Poden ser ètiques les finances?

Jordi Marí de la Torre

Participar en la transformació social i la banca ètica més enllà de l’estalvi

Aquests darrers dies, en el context del moviment dels “Indignats", s’han fet xerrades, debats i reflexions al voltant de la banca ètica com a alternativa a la banca tradicional.

Cada vegada hi ha més persones que mostren el seu interès en participar a la banca ètica, però que no disposen d’estalvis per tal de fer-ho. S’hi pot participar d’una altra manera? La resposta és clarament que sí.

En el moment actual, el més important és fer la primera passa i implicar-s’hi d’alguna manera. Començar a estalviar-hi o aportar-hi capital social són les formes més evidents de suport, per més modestes que puguin ser les quantitats. Un valor cabdal de les finances ètiques és precisament aquesta àmplia base social que les caracteritza i les fa diferents de projectes on el capital social i la capacitat de decisió roman en les mans de molt poques persones.

Però hi podem participar d’altres maneres. Des del primer moment, hi ha moltes persones amb poca capacitat financera que el que han fet és participar en el procés donant-lo a conèixer a d’altres persones que si que poden tenir aquesta capacitat. Fer d’altaveus en la promoció del projecte és una contribució essencial.

De la mateixa forma, ajudar a que els projectes socials que puguin tenir necessitats financeres descobreixin l’opció de les finances ètiques també és un gran suport. La banca ètica dedica molt pocs recursos a la comunicació i són els seus socis i promotors els que juguen aquest paper essencial.

És a dir, podem estalviar-hi, però sobretot, també ens podem implicar -i és el que aporta més valor afegit- en la construcció d’aquestes iniciatives. Projectes com FIARE, Coop57 o Oikocredit ens donaran facilitats per tal de que així sigui.

La majoria d’iniciatives financeres ètiques són de base democràtica i, per tant, la participació de persones i col·lectius és imprescindible pel bon funcionament de l’entitat. Són iniciatives on la capacitat de decisió rau en els seus socis i on les grans decisions es prenen de manera democràtica (et convidem a conèixer algunes d’aquestes opcions a www.bancaetica.cat).

Queda clar, doncs, participar en la filosofia i el projecte de construcció “d’una altra economia", no només és possible a través de l’opció de l’estalvi.

D'altra banda, també és important tenir en compte que per les entitats financeres ètiques, els diners o la intermediació financera no són una finalitat. Són simplement una eina per aconseguir transformar la nostra societat en positiu. Aquesta és la finalitat de la banca ètica i, per tant, els projectes finançats centren tots els esforços d'aquest tipus de banc.

L’objectiu final d’un banc ètic no és fer de banc. L’objectiu final d’un banc ètic és ser una eina al servei de les necessitats de finançament d’aquells projectes que fomentin la transformació social.

Per tant, una darrera manera d’implicar-s'hi i comprometre’s - no amb les finances ètiques, sinó amb la transformació i millora de la nostra societat- és desenvolupar iniciatives productives de béns i serveis que ajudin a empènyer la societat cap a una realitat més justa i més sostenible a nivell social, mediambiental i econòmic. I en aquest camí, comptar amb les finances ètiques per resoldre les possibles necessitats de finançament que poden sorgir pel camí.

Així doncs, podem estalviar, sí. I és necessari. Però també podem desenvolupar projectes que ajudin a resoldre problemes existents a la nostra societat o participar en la seva difusió. De fet, la pròpia capacitat de transformació que tenen els nostres diners encara està per descobrir per la majoria de la nostra societat.

Jordi Marí i Xavi Teis, de FETS