JORDI SABATÉ

Un caramel anomenat Telefónica

La nord-americana AT&T s'interessa per l'operadora espanyola, collada pel deute i barata a borsa

Un caramel anomenat Telefónica Zoom

Excusatio non petita, accusatio manifesta, deien els antics romans per referir-se a les evidències negades. En altres paraules, com més negat és un rumor, més cert és. Aquesta setmana, la dita mil·lenària s'ha vist plasmada en el curiós enfocament que els mitjans de comunicació han donat a l'intent de compra per part de l'operadora americana AT&T de Telefónica, una de les últimes joies del breu imperi multinacional espanyol a l'Amèrica Llatina, nascut a l'empara de les privatitzacions de l'era Aznar.

La majoria dels titulars començaven amb "Telefónica nega l'oferta", i acabaven amb "el govern assegura que la desconeixia". Es referien a l'oferta de 70.000 milions d'euros d'AT&T per aconseguir el total de l'operadora espanyola i alhora assumir els 51.000 milions de deute que té. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va dir que desconeixia l'oferta, però admetia que es va reunir al febrer a Barcelona durant el World Mobile Congress amb el president executiu d'AT&T, Randall Stephenson. Soria també reconeixia que Stephenson va manifestar-li obertament en aquella reunió l'interès de la seva companyia a sortir de compres per la decadent Europa. El ministre, però, va assegurar que en cap moment va pensar que es referia a Telefónica. Pot ser que fos així, i que només per precaució el govern espanyol es decidís a blindar l'operadora. No obstant, cada dia és més evident que sí que hi va haver una oferta, i un dels motius que no prosperés va ser l'oposició de Madrid.

L'amic americà

Tot i que la companyia està barata a la borsa (les accions ronden els 10 euros, lluny dels 23 euros d'abans de la crisi), diversos analistes han indicat que l'oferta era poc realista amb el valor, però no per això té menys sentit. D'una banda, el valor total ascendiria als 121.000 milions d'euros, si s'inclou el deute. A més, Telefónica s'enfronta a un mercat espanyol molt canviant, que tot i que no baixa en usuaris, experimenta migracions a operadors menors molt competitius, els operadors mòbils virtuals.

El gran potencial de la companyia és, doncs, a Amèrica Llatina, amb cada cop més economies emergents i milions de clients per explotar. No obstant això, l'enorme deute complica la seva ràpida expansió i la debilita davant el gran enemic regional, l'operadora América Móvil, del magnat mexicà Carlos Slim. En aquest sentit, AT&T podria ser ben rebut pels inversors, com l'amic americà que ajuda la vella potència colonial a mantenir el control territorial. De fet, AT&T es va desfer fa poc del 9% de les seves participacions a América Móvil, i els rumors de compra d'aquest dilluns van fer pujar les accions de Telefónica un 2,39%.

A qui no li deu fer tanta gràcia l'oferta d'AT&T és al cos executiu de Telefónica, començant pel seu president, César Alierta, a qui alguns analistes discuteixen que hagi estat excessivament lent en la colonització mòbil d'un mercat verge i hagi deixat créixer massa la companyia de Slim. Se l'acusa, a més, d'estar excessivament enfocat a Europa, un continent en recessió on l'excés de competitivitat i les peculiaritats normatives de cada país, roaming inclòs, dificulten la creació d'un gran mercat.

Tampoc a l'executiu de Mariano Rajoy li faria gaire bé una compra d'aquest tipus, ja que desencadenaria les crítiques de l'opinió pública, que interpretaria l'operació com una reedició incruenta del 1898, quan els EUA van ajudar els independentistes cubans a desvincular-se del vell imperi. L'últim que vol ara el president espanyol és semblar encara més feble del que està.

Expansió natural

L'operadora americana té necessitat de comprar fora per créixer. Als EUA el mercat ja està repartit entre la mateixa AT&T, Verizon, T-Mobile -propietat de Deutsche Telekom- i Sprint, de manera que la sortida natural són els països emergents o Europa, on la crisi fa perdre valor a les quatre multinacionals de referència: Vodafone, Deutsche Telekom, Orange i Telefónica.

Ja al mes d'abril es va dir que AT&T estava intentant convèncer Verizon perquè anessin plegats en la compra de Vodafone per 245.000 milions de dòlars, però l'operació es va frustrar. Vodafone té un acord als EUA amb Verizon per desenvolupar la seva estratègia mòbil a través de la participada Verizon Wireless, i l'operadora americana no va voler posar en perill aquesta societat per satisfer les ànsies d'AT&T.

D'altra banda, una possible oferta per Orange despertaria en el patriotisme francès el fantasma de l'imperialisme americà, així que, descomptant els alemanys, l'alternativa més interessant és Telefónica. La presumpta frenada de Rajoy a la compra deixa els inversors amb les dents llargues i la multinacional espanyola davant un futur incert: és massa gran per caure, però queda a mercè de guanyar la batalla a l'imperi Slim a ultramar.