EXPERIÈNCIA
EXECUTIVA AGRESSIVA

El meu bombo

No! No estic embarassada! Els lectors habituals d'aquesta columna deveu recordar que us vaig explicar que tenim una embarassada a l'empresa. Els mesos han anat passant i si per Nadal tot just se li veia una petita panxeta, ara ja podem dir oficialment que tenim un bombo.

Serà el primer nen nascut a l'equip de la nostra jove empresa. I tot i que no hi hem parat gaire atenció, ara comencen les preocupacions, perquè el nostre primer bebè naixerà al juliol. Si no s'avança, esclar, que la natura té aquestes coses.

No ho he volgut parlar gaire amb els meus socis per no carregar-los amb el meu patiment (la Núria, la mare, és una peça clau del meu equip), però el cert és que fa diverses setmanes que li plantejo a Google (ell que tot ho sap) preguntes com: quantes setmanes estarà fora la Núria? Quan acabi la baixa, encara haurà de fer les vacances d'agost? O, com funciona allò del permís de lactància?

Avui, per fi, el meu soci ha trucat a la gestoria per aclarir tots els dubtes. La cosa, a priori, no és gaire complicada: 16 setmanes de baixa durant les quals l'empresa no ha de pagar el salari i en què la treballadora comptarà amb una prestació de maternitat. Després, durant els nou primers mesos, tindrà un permís de lactància de fins a una hora diària (tot i que faci mitja jornada), que pot acumular-lo (amb un càlcul ràpid, 45 dies més sense la Núria), i les vacances d'agost. Tot això, a càrrec de l'empresa. En resum, la Núria podria no tornar a la feina fins al 2014.

El fet és que, si hi ha alguna dona que llegeixi aquesta columna, pot pensar que tinc tics masclistes si em preocupen aquestes coses... Res més lluny de la realitat! Però, en un moment com aquest, em preocupo per la meva empresa. I la Núria, com qualsevol altra peça de l'equip, en aquests moments és irreemplaçable.