EXPANSIÓ
- JÚLIA MANRESA

Les conserves tornen a ser per als ‘pobres’

La marca de la salsa del vermut Espinaler arriba a l’Àsia i als Estats Units i impulsa una marca de preu més assequible per a totes les butxaques

Les conserves tornen a ser per  als ‘pobres’ Zoom

No fa tant, les conserves eren un producte per a butxaques humils. Però ara les anxoves, les cloïsses, els musclos i altres tipus de marisc enllaunat no poden ser a totes les taules. El mateix passa amb les conserves de l’emblemàtica marca de salsa per a vermuts Espinaler. Durant més de 100 anys d’història s’han posicionat com una marca delicatessen, amb la qualitat com a insígnia, una política que els ha assegurat un públic més selecte, que no ha patit la crisi amb prou intensitat per notar-ho en les vendes. Ben al contrari, Espinaler no ha parat de créixer durant els anys de recessió.

La fàbrica i les dues botigues d’Espinaler a Vilassar de Mar donen feina ara a 82 persones, quan l’any 2010 eren 40. A més, aquell mateix any van facturar 9 milions d’euros i el 2014 van arribar als 12 milions. Aquest ha sigut el seu coixí per poder impulsar ara una nova marca de conserves que retorna la llauna metàl·lica al seu origen més humil. “Ara només cobrim un 5% de tota la quota de mercat”, explica el seu propietari, Miquel Tapias. Un antic pescador de Vilassar de Mar, el poble del Maresme on s’origina l’empresa i on encara es fabriquen els seus productes, dóna nom a la seva nova marca més assequible, Pepus. La intenció és ampliar la quota de mercat i arribar al gran consum.

Com més lluny, més barat. La diferència entre una cloïssa enllaunada amb l’etiqueta de Pepus i una amb la renovada imatge corporativa d’Espinaler és la procedència. El preu pot variar entre un 30% i un 40% si el marisc ve de Galícia, com habitualment, o de Corea, Nova Zelanda o Xile. En aquest cas, els productes de Pepus provenen d’aquests països estrangers. “La qualitat no és la mateixa que la del producte gallec, però ens assegurem de comprar les millors partides”, explica Tapias, que aspira a garantir així una bona qualitat a un preu molt accessible. De fet, Espinaler ja venia aquesta marca, però només en botigues pròpies. L’empresa aposta ara per rellançar Pepus arreu el mateix any que impulsa amb força la seva sortida a l’estranger.

Espinaler no va traspassar les fronteres de l’Estat fins a l’any 2012, quan va començar a vendre a Europa, i des d’aleshores ha triplicat els ingressos procedents de l’exportació. Amb Pepus vol potenciar aquesta línia després d’haver-ne vist el potencial. Tal com explica l’empresari -que prefereix fer-se dir “taverner”-, el mercat britànic, per exemple, està més interessat en el disseny i la imatge de la marca de Pepus que en la qualitat del producte. Per contra, el mercat asiàtic busca més el que és gurmet. El pròxim pas és el mercat dels Estats Units, on ja tenen acords.

Discovery Channel va donar a conèixer als japonesos les anxoves i el vermut d’aquest negoci de Vilassar de Mar. Un programa d’un xef nord-americà sobre la taverna d’aquesta població va despertar la curiositat d’un grup d’inversors del país asiàtic, que han acabant obrint la primera taverna d’Espinaler fora de Catalunya, a Tòquio. Tot seguit va arribar l’interès d’una cadena de botigues delicatessen de Hong Kong, que va obrir una franquícia a principis d’aquest any i preveu obrir aviat la segona.