Poden ser ètiques les finances?

Jordi Marí de la Torre

El sou dels banquers

Per Núria Mateos

Zoom

La setmana passada teníem accés a l'estudi elaborat per CCOO on es denunciava que la remuneració dels alts directius del sector financer ha crescut gairebé el doble que els beneficis de les entitats on treballen. I tot això, en un moment en el qual es demanen grans esforços als treballadors del sector financer, amb convenis bloquejats, ajustos de plantilles i peticions de la patronal perquè es congelin els salaris.

En l'estudi s'analitza l'evolució del sector al període 2004-2010, i es constata que la remuneració mitjana dels consellers i l'alta direcció va créixer el 48% en les 15 majors entitats financeres espanyoles, mentre que el salari de la resta del personal només el 26% i els beneficis, el 27%. Aquest desequilibri encara és més gran entre les nou caixes d'estalvis més importants, en les quals el salari de consellers i alts directius va arribar al 47%, quan el benefici es va reduir el 7%.

Especialment escandalós és el cas de caixes com la CAM, que ha hagut de ser intervinguda, i tot i així els seus gestors han guanyat un 542% més. O NovacaixaGalicia, on els caps han guanyat també un 200% més.

No cal recordar que el sou dels banquers ha estat en el punt de mira en els darrers anys, arran de l'esclat de l'actual crisi financera. Són diverses les entitats que han denunciat els abusius sous d'aquest sector i, més recentment, el moviment dels indignats també ha carregat contra ells. Insòlita va ser la imatge de la junta d'accionistes del Banc Santander del passat més de juny, on el seu president va haver d'empassar-se unes quantes intervencions no gaire agradables.

Aquestes remuneracions, tal i com es lamenten els responsables de l'estudi,actualment no estan limitades ni subjectes a criteris de proporcionalitat i sostenibilitat, i a més no s'informen de manera transparent ni existeix cap control sobre les mateixes.

Ben diferent és aquesta situació en el cas de les entitats de finances ètiques. Per començar, la majoria d'aquestes entitats no tenen ànim de lucre. Un concepte, que ja d'entrada, és totalment contradictori amb el model de banc tradicional, on l'ànim de lucre és precisament la raó de ser, i que busca sectors on invertir que li proporcionin el màxim benefici. Els possibles beneficis que obtinguin aquestes entitats revertiran exclusivament en el projecte en qüestió, per tal de garantir la seva sostenibilitat en el temps, ser capaços de garantir el retorn dels dipòsits als seus clients, dotar-se de millors serveis, i créixer si és necessari.

D'altra banda, en aquelles entitats de banca ètica que s'acosten més al model bancari tradicional, pel que fa a l'estructura, els alts càrrecs no tenen el seu sou vinculat als resultats de l’entitat. Són entitats on no s’incentiva la recerca del màxim benefici amb guanys extres pels seus gestors i directius. Això fa que els seus sous no siguin desmesurats com el de les entitats bancàries que tots coneixem.