AUTOMOCIÓ
XAVIER GRAU

El ‘cavallino’ s’emmiralla en Prada i fa el salt als parquets

La sortida a borsa d’un 10% de Ferrari permetrà al grup Fiat-Chrysler reduir el seu deute i dispararà la fortuna dels Agnelli i de l’hereu d’Enzo Ferrari

El 'cavallino' s'enmiralla en Prada i fa el salt als parquets Zoom

NO GUANYARAN EL MUNDIAL de Fórmula 1 aquest any. Això segur. Però la sortida a borsa de la marca de Maranello es convertirà en una bona injecció de recursos per al seu propietari, el grup Fiat-Chrysler. I també donarà un impuls a les fortunes de la família Agnelli, primer accionista de Fiat, i de Piero Ferrari, vicepresident de la marca i fill del fundador, el mític Enzo Ferrari.

Fiat Chrysler Automobile (FCA) lluita per aconseguir un lloc al podi dels constructors mundials de cotxes. Per davant té grups com Volkswagen -ara en hores baixes pel dieselgate -, Toyota o Renault-Nissan. Fiat, en una mostra de la seva fam per créixer, va adquirir Chrysler, una de les marques en fallida quan la crisi va colpejar el sector de l’automòbil de Detroit. Amb el president i conseller delegat de Fiat, Sergio Marchionne, Chrysler ha remuntat, i el grup camina ara cap al creixement. Però ha de deixar llast per agafar impuls, i Ferrari ha sigut l’aposta.

Fiat-Chrysler traurà a borsa a Nova York un 10% de les accions de Ferrari. Els títols de la companyia es valoren entre 48 i 52 dòlars. Això vol dir que en total la companyia de les fletxes vermelles val uns 8.700 milions d’euros. No està malament per a una empresa que fabrica poc més de 7.000 cotxes a l’any. Si es compara amb Volkswagen, sembla força més rendible, ja que el grup alemany va vendre l’any passat més de deu milions de cotxes i el seu valor a borsa ronda els 60.000 milions d’euros. Proporcionalment Ferrari val molt més. Esclar que el cotxe més barat que treu al mercat puja a uns 180.000 euros.

Què obtindrà, doncs, el grup FCA en treure a borsa la joia de la corona? Doncs liquiditat, uns 864 milions d’euros. A més, la marca del cavallino rampante serà segregada del grup i, per tant, s’endurà una part del deute, uns 2.400 milions d’euros dels 33.000 milions que arrosseguen en total. I en el fons serà una font de dividends estables per als propietaris del grup FCA, ja que només hi haurà al mercat un 10% de les accions. A més, els números de Ferrari fan pensar en una bona evolució de la companyia i, per tant, en una bona retribució a l’accionista. Ferrari va facturar poc més de 2.700 milions d’euros l’any passat i en va guanyar 389. Una bona rendibilitat per a una empresa que, tot i la crisi, va augmentar vendes un 18% i guanys en un 8%.

En la sortida a borsa hi ha un altre element clau. El que arriba al mercat no és un altre constructor d’automòbils que vol captar capital per créixer. No és el cas: el referent no són els 10 milions de cotxes que fabriquen Volkswagen o Toyota, i Ferrari podria arribar com a molt a produir 9.000 cotxes l’any 2018. La seva estratègia no es basa a anar augmentant el nombre de models, treure un SUV urbà o cotxes elèctrics. La seva cartera de models és curta i la seva xarxa de concessionaris encara més: té uns 180 punts de venda a tot el món. Però el que sortirà a finals de mes a cotitzar a Wall Street -potser en un futur a Milà-és la indústria del luxe. Els responsables de la marca, en el fullet de la sortida a borsa, no es comparen amb els constructors de la indústria del motor. Es comparen amb Prada i Hermes, marques referents de la moda més cara, i en l’explicació als inversors utilitzen més de cent cops la paraula luxe. I Piero Ferrari, fill del fundador de la scuderia, que té el 10% del capital, podrà saber ara realment quin és el valor del que li va deixar el pare. Un 10% de Ferrari, si la companyia es valora en 8.700 milions, serien 870 milions d’euros.