Les cases de fusta arriben a la ciutat

Les empreses constructores han sigut víctimes d’una profunda crisi econòmica. Moltes han desaparegut, però el sector torna a treure el cap amb un important creixement i creació d’ocupació. Tot i això, res serà ja igual, ni tan sols la manera de construir, per dues raons: d’una banda, la necessitat d’industrialitzar els processos per ser rendibles en un moment de preus encara continguts; de l’altra, per les exigències legislatives que cada cop demanen més eficiència i sostenibilitat en l’edificació. Amb aquests condicionants, algunes empreses catalanes han trobat un nínxol per créixer: la construcció amb estructures de fusta.

Fins ara es feien aquest tipus de llars en zones de vacances de segona residència o rurals i amb edificis unifamiliars, però ara ja han arribat a la ciutat de Barcelona amb edificis plurifamiliars en la trama urbana.

House Habitat va aixecar al barri del Coll, al districte de Gràcia, una casa unifamiliar de 346 metres quadrats, de planta baixa, altell, dos pisos i terrat. Una primera experiència de construcció amb estructura de fusta. Ara l’aposta és més gran. Al barri de Sants, al carrer Melcior de Palau, hi està construint un bloc plurifamiliar. Hi haurà quatre habitatges i es conservarà la façana de la casa preexistent que hi havia al solar, perquè està catalogada.

Però no és l’única empresa que s’hi ha atrevit. Arquima, de Sant Andreu de la Barca, ha construït un edifici plurifamiliar al Poble-sec, al carrer Magalhães, també de fusta. El projecte, propietat de Valuiz Invest i dirigit pel despatx d’arquitectes Betarq Group, consta d’un edifici cantoner -amb dues façanes i dues mitjaneres-, amb un total de 450 metres quadrats on hi ha sis habitatges d’entre 50 i 70 metres quadrats i quatre plantes en total. Fins i tot té ascensor. Un edifici fet amb estructura de fusta, malgrat que s’ha conservat la façana de la planta baixa de l’immoble que hi havia anteriorment, del 1900. Aquest edifici compta amb el certificat verd GBCe (Green Building Council d’Espanya) i obté un estalvi del 80% en la calefacció i redueix un 70% l’impacte al medi ambient. La fusta és present en tota la construcció. Làrix -una conífera del nord d’Europa- a la façana, iroc a les finestres, sostres d’avet i paviments i escales de roure. De fet, és un edifici fet a base de mòduls a la fàbrica de Sant Andreu de la Barca i que, en una setmana, es va muntar al solar del Poble-sec.

“És el futur que està arribant”, assegura José Antonio González, fundador i director general d’Arquima. Entre els avantatges que destaca d’aquest sistema de construcció hi ha l’estalvi futur. González indica que la construcció en si surt a un preu aproximat de 1.000 euros el metre quadrat, molt similar al preu de la construcció tradicional. Però l’estalvi durant la vida futura de l’habitatge pot ser molt gran, ja que el consum d’energia és de només el 20% del que té un habitatge tradicional.

A més, per a grans obres, també és un estalvi a l’hora d’aixecar la construcció, perquè els terminis són molt més curts. Construir un edifici d’obra com el del Poble-sec pot portar entre 12 i 18 mesos. Fet de fusta, el termini màxim des que s’inicia la fabricació fins que queda acabat i a lloc és d’uns sis mesos. La instal·lació, en aquest cas, va costar una setmana. El sistema, a més, estalvia molta aigua, mà d’obra, contractació de grues i bastides i altres elements de la construcció tradicional. Arquima ja té uns 30 treballadors i el seu director preveu tancar aquest any amb una facturació d’uns dos milions d’euros, per doblar-la l’any vinent, tenint en compte els projectes que s’estan fent i els que hi ha en cartera, entre els quals el revestiment d’un edifici de recerca a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i un projecte d’hotel. A més, la companyia ja ha començat l’expansió i és present a Madrid, Andalusia i Galícia, a més de participar en projectes de Cap Verd, França i Suïssa.

José Antonio González veu un gran potencial de creixement al seu negoci, ja que, a banda de l’eficiència energètica, la construcció té una gran sostenibilitat. La petjada de carboni, en utilitzar fusta, és fins i tot negativa. Segons diu, els objectius europeus 2020 estan al seu favor, ja que exigirà als edificis un consum energètic pràcticament nul, i veu potencial en la construcció de grans equipaments, perquè el consum pràcticament nul serà obligatori per als edificis públics a partir del 2018. Això sí, hi ha una queixa: Espanya és el segon país més boscós d’Europa, però la fusta l’han d’importar perquè no hi ha indústria de transformació.