A FONS
DANI SÁNCHEZ UGART

La ciutat del 2050: el negoci de la intel·ligència

El repte és encabir un 75%  de la població mundial en ciutats. I hauran de canviar radicalment i convertir-se en 'smart cities'. Una revolució tecnològica amb set de noves idees i models de negoci  que canviaran la manera d'entendre el dia a dia

La ciutat del 2050: el negoci de la intel·ligència / GETTY IMAGES Zoom

Any 2050. Tres quartes parts de la població mundial viu en ciutats. Els cotxes elèctrics es condueixen sols i es dirigeixen a la plaça d'aparcament més pròxima al nostre destí, que, a més, està senyalitzada amb un llumet verd. Els contenidors d'escombraries avisen els serveis de neteja quan estan plens, perquè el camió només hi vagi quan cal. Cada element de la via pública genera la seva pròpia energia, amb plaques solars i petits molinets, i la ciutat està plagada de sensors que permeten estalviar energia: per no regar quan plou, no obrir els llums quan no hi ha ningú a la carretera o que no s'encenguin els semàfors si ningú no els mira.

Tot això no és ciència-ficció. I de fet, segons els experts, ja podria ser una realitat. La tecnologia existeix i algunes ciutats estan començant a aplicar-la. Com Yokohama, al Japó, amb el seu programa pilot de cotxes elèctrics, en què participen Nissan, Panasonic i Toshiba; Amsterdam i el seu pla de reducció dels residus, i Singapur, que ja compta amb una xarxa elèctrica intel·ligent, que controla tot el consum d'energia per distribuir-la de la millor manera per reduir el consum.

Són les smart cities (ciutats intel·ligents). La resposta a una necessitat: no hi ha prou recursos naturals perquè els 11.000 milions de persones que habitaran el 2050 la Terra, segons l'ONU, mantinguin els costums. Cal construir una alternativa viable i cal fer-ho amb intel·ligència. Alguna cosa ja es mou. I demana la coordinació d'emprenedors i empresaris amb noves idees i administracions amb ganes d'escoltar-les.

Però no cal anar gaire enllà. A Catalunya ja hi ha diverses tecnologies smart , algunes de les quals han entrat en la vida de milers de persones. Una de les primeres pedalades va ser el Bicing (servei de lloguer de bicicletes), a Barcelona, o els contenidors d'escombraries intel·ligents, a la T1 de l'aeroport del Prat.

Aquesta setmana, a Barcelona, es reuneixen representants del món públic i privat per parlar del tema. Serà a l'Smart City Expo World Congress, al recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona, a partir de dimarts. I s'hi podran veure més exemples, fins i tot una recreació d'una ciutat intel·ligent a mida real per veure les oportunitats d'un negoci que generarà 1 bilió d'euros en els pròxims 10 anys a tot el món, segons l'empresa nord- americana Cisco.

Ingredients 'smart'

Què ha de tenir una idea per encabir-se en el concepte de smart city ? Bàsicament tres coses: tenir un alt component tecnològic, oferir la solució a un problema o un repte social i, idealment, comptar amb la participació del ciutadà. "Les administracions han de liderar el procés, però amb la participació dels ciutadans, que seran els usuaris de la tecnologia", considera Sascha Haselmayer, director general de l'Associació per la Promoció de la Innovació Living Labs Global.

I les empreses ja n'estan prenent nota. L'eclosió d'aquestes solucions ha coincidit amb la consolidació dels smartphones , i els serveis públics s'han abocat a fer aplicacions per a mòbil. Els Ferrocarrils de la Generalitat en tenen una, l'Oficina de Turisme de la majoria de ciutats, una altra, i el metro de Barcelona també ha fabricat la seva.

I ara, si es materialitza la proposta d'una de les empreses catalanes més actives en aquest camp, la lleidatana Ros Roca, els contenidors en tindran una altra. A la fira presentaran una tecnologia de recollida d'escombraries pneumàtica en què els residus s'abocaran a una bústia i seran engolits pel subsòl amb una tecnologia pneumàtica. Gràcies a uns sensors, els contenidors avisaran que ja estan plens i enviaran aquesta informació als serveis de neteja -que podran decidir si van a recollir o no les deixalles en funció d'aquesta informació- i a una aplicació mòbil que es podran descarregar els ciutadans. Amb aquesta informació, l'usuari podrà saber en quin dels contenidors que té més a prop hauria de llençar les escombraries si vol estalviar energia. Si va al més buit, el camió no haurà de passar, i s'estalviarà un viatge, i alguns quilos d'emissió de CO.

Amb aquest sistema de recollida, a Birmingham es van estalviar en 12 setmanes 12 tones de CO, l'equivalent al que s'emet produint 1.200 tones de carn de vedella. De fet, amb aquestes solucions es pot aconseguir "un estalvi econòmic d'un 80% en el sector públic i al mateix temps es creen noves àrees de negoci", considera Haselmayer.

Interconnexió

Les ciutats no només hauran de ser intel·ligents per necessitat, sinó també per "guanyar atractiu i competir amb altres ciutats", considera el vicepresident de solucions de Schneider Electric, Manuel Moliner. El directiu de la multinacional alemanya amb seu a Catalunya creu que Barcelona ha fet una bona feina en aquest sentit, però que cal continuar treballant. Assenyala que caldrà una renovació de la manera de fer negocis amb l'administració, perquè tots els sistemes de gestió hauran d'estar interconnectats. "Ja no serà una relació vertical entre empreses i ajuntaments; haurà de ser horitzontal", va dir el president del saló Smart City World Congress i de Ros Roca, Ramon Roca, en la presentació de l'esdeveniment aquesta setmana.

Aquesta revolució tecnològica, en molts casos, requerirà reescriure les normes de concessió de serveis públics als ajuntaments. "Continuen prioritzant les empreses locals", lamenta Haselmayer. Però hi ha ciutats que ja es mouen. Segons el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de Barcelona, Antoni Vives, la ciutat té "visió política, capacitat empresarial i excel·lència acadèmica" per ser capdavantera.