Una crisi injusta, les retallades socials i alternatives possibles

El cap de setmana passat es va donar el tret de sortida, a més de 80 municipis de tot Catalunya, a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica tot coincidint amb el dia mundial del comerç just, enguany, el 14 de maig. En la festa d’aquest any, es reivindiquen les finances ètiques i el comerç just com dues alternatives possibles a una crisi injusta. I per què és injusta? És injusta perquè aquells que l’han provocat no n’estan assumint les responsabilitats i perquè qui l’acaba pagant són les persones perjudicades, aquelles iniciatives, col·lectius, entitats o persones que intenten mitigar-la i la societat en general a través de l’ús dels fons públics i de les retallades en prestacions socials. Simplifiquem-ho i rebobinem una mica per veure la cadena d’esdeveniments. Degut a una política financera excessivament arriscada dels bancs (per ser benèvols), bàsicament alimentada pel mercat immobiliari i el boom de les hipoteques sub-prime i per la posterior comercialització d’aquest deute als mercats secundaris, es va arribar a una situació de col·lapse en el sistema financer, que va repercutir principalment en dos factors: 1- Congelació del crèdit cap a l’economia productiva 2- Injeccions milionàries de les institucions públiques als bancs per tal de rescatar-les d’aquesta situació de col·lapse D' una banda l’economia productiva va entrar en recessió, i de l'altra, el nivell de deute públic dels estats va augmentar. Un cop tenim generada aquesta situació, les grans institucions financeres (BM , FMI, BCE, etc) i allò tan eteri com “els mercats”, exigeixen als estats que disminueixin el seu endeutament. Això significa austeritat absoluta en la despesa pública que inclou mesures com la congelació dels sous dels funcionaris, la reducció de las pensions i de les prestacions per desocupació, retallades en sanitat i educació, paralització de grans obres públiques i privatitzacions d’empreses. A més de veure’s afectades, de forma molt significativa, les subvencions a aquelles entitats o col·lectius, normalment emmarcades dins del tercer sector social, que tenen una tasca importantíssima a l'hora d'arribar allà on no arriben els estats amb les seves polítiques públiques. Com veieu, afectats que poc tenen a veure amb els responsables directes de la crisi. I els polítics no haurien de vetllar pels interessos dels ciutadans? Per aquells que dipositen la seva confiança a les urnes? En canvi, sembla que obeeixen el dictat d’uns pocs. No hi ha recursos per fer front als Objectius del Mil·lenni, però en canvi n’hi ha molts, però que molts més, si el que es tracta és de salvar els bancs i no resoldre la fam o l’accés a l’educació. Per tant, ara més que mai, es fa necessari construir alternatives que segueixin altres lògiques. Alternatives que entenguin que l’economia simplement hauria de servir perquè les persones puguem satisfer les nostres necessitats bàsiques. Les finances ètiques busquen exactament això. Construir un instrument d’intermediació financera que permeti dirigir l’estalvi de persones, famílies i organitzacions cap a projectes que suposen una transformació de la nostra societat. Les finances ètiques volen rescatar el valor social del diner i l’activitat econòmica, posant-los al servei d’un món més just, humà i sostenible. Altres alternatives que cada cop tenen més força i que us convidem a conèixer són, el comerç just, l’energia neta (per exemple, Som Energia) o els Models de Cooperatives d’Ús (per exemple, Sostre Cívic). Els models cooperativistes de treball i serveis i, en general, l’economia social que treballa perquè l’economia estigui al servei de les persones, i no al revés. I crec que la gent comença a despertar. Les manifestacions d’aquest cap de setmana liderades per les plataformes Prou retallades i Democràcia real ja! així ho demostren. Hem de deixar de ser espectadors per passar a ser actors. Xavi Teis / Economista i tècnic de FETS (Finançament Ètic i Solidari)