Poden ser ètiques les finances?

Jordi Marí de la Torre

Capital Risc i Economia Social: Una contradicció?

La creació d'empreses i la seva consolidació és un dels principals objectius de qualsevol política econòmica. Fruit d’aquestes polítiques, Catalunya disposa avui d'un ecosistema de suport als emprenedors i d'un ventall considerable d'opcions de finançament per a les diferents fases de creixement de les empreses. Per empreses amb un alt potencial de creixement (i unes altes expectatives de rendibilitat) i unes necessitats de finançament i un risc de fallida elevats que facin poc atractiu l'endeutament, el capital risc[1] és una d'aquestes opcions.

En els darrers anys, el sector del Capital Risc i dels inversors privats ha crescut de forma significativa. Tot i estar per sota d'altres països, els sector manifesta una activitat destacable: nous fons de capital risc, noves xarxes d'inversors i, el més important, un augment del volum d'operacions tancades. En la meitat de l'any 2011, algunes de les xarxes d'inversors privats de Catalunya ja han tancat tantes operacions com en tot el 2010.

Al mateix temps, diferents estudis conclouen que moltes petites i mitjanes empreses i moltes entitats de l'economia social estan fortament sobreendeutades. Així, són vulnerables davant la inestabilitat del sistema financer i la manca d'accés al crèdit. A més, no poden accedir al finançament necessari per invertir en la renovació d'equips, en el desenvolupament de nous productes o serveis o en l'expansió comercial.

Des d'aquest punt de vista, el capital risc es podria considerar com una opció per augmentar els recursos propis d'aquestes empreses, reequilibrar els seus balanços i finançar els seus plans de creixement. Però, encaixa el capital risc tradicional amb les característiques de les empreses i cooperatives de l'economia social? Com encaixaria aquesta entrada de capital en societats constituïdes com a cooperatives? Quina rendibilitat s'esperaria d'aquests projectes empresarials? Quins instruments financers poden fer compatibles aquests dos móns?

Donant resposta a algunes d'aquestes preguntes, ha aparegut el concepte de Capital Risc Social. Més estès en el món anglosaxó, aplica la metodologia i forma d'operar tradicional del capital risc amb una visió més amplia del resultat, combinant la rendibilitat econòmica amb algun tipus d'impacte social. L'objectiu es identificar projectes amb un clar objectiu social i amb una certa rendibilitat, normalment per sota del que esperaria un fons de capital risc convencional.

La valoració de l'impacte social ha estat un dels temes que ha captat més l'atenció els darrers anys. Ja sigui des de les entitats de l'economia social (com el Balanç Social de la Xarxa d'Economia Solidària), des de les pròpies entitats de capital risc (com la utilitzada pel fons de capital risc social a Espanya, CREAS) o de les grans fundacions privades i grups d'inversió que conformen el Global Impact Investment Network) s'han desenvolupat diverses metodologies, cadascuna reflectint visions diferents del que és social i el que no ho és. Aquí trobem les divergències comunes que ja es van fer paleses en l'estudi sobre els fons d'inversió socialment responsable (http://www.slideshare.net/banca_etica/fets-analisi-dels-fons-isr-comercialitzats-a-espanya).

Un aspecte que resulta crucial per al capital risc convencional és el procés de selecció de projectes on invertir. És força conegut que la mortalitat d'empreses de nova creació és molt elevada així que una mala selecció pot ensorrar la rendibilitat de qualsevol societat o fons de capital risc. Amb un ventall d'entitats més reduït d'on escollir i uns costos d'anàlisi més elevats (incloent la valoració de l'impacte social), com aconsegueixen estructurar aquest procés de forma eficient i econòmicament viable? Aconsegueixen trobar empreses socials suficientment atractives? Quantes queden fora i per quins raons? Falten bons projectes o falta capital que assumeixi riscos?

L'altre aspecte crític són les condicions per a l'entrada i la sortida del capital. És raonable que els que aporten el capital estableixin algunes condicions, sobre tot tenint en compte que el capital risc convencional no té l'objectiu de romandre en el capital de l'empresa. Al contrari, el seu objectiu és sortir-ne amb unes plusvàlues importants. Així, els emprenedors no poden vendre les seves accions sense l'autorització dels inversors o sense que aquests puguin vendre en les mateixes condicions. També, els emprenedors poden ser obligats a vendre si el capital risc troba un bon comprador. Com encaixa això amb la realitat de les empreses i entitats de l'economia social? Quines poden ser les estratègies de sortida dels inversors sense posar en perill els objectius socials dels projectes? Són diferents a les de les empreses convencionals?

Considerant que la inversió en la creació d'empreses i entitats de l'economia social es fonamental, des de FETS hem engegat un estudi sobre el capital risc social. L'objectiu és aportar una mirada crítica i constructiva d'un instrument com aquest, que té el potencial de millorar el finançament de l'economia social, i donar resposta a unes quantes de les preguntes que es acabem de plantejar.

Si teniu interès en saber més sobre aquest estudi, podeu descarregar-vos una presentació del que estem fent o posar-vos en contacte amb nosaltres a fets@fets.org: http://www.slideshare.net/banca_etica/fets-capital-riesgo-social

Carles Escolano (enginyer industrial) i Marc Brugulat (economista), col·laboradors de FETS

[1] Parlem aquí del capital risc en les fases inicials de creixement d'una empresa. No considerem el capital risc en les fases de expansió o el conegut com Private Equity (o la compra o presa de control d'empreses ja consolidades)