Joan Hortalà: "A la borsa també s'han de mantenir les inversions a llarg termini"

La teoria de les tres d ens ensenya que la regla d'or per invertir en borsa passa per la durada , la diversificació , i la disponibilitat . Aquest últim concepte és bàsic pel president del mercat borsari barceloní, Joan Hortalà. A parer seu s'han d'invertir només els diners que no es necessiten.

Què podem esperar de la borsa enguany?

Fins ara el 2012 és negatiu. Estem molt per sota de les expectatives. L'espanyol és l'únic mercat rellevant a Europa que no revifa com ho han fet França i Alemanya, per exemple. Hem de tenir present que enlloc hi ha una crisi tan profunda com aquí, per tres raons: la primera és una crisi de producció, la segona és financera i la tercera psicològica, perquè la gent té massa incertesa.

Però acabarà bé l'any?

El global de l'any crec que serà positiu. L'extrema volatilitat que veiem s'anirà reduint, i a l'octubre s'estabilitzarà la situació. Crec que els problemes de deute a Europa s'aniran aclarint, els Estats Units consolidaran el seu creixement i la reestructuració bancària s'acabarà.

Els bancs tenen la culpa de tot...

Doncs no és així. Europa espera que la banca espanyola acabi la consolidació fiscal i que la situació retorni a l'economia real. Però, fins i tot en aquest sentit, el càstig que reben les cotitzacions dels bancs a la borsa és exagerat.

Llavors, quin risc hi ha per entrar ara a la borsa?

El risc a la borsa sempre hi és. Però el que és evident és que ara passem per un moment en què les cotitzacions tenen molt de recorregut a l'alça, perquè a més hem de tenir ben present que hi ha moltes empreses i bancs que s'han diversificat molt geogràficament en els últims anys, i això indica que el risc al mercat espanyol i en d'altres que són insegurs cada cop és més reduït. Vol dir que encara que hi hagi reestructuracions en alguns països, aquestes empreses i entitats financeres transnacionals mantenen el seu nivell de dividends. I això significa que aquesta és una bona fórmula de remuneració a l'accionista. A la borsa no tot és comprar i vendre.

Ara s'ha posat de moda l'anomenat script dividend

Aquesta fórmula va bé per a l'inversor amb mentalitat continuista. En canvi, a l'inversor rendista no li agrada gaire. En tot cas, les entitats programen els pagaments als accionistes de manera combinada: és a dir, una part es paga amb diners, de manera tradicional, i una altra amb accions.

¿Si els valors baixen, vol dir que és un bon moment per comprar?

És una bona època per utilitzar part dels diners estalviats, però per comprar i mantenir-se a la borsa, no per entrar per la Puríssima i vendre per Sant Josep. Vull dir que aquesta frase feta té un cert sentit per als inversors que pensen a curt termini, una postura absolutament lícita. Amb tot, ara és millor pensar a llarg termini.

¿I el Mercat Alternatiu Borsari (MAB)?

Existeix una certa reticència a entrar-hi, però ara sembla que agafa embranzida. Ara hi ha quatre o cinc sortides previstes, cosa que suposaria ja un total de 20 empreses cotitzant a tot Espanya.

Vostè va pronosticar que es recuperaria el nivell borsari del 2007 en quatre anys. Encara és possible?

Ja ho veurem. L'anàlisi tècnica tracta de recuperar uns 2.000 punts cada any per tornar als 16.000 punts a què cotitzava l'Íbex. Vam tractar d'aplicar els cicles borsaris que es van produir al segle XX. Està comprovat que de tots els dies de l'any hi ha un 48% de jornades de baixa i la resta són d'augment.

Brussel·les ha vetat la fusió de la Borsa de Nova York amb la de Frankfurt. ¿És positiu per a la Borsa de Barcelona?

La Comissió Europea no ha deixat consumar aquest projecte perquè hauria suposat un monopoli, una forta concentració en la negociació d'alguns productes financers, i això ens ha anat bé. Suposa una empenta important. El futur de borses mitjanes com la nostra passa per acords, convenis, però sense fusions entre mercats.

PERFIL

Presideix la Borsa de Barcelona des del 1993. Joan Hortalà també és conseller de Bolsas i Mercados Espanyoles (BME) i el setembre de l'any passat va ser escollit màxim responsable de la Federación Iberomericana de Bolsas, una entitat que està formada per 21 organitzacions borsàries i que busca fomentar la seva col·laboració. Nascut a Olot el 1940, és llicenciat en dret. El 1965 va guanyar la càtedra en teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, i va ser-ne degà en dos períodes. El 1984 va deixar el càrrec per convertir-se en conseller d'Indústria i Energia de la Generalitat. Així, va ser la quota d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en un dels primers governs de Jordi Pujol. Del 2000 al 2003 va presidir la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona, en l'època de Joan Gaspart.