JORDI SABATÉ

Quan els ‘brokers’ de silici manen a la borsa

Als Estats Units la meitat de les operacions financeres les fan robots a partir d’algoritmes informàtics

Els que hagin vist la pel·lícula Pi,del director Darren Aronofsky, segur que recorden el seu turmentat protagonista, Max Cohen, un físic que ha trobat la fórmula matemàtica que prediu el comportament dels valors al parquet. A Cohen el persegueix alhora una secta jueva ortodoxa -que creu que la fórmula és l’expressió de Déu segons la càbala- i una firma d’agressius brokers de Wall Street que volen la fórmula per gestionar les finances mundials al seu gust.

En realitat, la fórmula no és un descobriment de Cohen sinó del seu ordinador, que davant la complexitat del càlcul fon els xips de silici cada cop que ha de fer la predicció de valors per l’endemà. La pel·lícula va ser presentada el 1998, el mateix any en què la SEC -el màxim òrgan regulador de les finances als EUA- va autoritzar les operacions de compravenda entre robots ordinadors, que es van anomenar high-frequency trading (operacions d’alta freqüència) o HFT.

Avui aquest tipus d’operacions entre màquines sense la intervenció humana ja són el 51% de les que es fan als EUA i gairebé el 40% de les que es fan als mercats europeus.

A la velocitat de la llum

A diferència del que passa en les operacions entre persones, les HFT tenen lloc a la velocitat de la llum i se’n poden computar fins a 40.000 per segon a tot el món. Així, es mouen milers de milions d’un lloc a un altre amb l’únic control d’un processador de silici i un codi programat en última instància per un humà.

Pi encara era una pel·lícula de ciència-ficció, el que explicava estava prop de la realitat, si bé no d’una manera tan simple com a la pantalla. La fórmula perfecta encara no s’ha trobat, però sí que hi ha milers de petites fórmules per als múltiples mercats que, en funció d’una sèrie molt àmplia de variables, són capaços de prendre decisions de compra i venda d’accions... I ho fan en mil·lisegons.

A aquestes petites fórmules se les coneix com a algoritmes, i les creen els programadors, assessorats per matemàtics, físics, astrònoms, biòlegs i fins i tot meteoròlegs. Totes aquestes professions no fa gaire que formen part de les firmes de Wall Street i la City londinenca, però cada vegada tenen més pes en els currículums escollits, de la mateixa manera que cada vegada pesa menys ser un bon venedor telefònic, tenir bons contactes o un olfacte especial per a les gangues.

Adéu al ‘broker’

En l’era dels robots, els brokers de carn i ossos tenen poc futur: les màquines no pateixen estrès ni són maniacodepressives, ni surten de nit, ni prenen cocaïna, uns elements que formen part de la mitologia dels financers clàssics del segle XX. Però el XXI és el segle dels brokers de silici, els robots ordinadors que dirigiran el mercat sense dubtes i sense escrúpols, i a partir d’uns algoritmes programats per científics i enginyers i que seran perfectes. O gairebé...

El 6 de maig del 2010 la borsa mundial es va volatilitzar del tot arran d’un correu electrònic erroni sobre la crisi del deute grec. En qüestió de segons, la majoria d’ordinadors, que havien rebut i llegit el correu, van vendre el seu estoc total d’accions guiats pels raonaments dels seus algoritmes. Tot i així, durant la resta del dia el seny es va restablir i es van recuperar una bona part dels valors.

A aquell fenomen se’l va anomenar flash crash i va ser el primer senyal d’alarma sobre l’excessiu pes que les operacions HFT estaven prenent en les borses globals.

Programari traïdor

A partir de llavors es va obrir el debat sobre si s’havien de limitar abans que fos massa tard. Diversos països europeus van proposar prohibir-les; altres, com Itàlia, van decidir cobrar una taxa per operar amb aquesta tecnologia per cobrir els riscos que comporta.

L’1 d’agost del 2012 un nou episodi de flash crash va tenir lloc a la Borsa de Nova York. En aquest cas es va tractar d’un robot de la firma Knight Capital, el programa del qual havia degenerat i va començar a comprar i vendre accions irracionalment, de manera que la firma va estar hores perdent deu milions de dòlars per minut.

Pèrdues

En total, Knight Capital va tenir unes pèrdues de 440 milions de dòlars en diversos valors de la borsa novaiorquesa.

Pel que sembla, els brokers de silici no són tan perfectes i els seus errors poden costar molt cars.

N’hi ha que hi veuen la pitjor cara de l’especulació financera: l’analista i professor de l’Instituto de Empresa Enrique Dans alerta des del seu blog del perill que pot suposar per a milions de petits estalviadors confiar el seu capital a firmes que el posen en mans d’aquest tipus de robots. Dans, en el seu blog, considera les HFT com “la mostra que el sistema financer està completament trencat”.