Hisenda no som tots

Albert Sagués

Treure el dit de la balança (fiscal)

Ja hi tornem a ser.

El passat dimarts 21 de juliol, el Ministre Montoro va anunciar la presentació de 'las cuentas públicas territorializadas' de l'any 2012 (potser caldria recordar-li que estem ja a mitjans del 2015).

Tot i el nom tant asèptic que li han donat, no hi ha dubte que es tracta de la publicació del que tots coneixem com a balances fiscals, on hem de poder veure quines comunitats autònomes són contribuïdores netes al sistema (paguen més del que reben) i quines en són beneficiàries.

Sembla que hi ha consens dels experts en considerar-les un càlcul parcial. La metodologia de treball del company Ángel de la Fuente aplica criteris molt semblants al del flux del benefici i n'obvia els del flux monetari. No em posaré ara analitzar els avantatges i inconvenients d'un mètode o l'altre, o parlar de si és necessari neutralitzar-les o no (és a dir tenir en compte el dèficit públic). Ja ho han fet molts altres economistes que tenen tot el meu respecte com el Germà Bel @gebelque o en Xavier Sala-i-Martin @xsalaimartin en més d'una ocasió

Si pel que sembla, les maleïdes balances es poden calcular de maneres diferents, i totes elles vàlides, la publicació d'aquesta 'cosa' que anomenen 'las cuentas públicas territorializadas' en recorda una advertència que em feia la meva àvia.

La meva àvia deia que quan s'anava a comprar calia vigilar, en segons quins comerços, l'hora de la pesada.

Eren els temps en que no existien les balances digitals, i encara es feia servir en molts llocs la Balança Roberval o balança francesa, aquelles en les que es posava en un plat el que volíem pesar, i en l'altre afegíem pesos cilíndrics que teníem desats en unes caixes de fusta ordenats per la seva massa.

Zoom

Quan alguns botiguers pesaven la carn, el peix o el que fo,s calia vigilar amb l'agulla (poc precisa i oscil·lant) que ens donava l'equilibri i el pes ja que moltes vegades, el que pesava escombrava cap a casa. En d'altres ocasions, la cosa era més escandalosa ja que, tot dissimulant i amb gran habilitat, posant suaument el dit per sobre o per sota del plat de balança es podia 'acabar de fer el pes'

Tornant a 'las cuentas públicas territorializadas' us diré com ho veig.

No em fan el pes. No me les crec, crec que han posat el dit a la balança i l'haurien de treure.

Qui disposa de tota la informació hauria de ser prou honest per no presentar les seves conclusions segons un únic criteri. Siguin valents, presentin també els resultats segons el mètode del flux monetari i neutralitzin els resultats

Així, no perdríem el temps discutint el 'com' i ens podríem centrar en analitzar els resultats.

Treguin el dit de la balança, si us plau.