunitat per a empreses petites, amb estructures de costos més reduïdes, per guanyar mercat i notorietat.

Qui va aprofitar l'oportunitat va ser HolaLuz, una elèctrica online de Barcelona que va començar a comercialitzar energia el maig del 2011. Demà es coneixerà exactament l'oferta, però l'OCU ja ha avançat que suposarà un estalvi mitjà del 8% de la factura per als clients del mercat lliure. Això suposa un estalvi d'uns 49 euros, mentre que l'estalvi mitjà per als clients que tenen la TUR serà d'uns 25 euros anuals. Carlota Pi, d'HolaLuz, assegura que alguns clients, els que tenen potències instal·lades més altes, es poden arribar a estalviar 150 euros a l'any.

"Ens vam apuntar perquè sorgia d'un moviment ciutadà, de gent preocupada pel seu rebut de la llum", explica Pi. "Anàvem a guanyar, teníem molt clar el preu que podíem afegir", i afegeix que han pogut presentar un millor preu que el de mercat perquè "si tens unes estructures de costos lleugeres, les pots traslladar als clients". A data de la subhasta, a HolaLuz hi treballaven 18 persones, però han hagut d'accelerar la incorporació de tres persones més.

També suposarà un salt quantitatiu per a una petita elèctrica que preveia tancar l'any amb un nombre de clients d'entre 20.000 i 25.000, i que ara té l'oportunitat de sumar-ne uns 300.000. Dels 477.700 apuntats a la subhasta, un 15% tenen el bonus social, que protegeix alguns col·lectius més vulnerables, i l'oferta no millora el preu que paguen. A més, un terç del total optava al subministrament dual de gas i electricitat, però no hi va haver cap oferta per aquest servei. Així, els que poden acollir-se a l'oferta d'HolaLuz són al voltant de 300.000. "No sabem quants acceptaran l'oferta. A Portugal es van convertir el 8% i a Holanda el 40%", explica Pi, que assegura que tenen "capacitat per assumir-los". Calculen que la meitat estan al mercat lliure; per tant, es podran estalviar uns 49 euros.

Una altra iniciativa per lluitar contra l'encariment de la llum és Bájate la potencia , llançada per una vintena d'organitzacions de consumidors i de defensa del medi ambient, entre altres àmbits. El seu objectiu és animar la gent a sol·licitar al seu subministrador d'electricitat que li abaixi la potència contractada, cosa que abaratirà la factura, i els explica com fer-ho. Amb les últimes pujades de la llum, la part fixa de la factura, que es paga es consumeixi el que es consumeixi, ha anat guanyant pes en la factura, i si s'abaixa la potència contractada -en molts casos, no se'n necessita tanta com la contractada, però el consumidor ho desconeix-, l'estalvi pot ser important.

Canvi de paradigma

El catedràtic d'Esade Josep Francesc Valls explica que s'estan produint "grans canvis" en les relacions entre productors, distribuïdors i clients: "Abans el distribuïdor estava al mig i oferia el producte en exclusiva als clients, però internet trenca el monopoli de la distribució física". "Si abans era el distribuïdor qui organitzava el mercat, ara és el client a través d'acords amb el productor o el distribuïdor", afegeix. Valls creu que les compres col·lectives, com la de llum, són "una iniciativa esplèndida" i creu que aniran a l'alça perquè "els consumidors han vist que agrupant-se i formant grups de compra, poden reduir els preus".

Xavier Bordanova, professor d'Eada, considera "un èxit" la subhasta d'energia de l'OCU i també creu que el consumidor està canviant de xip, però adverteix que "és un inici de trajecte" i que "el marge és tan baix que l'operador que ofereix un descompte ha de demostrar que és capaç de mantenir la qualitat". A mesura que això passi, afegeix, el sector energètic guanyarà operadors i tindrà més competència.