Poden ser ètiques les finances?

Jordi Marí de la Torre

Finances ètiques: diners al servei de les persones i del benestar col•lectiu

Les finances ètiques són aquell conjunt d’entitats que, a través de la intermediació financera (recollir estalvi i donar finançament) intenten fer una tasca de transformació social en positiu.

Com ho fan? Molt senzill: incorporant criteris ètics a la hora de decidir quins són els projectes, entitats i empreses que es financen amb els diners captats a través de l’estalvi.

La banca convencional orienta els diners recollits des de l’estalvi a realitzar inversions que li permetin maximitzar el seu benefici i això provoca que moltes vegades s’estiguin finançant empreses empreses que vulneren de forma greu i sistemàtica els drets humans, laborals i mediambientals que generen ingents beneficis que repercuteixen positivament en els comptes dels bancs i dels seus accionistes però no pas pel conjunt de la societat.

Les finances ètiques, en canvi, orienten l’estalvi recollit cap al finançament de projectes que siguin viables econòmicament però que, a més a més, aportin un valor afegit en el desenvolupament de la seva activitat. Es centren en finançar projectes emmarcats en la lògica de l’economia social i solidària, financen empreses productives que generen valor social, especialment el sector cooperatiu, empreses d’inserció social i laboral, projectes mediambientals, culturals, educatius, l’associacionisme de base i els moviments socials. Empreses, entitats i col•lectius que orienten la seva tasca a generar impactes positius pel conjunt de la societat.

Zoom

Però les finances ètiques, apart de les aportacions directes que fan amb la seva tasca d’intermediació financera, aporten un altre valor afegit tant o més important que el primer: trencar paradigmes

El paper dels bancs en la nostra societat

Segurament la pregunta que més vegades es fa al voltant de les finances ètiques és aquella que diu: “i això de banca i ètica ja pot anar junt? No és un oxímoron, una contradicció?”

Aquesta pregunta ens ensenya com de fortes són algunes premisses i/o estructures mentals al voltant del paper que els bancs han de jugar en la nostra societat. Ens hem acostumat i hem normalitzat tant la idea de que els bancs han de perseguir el guany econòmic per sobre de tot i de tothom que quan el plantejament és diferent ens sona a plantejament irrealitzable, a contradicció i a quelcom que no pot ser viable o que és quelcom contranatural.

Bé, doncs el primer dels paradigmes que trenquen les finances ètiques és precisament aquest i ens demostren que un banc o entitat financera pot jugar un paper beneficiós pel desenvolupament social i humà d’una societat. Les finances ètiques entenen la funció d’intermediació financera com un servei que pot ajudar a tirar endavant projectes que aporten un valor afegit pel conjunt de la societat i que contribueixen a que la nostra societat i entorn sigui un espai on millori el benestar col•lectiu,.

Els objectius de les finances ètiques

Les finances ètiques també modifiquen i trenquen paradigmes en els objectius que persegueixen. Quan ens preguntem quin és l’objectiu d’un banc, el que ens ve al cap de seguida és: “guanyar diners”.

En canvi, les finances ètiques el que fan és convertir en eines tot allò que també ens hem acostumat a que siguin objectius. Recollir estalvi, tenir més clients, generar beneficis, créixer,... no són objectius. Tot això són simples eines que com més fortes i potents siguin més bé permetran a les entitats de finances ètiques perseguir el veritable objectiu: una transformació social en positiu. I com hi contribuirà? Doncs a través del crèdit. Les finances ètiques han entès que un banc per si sol no pot transformar la societat, sinó que són les persones, entitats i empreses que fan les coses de manera diferent les que podran treballar i guiar la societat cap a aquest objectiu.

L’estructura de propietat de les entitats financeres

En les finances convencionals, els bancs pertanyen als seus accionistes sota la premissa de “1 acció = 1 vot” i per tant qui més té, més capacitat de decisió acumula.

En canvi les finances ètiques, en la majoria dels seus projectes, estableixen una estructura de propietat democràtica i participativa on l’entitat financera està en mans de la ciutadania, les entitats socials i que es regeix sota la premissa de “1 persona = 1 vot”, independentment del capital que es posseeixi.

Això provoca un control sobre la gestió de l’entitat molt més gran i provoca que es prenguin decisions de forma col•lectiva i democràtica.

Addicionalment això, aquestes entitats es doten d’organismes socials interns conformat per persones i entitats amb capacitat de decisió dins de l’entitat financera, per exemple, sobre la concessió de préstecs des del punt de vista social i econòmic o sobre la fixació dels diferents tipus d’interès o dels productes financers que s’oferiran als socis i/o clients.

La informació: la transparència

La manera de treballar la informació de les finances ètiques és radicalment oposada al que estem acostumats en el sector bancari on la opacitat ho tenyeix tot.

Les finances ètiques són absolutament transparents en referència a la seva activitat creditícia i per tant aconsegueixen, principalment dues coses: per una banda, dotar de solidesa i coherència els plantejaments teòrics de les finances ètiques ja que si s'explica que s'orientarà el crèdit cap a la generació de valor social, però després s'amaga, hom podria desconfiar que això no fos una estratagema comercial per atraure un sector de públic determinat. Per tant, per consistència i per ètica, les finances ètiques informen dels crèdits que es concedeixen, a qui se li concedeixen i per a fer què.

Per altra banda, la transparència permet als estalviadors saber exactament i de manera clara i senzilla per a què s’estaran utilitzant els seus diners i per tant a quin model econòmic i social estaran ajudant a construir.

Amb tot plegat, veiem que les finances ètiques treballen amb uns altres objectius i d’una altra manera. Donen la volta al “que” i al “com” i això acaba beneficiant als estalviadors conscients, als receptors dels préstecs i en definitiva, al conjunt de la societat.

Ara es tracta de sumar-s’hi i construir-ho entre totes i tots!