La bombolla de l'or es desinfla

La falta de confiança en l''statu quo' financer ha disparat la cotització de l'or durant l'última dècada, ja que ha animat els inversors a invertir en lingots com a valor refugi. La tímida recuperació amenaça ara de fer esclatar la bombolla

"N o se quede sin vacaciones ", diu en lletres ben grans l'anunci publicitari d'una coneguda cadena de compra d'or per animar les persones amb dificultats econòmiques a desfer-se de les seves joies. La crisi i la falta de confiança en l'actual sistema financer han disparat en els últims sis anys la cotització de l'or: han impulsat inversors i especuladors a adquirir lingots d'aquest preuat metall com a valor refugi, i particulars en situació desesperada a desfer-se de les seves joies com una manera fàcil i ràpida d'obtenir diners. Fa dues setmanes, però, la cotització de l'or a la borsa va patir una caiguda del 10% -dels 1.550 dòlars l'unça als 1.350 dòlars l'unça- i va trencar la tendència alcista d'una dècada sencera, cosa que posa en dubte la credibilitat del metall daurat com a inversió segura, així com la sostenibilitat dels negocis de compra d'or.

"La cotització de l'or va caure de manera vertical en molt poc temps i això és un senyal que les expectatives sobre la seva evolució no són adequades", explica Lluís Peralta, analista financer i soci de Robustsicav, un fons d'inversió de capital variable amb seu a Barcelona. Segons Peralta, l'or ha estat històricament un actiu de poca volatilitat i amb una rendibilitat que assegurava com a mínim la inflació (un 3%). Com s'entén la corba exponencial de la seva cotització en els últims anys? Segons Peralta, el problema és que és molt difícil valorar el seu preu real.

Poca utilitat industrial

"La cotització d'una empresa almenys pots valorar-la pels resultats econòmics, però l'or té cada cop menys utilitat industrial", diu l'analista. Actualment, més de la meitat de la producció anual d'or (unes 4.500 tones, comptant el provinent de mines, reciclatge i foneries) està en mans d'inversors financers i bancs centrals. La resta es destina al sector de la joieria i altres sectors industrials, com l'aeroespacial.

L'entrada dels inversors financers en el mercat de l'or comença a partir del 2002 -crisi de les puntcom- i s'accelera a partir del 2007, quan els símptomes de la crisi immobiliària i financera ja eren evidents. Aquest augment de la demanda explica en part la tendència alcista de l'última dècada. Un dels factors claus per entendre la bombolla alcista ha estat el paper dels ETF ( exchange trade funds ), o fons d'inversió cotitzats, instruments financers similars a un fons d'inversió que solen concentrar-se en un sol actiu o commodity . Per què va caure en picat el preu de l'or el dilluns 14 d'abril? Doncs perquè el més gran d'aquests fons, ETF SPDR, va anunciar que ha reduït la seva mida un 8%, és a dir, "que ha començat a vendre or, cosa que ha arrossegat altres inversors", explica Xavier Brun, professor de finances de la UPF i responsable del fons de renda variable del grup Solventis. "El perill és que tots aquests inversors financers inundin el mercat d'oferta", alerta Brun.

La sobreoferta d'or i la consegüent caiguda de la cotització provoca que les mines amb els costos d'extracció més elevats deixin de produir, ja que no els sortirà rendible. El productor d'or més important a escala mundial, la canadenca Barrick Gold, ha anunciat aquesta setmana que els seus beneficis de l'últim trimestre han estat un 18,5% inferiors que el 2012. El descens es deu a la caiguda dels preus de l'or i el coure, i a la del volum de vendes dels dos metalls, segons l'empresa.

Bancs centrals

Els ETF no han estat els únics a invertir en or. En els últims dos anys, els bancs centrals s'han afegit a la compra d'or en lloc de vendre's les seves reserves de lingots. Especialment els dels països emergents, com Rússia, l'Índia i el Kazakhstan, amb unes reserves d'or, per raons històriques, molt inferiors a les dels països occidentals (no formaven part del patró or) i una necessitat imminent de diversificar el seu ventall d'inversions. "En el seu conjunt, els emergents van comprar el 2012 prop de 560 tones d'or", detalla Marion Mueller, vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Metalls Preciosos, AEMP. La Xina, amb unes reserves en divises de més de 3 bilions de dòlars, és un dels països que s'han vist obligats a diversificar. Fins ara, Pequín havia optat per adquirir bons del Tresor nord-americà, però davant la desconfiança en el valor de la moneda americana, ha començat a comprar or. "Tot i així, encara és molt lluny d'equiparar les reserves dels EUA", diu Brun, que no creu que el paper dels bancs centrals tingui un gran impacte en l'actual sobrevaloració de l'or. Ni tan sols considera significativa la davallada de la cotització de l'or poc després que s'insinués que s'obligaria Xipre a vendre's les reserves d'aquest metall per col·laborar en el seu propi rescat, "ja que les seves reserves són massa petites", diu Brun. D'altra banda, cap govern europeu s'ha posat a vendre el seu or, "cosa que assenyala que la situació econòmica ja no és tan angoixant", conclou Peralta. Segons aquest analista, un dels motius per creure que l'or està immers en una bombolla especulativa és creure que la seva demanda s'ha multiplicat per la por dels inversors al fet que les polítiques expansives dels EUA o el Japó puguin provocar inflació. "És una por sense fonament, ja que la inflació està molt controlada", diu Peralta. "Invertir en or no té gaire més risc que invertir en divises", afegeix Brun.

Exportar or

Davant d'aquest panorama, "les cadenes de compra d'or s'han trobat amb un regal caigut del cel i ho estan aprofitant; una mica com les agències immobiliàries", diu Peralta.

Luis Montero, fundador de la cadena Compro Oro, ha vist com el seu negoci passava de tenir dos locals el 2008 a les 25 franquícies per tot l'Estat que té avui en dia. "Vam veure l'oportunitat de negoci i volíem aprofitar els nostres contactes amb les foneries a Suïssa", explica Montero. Actualment, Compro Oro exporta a Suïssa entre 100 i 150 quilos d'or al mes, procedents de particulars que venen les seves joies i monedes. No hi ha xifres disponibles de la quantitat total d'or que surt cada mes d'Espanya, però Mueller afirma que es tracta de "milers" de quilos.

Entre 2008 i 2012, la facturació de Compro Oro va créixer entre el 20% i el 40% anual. Aquest any estimen créixer només el 5%, "perquè han aparegut molts competidors i el mercat està saturat", diu Montero. Compro Oro vol impulsar ara el seu servei de compra d'or com a inversió per satisfer la incipient demanda espanyola. Els lingots s'importen de foneries suïsses, "les més serioses en un sector en què un cèntim de menys a l'hora de valorar la puresa d'un gram d'or ens pot fer perdre molts diners", diu Montero.