Poden ser ètiques les finances?

Jordi Marí de la Torre

Ofereixen les finances ètiques la mateixa garantia que les finances tradicionals?

Zoom

Una de les preguntes que moltes persones es fan quan s’interessen per la banca ètica, és si els seus diners estaran en un lloc "segur". Resulta curiós que en un moment com l’actual sigui precisament la banca ètica la que ens plantegi dubtes en aquest sentit, i que, en canvi, la majoria de la població tingui la percepció que els seus estalvis estan més segurs en la banca o les caixes tradicionals.

Quines són les claus d’aquesta percepció de seguretat? Una àmplia xarxa d’oficines? Una gran despesa en publicitat? Una imatge de solidesa i ostentació de recursos? Jo, la veritat, no me’n sé avenir. Tot plegat només demostra que aquestes entitats dediquen gran quantitat de recursos a pagar les despeses d’oficines, publicitat i ostentació. Recursos, que d’altra banda, paguen tots els seus clients. Algú s’ha aturat a pensar que precisament algunes de les entitats financeres que passen per situacions delicades o han hagut de ser rescatades han estat precisament les més grans?

Tot i així, també comença a ser evident com el context actual ha fet augmentar la desconfiança de moltes persones envers les entitats financeres tradicionals, i aquesta ha estat una de les raons del creixement de la banca ètica en època de dificultats per la banca tradicional. És veritat que les seves dimensions són reduïdes, però totes han vist augmentar el seu número de socis i clients. És evident que cada vegada hi ha més gent interessada a conèixer quines alternatives té a l’hora de gestionar els seus estalvis, i això acaba significant una font de creixement per a les finances ètiques.

Però... ja és segur això? La banca ètica ofereix les mateixes garanties legals que la banca tradicional, però a més, n'afegeix una d'addicional. Com que inverteix exclusivament en economia real i al marge de l'especulació, no assumeix tant de risc com les altres. La banca ètica treballa amb el mateix rigor, les mateixes garanties i normes que la banca tradicional, i amb la mateixa supervisió per part de les autoritats monetàries corresponents.

La banca ètica, doncs, està sotmesa a la mateixa regulació que qualsevol altra entitat financera. La diferència principal és l'aposta ferma per la transparència i els principis ètics en tota la seva activitat financera. La banca ètica informa de tots i cadascun dels préstecs que concedeix i dels criteris socials emprats per concedir-los i això, per si sol, ja ens ofereix unes garanties addicionals. A més, si prenen la forma cooperativa, la gestió democràtica de l’entitat acaba suposant una nova font de garantia. A banda de l'anomenada banca ètica, també cal tenir present les entitats de finances ètiques, aquelles que ofereixen canalitzar l'estalvi cap a entitats socials, ètiques o ambientals, però que no són bancs. Entitats no regulades, però que comparteixen aquest criteris.

El fet que la banca ètica només inverteixi o financi empreses i entitats que compleixin determinats requisits socials, mediambientals o culturals, no vol dir que siguin entitats caritatives o que funcionin a base de donacions o subvencions. Els bancs ètics o les entitats que gestionen finances ètiques, són rendibles econòmicament, però no col•loquen en primer lloc la maximització del benefici econòmic, sinó, el benefici social. Entenen que la seva tasca principal és finançar l'economia social, abans que aconseguir beneficis a qualsevol preu.

I si encara dubtes de les garanties que et pot oferir la banca ètica, el millor que pots fer és començar per obrir una llibreta d'estalvi o fer-te soci d'una entitat de finances ètiques, amb una quantitat petita, i després d'un temps, valorar-ne l'experiència. Dubto que te’n penedeixis.

Jordi Marí, director de FETS-Finançament Ètic i Solidari