La bombolla que ha petat, que prové d'una expansió cancerígena del crèdit a particulars i empreses, ha fet arrelar en l'inconscient col·lectiu una sèrie de rutines i creences que seran difícils de modificar. De fet, només per via de la imposició dolorosa dels fets de cada dia, aquestes percepcions aniran canviant i adaptant-se a una visió més sostenible i realista de l'economia de les llars i de les empreses. Deixarem de creure que tots els projectes empresarials són viables, que tota expansió del consum és sostenible i que tota infraestructura és amortitzable sense caure en aquella fal·làcia que "tot és qüestió de temps".
…i el consum
El consum de bombolles és insostenible, independentment del temps. Potser aprendrem d'una vegada a tenir bons professors i alumnes abans de construir edificis; aprendrem a esperar que creixin empreses de tecnologia abans de construir polígons de centres tecnològics, aprendrem a fer el producte abans de comprar la caixa. Aprendrem a collir blat abans de comprar sitges i deixarem de creure estupideses com que són les condicions ambientals les que creen la riquesa. La riquesa la crea el treball dels homes. Si la caixa, el centre o el polígon no és tan bonic no hi fa res. Quan veig el vell aeroport de Barcelona buit em poso malalt. I quan veig el de Madrid em sento doblement estafat, com a català i com a ciutadà que paga impostos.
L'estalvi
Què quedarà com a pòsit d'actituds en els pròxims anys? De la mateixa manera que les bombolles creen consums insostenibles -els emprenedors només pensen a posar botigues i restaurants-, en els anys que vénen els emprenedors difícilment invertiran en projectes que es basin exclusivament en l'estímul del consum. Tornaran a considerar la indústria, l'ofici i la tecnologia com a fonts de negoci, i es d'aquí d'on sorgiran les innovacions que ens faran la vida millor. Haurem après que el que es guanya en la vida econòmica no és el que s'ingressa: és el que s'estalvia per invertir, directament o a través del sistema financer.
