La cadira de rodes de qui necessitava una cadira de rodes

L’IMPULSOR DE BATEC Mobility, Pau Bach, va aconseguir transformar la seva principal dificultat en una idea innovadora per fundar un negoci. Quan tenia 18 anys va patir un accident de moto que el va portar a una cadira de rodes. “Tot i que hi ha alguns espais adaptats, les ciutats estan lluny de ser plenament accessibles per als discapacitats”, afirma Bach, que cita les voreres com un exemple d’inadaptabilitat.

Després de passar dos anys a l’hospital, el fundador de Batec era molt conscient de la mobilitat limitada que li proporcionava la cadira de rodes. Quan va anar a l’ortopèdia, es va adonar que les cadires manuals només eren útils en interiors i les elèctriques tenien el handicap del pes a l’hora de ser transportades. “No hi havia una solució integral, i per això vaig decidir fabricar la meva pròpia alternativa”, explica Bach.

Batec es va convertir en una proposta per a tothom que va sorgir d’una necessitat personal. Els Batecs semblen bicicletes i, de fet, el seu ús no és gaire diferent. Ara mateix se’n comercialitzen tres models: un de manual que té uns pedals per als braços, un d’elèctric que té una bateria i un d’híbrid entre els dos anteriors. La peça s’acobla a la cadira de rodes normal i la remolca. Amb aquest mecanisme, el client no ha de fer força amb els braços i pot accedir a espais o moure’s per llocs on abans no podia.

“feia set anys que no podia sortir sol de casa, i amb el Batec vaig guanyar molta independència”, afirma Bach. El dispositiu es pot acoblar a la cadira en tres segons i està adaptat a diferents necessitats. El seu dissenyador va patir també una lesió als braços, cosa que li dificulta alguns moviments, i això els va inspirar a crear dos manillars: un de semblant al d’una moto, amb un accelerador, i un altre amb un sistema que fa que en moure el manillar cap endavant s’acceleri el moviment de la cadira, i que cap enrere la freni.

El dispositiu arriba als 20 km per hora i es pot adquirir a les ortopèdies. La distribució va començar en diversos establiments sanitaris arreu d’Espanya l’any 2006, però des de l’any 2012 exporten el producte a l’estranger amb una cobertura europea de deu països. “Fins ara hem estat treballant per expandir-nos a Europa, i aquest any l’objectiu és acabar d’establir-nos-hi entrant en països com Alemanya, Dinamarca i els nòrdics”, diu Bach. Tot i això, el seu procés d’expansió no s’atura aquí i també tenen previst obrir mercat a Austràlia, Sud-àfrica i Colòmbia. “El nostre contacte amb Austràlia és curiós perquè van ser ells els que es van interessar per nosaltres”, explica.

La dificultat d’arribar a aquests països és que cal una inversió molt gran, ja que, si l’aventura surt bé, caldria obrir un altre punt de producció a l’estranger per poder fer arribar el producte i els seus recanvis en el millor estat possible.

LA FACTURACIÓ EXTERIOR és cada cop més important dins l’empresa. El 2013 el percentatge de facturació corresponent a les exportacions era del 10%, però l’any 2014 ja arribava a ser del 50%. Aquest gener del 2015 estimen que la facturació exterior arriba al 60%. I, de fet, la mida dels despatxos ja ho demostra, segons diu Bach: “Abans el departament de comerç nacional era més gran que el d’internacional. Els hem hagut d’intercanviar”.

Abans de l’any 2012, moment en què van accedir al programa BBVA Momentum Project per aconseguir inversió i formació, facturaven 100.000 euros i creixien un 25% cada any. Des d’aleshores, han crescut un 80%, i van superar el 100% l’any passat per arribar a facturar dos milions d’euros.

El preu d’un Batec elèctric el producte més demanat ronda els 4.000 euros. “Els materials són molt cars perquè han de ser resistents a qualsevol situació i a diferents condicions meteorològiques”, argumenta el seu impulsor.

Pau Bach no és l’únic de l’empresa que utilitza el Batec, ja que més del 50% de la plantilla va en cadira de rodes. “Per a nosaltres és un avantatge contractar algú amb discapacitat, ja que no hi ha ningú que pugui entendre el producte millor que ells”.