La ‘burrata’ i els joves que emigren

Em continuen sorprenent els maldecaps que provoca a alguns la nombrosa emigració dels joves catalans. Recents viatges a l’estranger m’han tornat a evidenciar la importància que aquest fenomen continua representant per a Itàlia. Cada cop obren més negocis amb imatge italiana als carrers de totes les ciutats del món i és evident que tot està lligat, per exemple, amb la pujada en el valor de les exportacions del sector alimentari. El 2012 entre els 704 productes que componen aquest sector, segons els estàndards internacionals, els italians ocupaven en 70 categories la primera, segona o tercera posició per millor balança comercial. Ara ja han passat a ser presents en el podi en més de 120 articles. Un exemple? La burrata, desconeguda fins fa poc, i que s’ha tornat imprescindible en els menús de tothom. Al darrere de cada producte hi ha una història en què, moltes vegades, ha sigut imprescindible la feina d’un emigrat. Cada català a l’estranger pot ser, doncs, artífex de l’èxit d’un producte nostre.