L’EXECUTIVA AGRESSIVA

El ‘business plan’

No hi ha emprenedor que sigui mereixedor d’aquest noble títol i que no tingui un business plan (pla de negoci, però en anglès): un document que, d’una manera o altra, descriu què farà l’empresa en els pròxims anys. Doncs resulta que jo gairebé m’he quedat sense: el 31 de desembre conclou el termini del pla de negoci que vaig preparar ja fa uns quants anys, quan vaig pensar que la meva jove empresa, que ja tenia un any i escaig de trajectòria, donaria molt de si amb les inversions adequades i si podia afrontar uns quants milers d’euros de pèrdues.

Aquell document ha tingut una importància decreixent per a mi, però haig de dir que, si no l’hagués fet, mai hauria aconseguit arribar on sóc ara. Per començar, perquè em va permetre atreure inversió i aconseguir finançament d’una entitat pública, però també perquè va obligar-me a fer una gran reflexió sobre l’empresa des de diversos punts de vista. Fent el business plan vaig poder pensar en la dimensió i les característiques del meu públic objectiu, els productes i serveis que havia de llançar, l’estructura que havia de tenir i com s’havia d’organitzar. En definitiva, el document em va ajudar a reflexionar sobre tot plegat i fixar-ho en la meva ment a mesura que ho escrivia (òbviament amb el llenguatge més comercial possible, perquè també m’havia de servir per aconseguir calés).

Amb molta ingratitud cap a un document que m’ha donat tant, un cop utilitzat per atreure inversió, el meu business plan va acabar al fons d’un calaix. L’Excel de les factures i el de la previsió de tresoreria van passar a ser els meus favorits, i de la planificació vaig passar a la improvisació i el dia a dia. Però ara que el 2015 s’acaba, i tot i que no necessito nous inversors a curt termini, m’he adonat que necessito un nou full de ruta. Tornar a ordenar els pensaments i, a partir de tot el que som com a empresa i el que sé com a empresària, tornar a posar el futur en negre sobre blanc.