A FONS
Empreses 30/09/2012

"Amb un bon producte, el finançament arriba sol"

Entrevista a Jacob Suñol, emprenedor i cofundador de Medtep

àlex Font Manté
7 min
Amb un bon producte, el finançament arriba sol"

Malgrat la seva joventut, Jacob Suñol demostra que té les idees clares. Juntament amb el seu soci, Pablo Pantaleoni, ha fundat Medtep, una empresa de serveis per a doctors i pacients que permet tenir tota la informació mèdica penjada a la xarxa. A més de la comoditat per a l'usuari, que pot consultar la informació sigui on sigui, el gran avantatge competitiu respecte als programes ja existents és el preu, molt més barat que els programes actuals. El seu somni és portar l'empresa als Estats Units.

Com va néixer la idea del producte?

El meu pare és metge i em va demanar que l'ajudés a reparar el software que utilitzava a la seva consulta. Jo vivia a París i vaig decidir fer-li un software ràpid perquè pogués gestionar els seus pacients. El problema va arribar quan altres metges, amics del meu pare, també s'ho van voler instal·lar.

¿I llavors vas decidir fer-ho a gran escala?

En aquell moment ja havia tornat de París i treballava de consultor a Barcelona. Vaig estar-ho parlant amb el Pablo Pantaleoni, un amic meu que ara és el meu soci. Vam fer un petit pla de negoci i ens hi vam llançar. Vam deixar les nostres feines i vam començar a treballar-hi.

¿Vau deixar la feina per amor a l'art? ¿Sense cobrar ni un duro?

Ara com ara encara no cobrem! I ja fa un any i mig que hi treballem. En els nou primers mesos vam invertir moltes energies en qüestions legals. Vam voler conèixer la legislació dels diferents països europeus, perquè cadascun té unes lleis diferents.

Vau començar amb un servei per a metges, però ara també voleu oferir-lo als pacients.

Vam veure que podíem estendre-ho als usuaris: oferir-los un lloc [a la xarxa] en què puguin tenir el seu historial mèdic i que els doctors puguin consultar. Normalment la informació entre metges no flueix gaire i, si l'hi preguntes al pacient, no sempre t'explica exactament el que el metge li va dir. La informació es perd a poc a poc. Per tant, ara agrupem tot l'historial mèdic.

Però perquè els pacients puguin gaudir d'aquest servei primer heu de convèncer els doctors, que hauran de ser els que introdueixin la informació...

Sí, i en això invertim les energies: en els doctors, no en els pacients. Els doctors han de veure que aquesta és una eina útil per a ells. Si aconseguim això, introduirem molts metges en les noves tecnologies. El problema és que molts encara funcionen amb paper. Com a molt apunten alguna cosa en un ordinador, però és una informació que no comparteixen, perquè la majoria ni tan sols tenen connexió a internet. La informació es queda en una illa. Per això, ara ens centrem en els metges amb l'eina que anomenem uClinics. Amb el temps, aquests doctors ens portaran pacients, tot i que la part dedicada a ells, que anomenem uPatient, la llançarem a finals d'aquest any o a principis del 2013.

Per què creieu que podeu agradar?

La nostra virtut és que som molt més barats que un software tradicional. A cada clínica li cobrem 29,90 euros al mes per cada 2.500 pacients registrats, excepte els 100 primers, que són gratuïts.

¿29,90 euros és molt barat, no?

És barat, però són preus que als Estats Units són normals. Si una clínica té 3.000 clients, paga 60 euros al mes. És el preu estàndard de qualsevol software online . Però és molt barat respecte al que estan acostumats a pagar els metges. Un software tradicional val 6.000 euros. Nosaltres tenim costos baixos i per això podem oferir aquests preus.

Com funciona la plataforma?

És senzill, és com qui utilitza Facebook. Entres a una pàgina d'internet i accedeixes a la informació, que està guardada al núvol [cloud computing]. El client introdueix les dades i nosaltres ens encarreguem de la part complicada: còpies de seguretat, compliment amb la llei de protecció de dades, etc. Idealment, hem d'arribar al punt en què una persona que viatgi a Guatemala, per dir un país, pugui mostrar el seu historial als metges en cas que tingui qualsevol incident. El contingut es traduirà automàticament perquè l'idioma no sigui un problema.

Tot i que la gent gran és qui més va al metge, ¿suposo que esteu orientats a un públic relativament jove, que estigui familiaritzat amb les noves tecnologies, no?

Ja no és tan difícil captar gent gran. Fa anys hauria estat diferent. Però cada cop hi ha més gent gran amb un iPad, que és molt intuïtiu, per exemple. No són grans usuaris, però poden fer quatre coses. I aquesta pot ser una d'elles. També és cert que els usuaris d'aquí potser no estan tan avançats com els d'altres països. I per això ens plantegem fer el salt a llocs com els Estats Units, on la gent està més avançada i on el govern, per cert, dóna ajudes al sector sanitari.

Quines ajudes?

El govern federal paga 44.000 dòlars [34.000 euros] a tots els metges que passin la història clínica dels seus pacients a internet. Per això, allà les clíniques estan superinformatitzades. Els metges hi estan disposats i els pacients també.

Quins són els països que creus que heu d'atacar?

Els països europeus o sud-americans són molt petits: estàs obligat a fer molt esforç per adaptar-te a les lleis locals, i l'increment d'usuaris potencials creix massa poc a poc. Però si agafes els Estats Units ja accedeixes a 250 milions de persones de cop. I, a més, com deia, és un públic molt acostumat a les noves tecnologies. Per tant, l'objectiu és fer el salt als Estats Units.

Tu has estat a Silicon Valley...

Sí, i convido tothom a anar-hi encara que sigui una o dues setmanes. Allà tot és diferent, cosa que no vol dir que sigui millor necessàriament, però et canvia el prisma. Aquí les empreses, quan creixen, estan enfocades únicament a facturar. Allà hi ha companyies que han aixecat 67 milions de dòlars de finançament, però que facturen zero! És el cas de Waze, una aplicació que dóna informació relacionada amb el trànsit de la teva ciutat. Aquí és impensable un cas així. Allà es valora el potencial.

¿És difícil instal·lar l'empresa allà?

Hi ha molts catalans a Silicon Valley! Les coses s'han de fer amb cap. Obtenir un visat és complicat i l'ecosistema de Silicon Valley no és per a tothom. Allà només hi ha els millors, la competència és molt forta i les coses van molt ràpid. Si hi instal·les la start-up , en un dia pràcticament ja saps si l'hauràs de tancar o no. Aquí pots passar-t'hi dos anys, perquè la gent no et diu les coses a la cara. Allà, si no els interesses, t'ho diuen sense problemes. I això és molt valuós.

Quan fareu el salt cap als Estats Units?

Depèn, tot són diners.

N'esteu buscant?

Encara no, perquè ens queda part del crèdit de 50.000 euros que ens va donar Enisa (Empresa Nacional d'Innovació). Tot i que no donarà per a molt més, esperem començar a tenir ingressos aviat. ¿Busquem finançament? Com tothom, sempre estem atents. El problema és que les rondes de finançament s'han de saber fer. Aquí els inversors no acostumen a valorar les companyies.

¿I d'on sortiran els diners?

És molt important no obsessionar-se amb la inversió. És evident que cal cash, perquè, si no, haurem de tancar, però el més important és centrar-nos en el producte. Amb un bon producte, el finançament arriba sol. És una cosa que he après a San Francisco: quan tinguis un bon producte i molts usuaris, els diners arribaran sols. Una start-up , només amb els 3.000 euros que et cobra el govern per constituir-te com a empresa, pot viure una barbaritat. Ara bé, no esperis cobrar sou.

Quins són els principals obstacles que teniu per créixer? La crisi?

Per a nosaltres és bo que la gent no gasti amb la mateixa alegria que abans! És una oportunitat. Això vol dir que les clíniques difícilment es gastaran els milers d'euros que costa un software tradicional i que tenim més possibilitats que ens triïn a nosaltres perquè som més barats.

¿I aleshores quins obstacles teniu?

N'hi ha dos: el primer és que la sanitat, a escala europea, no se sap on va. Estem divagant. I el segon és que la nostra empresa potser està arribant massa d'hora, especialment en mercats com Espanya i França.

Un problema habitual.

Als Estats Units, en canvi, potser hi arribem una mica tard. Si haguéssim llançat el producte fa un any i mig, quan el govern va començar a donar ajudes per traspassar l'historial mèdic a internet, ens hauria anat millor. Ja hi seríem.

"D'aquí un any potser ja no existirem"

Com estarà Medtep d'aquí un any?

El setembre del 2013 o tenim milers de clients i hem tancat una ronda de finançament o ja no existirem. Segur que començarem a Espanya, per proximitat.

I als Estats Units?

Si es pot, sí. Tècnicament és millor estar a Espanya i als Estats Units que a França i als Estats Units. Et permet compartir el servidor, perquè quan un país dorm, l'altre està despert. Això és important. I, a més, hi ha l'idioma. Als EUA amb un sol idioma vas a tot arreu. A Europa has de fer un esforç d'idioma per cada país nou. Però els EUA són cars: un enginyer bàsic, el que a Espanya seria un becari sense contracte, cobra 70.000 dòlars [54.000 euros]. Amb el préstec que ens va donar Enisa no en tenim ni per començar! Allà els enginyers estan molt buscats. Els bons, esclar. Els dolents no duren.

¿La gent no té por de tenir les dades mèdiques a internet?

És un tema molt important. Els problemes de seguretat, com el que ha tingut Facebook aquesta setmana [els missatges privats de molts usuaris han quedat al descobert], ens fan molt mal. Que se sàpiga que una noia et va enviar un determinat missatge íntim... mira, encara. Però que es faci públic que has tingut polls al pubis, doncs no fa gaire gràcia.

PERFIL

Jacob Suñol (Barcelona, 1985) va estudiar informàtica a la UPC i, tot i que va estar a punt de canviar-se a medicina (la carrera que el seu pare, metge, volia que estudiés), finalment va decidir quedar-s'hi. Ara, però, ha lligat les dues disciplines en la seva start-up . Ja fa un any i mig que s'hi dedica, tot i que ni ell ni el seu soci cobren sou i encara no saben quan cobraran. "Si tot va bé, cobrarem el setembre de l'any que ve, d'aquí un any. Però, esclar, sempre et preguntes: «Què prefereixes? ¿Cobrar o agafar un treballador i creixem més?» A més, si tenim algun treballador, potser algun dia podrem sortir de la feina a les set..." Van tenir un treballador a l'empresa, però va marxar a una altra que li pagava més diners, i ara només tenen dos becaris. Dit això, afirma: "Jo ara estic generant uns actius i potser algun dia ve algú i em compra la meva participació, i acabo cobrant més del que hauria cobrat si m'hagués posat sou des de l'inici".

stats