FINANCES

La caiguda en picat de Bankia a la borsa

Els inversors de preferents perdran gairebé la meitat de la inversió si venen abans del juny del 2013

La seu de Bankia, a Madrid. / ZIPI / EFE Zoom

El control de Bankia per part de l'Estat ha incrementat la volatilitat de la cotització (que és quan les accions pugen o baixen sense estabilitat). Però les turbulències del valor ja van començar tot just amb la seva sortida a la borsa, el 20 de juliol del 2011. L'acció, que va sortir a un preu de 3,75 euros (ja amb un descompte del 15% sobre la forquilla inicial), no ha fet més que baixar des del màxim de 3,90 euros, pocs dies després d'iniciar la cotització.

També és veritat que la sort no els va acompanyar en cap moment, perquè a partir de l'agost es va iniciar l'etapa més dura de la crisi de la prima de risc, amb la reestructuració bancària com a principal víctima i amb els valors del sector en clara caiguda. Molt bona part de la culpa la van tenir les anomenades vendes a curt, l'activitat dels grans fons d'inversió especulatius que forcen les cotitzacions a la baixa. Els bancs sempre han estat el principal objectiu d'aquest tipus de pràctiques.

Finalment, alguns països europeus, entre els quals Espanya, van prohibir les vendes a curt, que es van tornar a autoritzar al gener.

Amb el mes de setembre la tensió als mercats es va reduir, però els problemes de les negociacions del segon rescat grec van encendre altre cop els atacs venedors al sector bancari, per la incertesa de la participació privada en el refinançament del deute de Grècia. Així doncs, al novembre va tornar a revifar la crisi del deute i les noves exigències de capital del 9% fixades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès).

Sense aixecar el cap

Després de 10 mesos de cotització, Bankia no ha aixecat el cap, com pràcticament tots els valors bancaris, i ha perdut al voltant del 40% de la cotització. La capitalització també ha experimentat una sagnia constant, des dels 6.500 milions d'euros inicials.

Una altra de les preocupacions d'aquesta setmana de canvis constants al capital de l'entitat ha estat el futur de les participacions preferents. El 90% dels partícips van acceptar el canvi de 1.274 milions d'aquest tipus de producte, però, segons indiquen les condicions que es van oferir, els inversors només rebran en un primer moment el 75% del valor nominal de la seva inversió en accions. Per poder aconseguir-ne el 100% hauran de mantenir els títols fins al juny del 2013. Els propietaris de preferents de les antigues Caja Madrid, Bancaja, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Ávila, Caja Segovia i Caja Insular rebran pèrdues, perquè el preu del canvi de les participacions preferents es va fixar aleshores en 3,31 euros.

La pràctica totalitat de les entitats del sector han plantejat als seus clients que canviessin les seves preferents per accions, amb uns resultats semblants de pèrdues per als partícips, que a canvi han guanyat liquiditat en poder vendre a la borsa les noves accions. El problema és que encara queden sense canviar uns 3.000 milions de preferents que corresponen a Caja Madrid.