ENERGIA
XAVIER GRAU

El carbó: l’impost pendent de caure del rebut de la llum

Acabat el pagament de la moratòria nuclear, Competència vol ara posar fi als ajuts a la mineria que encareixen el cost energètic per als consumidors

El carbó: l’impost pendent de caure del rebut de la llum / I.V. Zoom

5.717 milions d'euros. Això hem pagat els consumidors fins dilluns passat en el rebut de la llum durant 19 anys per una decisió política: la moratòria nuclear que va decretar el govern de Felipe González. Era una promesa electoral en la línia del moviment cívic -molt estès a finals dels 70 del segle passat-“Nuclears? No, gràcies”. Les promeses electorals moltes vegades tenen un cost. Es van aturar els projectes de centrals nuclears a l’Estat, però s’havia de compensar les companyies que els havien de posar en marxa. No ho va pagar el polític que va prendre la decisió, ni l’Estat amb fons públics, que ho podria haver fet perquè en el fons havia obtingut una majoria absoluta que donava suport al seu programa electoral. El cost ha anat directament als consumidors, en un recàrrec en el rebut de la llum.

No és l’únic impost a la factura que paguen els consumidors, perquè n’hi ha d’altres que perduren. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència s’ha fixat ara en un d’ells: el recàrrec per les ajudes al carbó que arriba en el rebut de la llum. També obeeix a una decisió política: les mines són poc rendibles a Espanya i als 80 i 90 del segle passat ja es va viure la reconversió minera. Tancaments d’explotacions, vagues, acomiadaments i més atur. El carbó espanyol és car i, a més, de menys qualitat que altres que es poden importar. Però per no enfonsar més el sector es va decidir donar-li ajudes que han anat canviant, però que també van al rebut de la llum.

El ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, vol modificar el sistema d’ajudes al carbó, però s’ha trobat amb l’oposició de Competència i el president d’aquest organisme, José María Marín Quemada, amenaça de dur el govern espanyol davant les autoritats europees. El raonament és clar: podria tractar-se d’una ajuda d’estat a la mineria, cosa que està prohibida per la normativa comunitària.

Però aquest no és l’únic argument que utilitza Competència. Potenciar l’ús del carbó nacional és antieconòmic, diu, perquè introdueix “greus distorsions” en el mercat elèctric. L’organisme supervisor recorda que algunes de les mines autòctones a les quals es pretén ajudar han de tancar el 2018 i, si no ho fan, haurien de tornar les ajudes europees rebudes. Però, a més, l’organisme que presideix Marín Quemada creu que l’ús de carbó per assegurar el subministrament elèctric no justifica les ajudes perquè el mecanisme de capacitat elèctrica no ha d’estar orientat a garantir la disponibilitat d’un recurs autòcton.

Un altre motiu per no subvencionar el carbó és l’eficiència. Hi ha tecnologies millors per entrar en funcionament quan les renovables i nuclears no poden garantir el subministrament. Competència apunta als cicles combinats de gas natural, energèticament més eficients, més flexibles per arrencar i parar, i que contaminen molt menys. L’informe que ha fet Competència és dur. Denuncia “un falsejament de la competència quan una empresa o producció veu reforçada la seva posició al mercat per motius que no tenen relació amb els seus propis mèrits o esforços, fet que afectarà de manera negativa altres empreses o produccions”.

La disputa es produeix quan a més augmenten les veus, dins i fora del sector, per treure del rebut de la llum tota una sèrie de despeses que no es corresponen al negoci purament elèctric. Perquè en el rebut la part que correspon al consum elèctric (comptant generació, transport, distribució, comercialització i lloguer de comptador) és el 44%. La resta (més de la meitat del que paga cada abonat) són impostos i altres costos, com les primes a les renovables i la cogeneració, els costos extrapeninsulars (subvenció perquè la llum no sigui tan cara a les Balears i les Canàries), el dèficit de tarifa o les ajudes al carbó.

Per abaratir el rebut ja hi ha qui demana que la política energètica vagi a càrrec dels pressupostos de l’Estat. Ho ha proposat el president de la patronal química, Anton Valero. David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic), diu que els costos regulats expliquen quasi tres quartes parts de l’increment del rebut de la llum durant la crisi i que si passessin als pressupostos generals l’electricitat s’abaratiria i la indústria guanyaria competitivitat.