Hisenda no som tots

Albert Sagués

Fabricar diners, el 'home money-printing'

Ara fa uns dies, la meva filla em preguntava per la proposta de l'alcaldessa de Barcelona de crear una moneda local a Barcelona.

L'Anna, la meva filla adolescent, aprofita sovint els trajectes en moto per plantejar-me preguntes que li generen inquietuds, mentre va descobrint el món dels adults, que de vegades és difícil d'explicar i d'entendre fins i tot per nosaltres.

Intento donar resposta a les seves inquietuds com millor puc tenint en compte la situació. Han de ser respostes breus (la durada del trajecte en moto ho condiciona) molt concretes (no me'n deixa passar una, si fujo d'estudi) i es fan sense mirar mirar als ulls de l'interlocutor, donades les circumstàncies (excepte alguna mirada robada en algun semàfor).

Com us deia, una de les darreres va ser sobre els diners que l'Alcaldessa Colau pretén fabricar a Barcelona.

"tothom pot fer diners?" em va demanar tot iniciant trajecte a la Plaça Urquinaona.

Li vaig explicar ràpidament la història dels 'diners'. Com al principi dels temps es funcionava amb el 'trueque' (ho he mirat al DIEC i en català es diu barata) com la gent treballava i rebia a canvi un sac de patates que després havia de canviar per un tall de carn o una barra de pa, sempre que el de la carn o el pa volgués acceptar les seves patates en barata.

Després, van aparèixer els diners per facilitar comerç. Primer fabricant monedes amb metalls preciosos (or, plata, etc...) i després fent uns paperets que anomenem bitllets en funció de l'or que l'emissor tenia ben guardat a la seva caixa forta "...que és el que es coneixia com el patró or" li explicava tot arribant a Plaça Universitat.

Li deia que després de la Segona Guerra Mundial, els països desenvolupats, reunits a Bretton Woods van decidir abandonar el patró or i que a partir de llavors, els països van ser lliures de fer tants bitllets com volguessin encara que no tinguessin or com a reserva (vaig condensar una mica la història, tot ajuntant la crisi del 71 que és quan realment desapareix el patró or i Bretton Woods ja que, com us deia, el temps de resposta és limitat).

Els diners avui són papers que imprimeixen els països, en el nostre cas la unió Europea, que acceptem com a mitja de canvi. Cobrem el sou amb uns papers que ens donen sabent que aquests papers els podrem fer servir per anar a comprar i així anem fent.

-. "llavors no podem anar a la Unió Europea a demanar l'or que valen aquests diners?" em va dir

-. "No Anna, no podem. Aquests diners no valen res." En sentir-me dir això em va agafar por.

"Més ben dit, sí que tenen valor aquests diners. Ens refiem que ens serviran per poder comprar coses. Serveixen perquè tenim confiança en qui els ha fabricat. Per exemple, si creus que els Estats Units són un gran país on tot funciona, on es poden comprar coses i pots trobar-hi gent disposada a acceptar dòlars, no t'importarà tenir dòlars. Per contra si et donen diners d'un país que no saps ni on és, probablement no els voldràs ja que ningú te'ls acceptarà i no et serviran de res"

-. "Val. Llavors tu acceptaràs els diners de Barcelona ? " va dir al semàfor d'Aribau/Aragó

No hi havia pensat en això encara....

Vaig respondre que sí, que en principi acceptaria els diners de Barcelona, sempre que l'Ajuntament me'ls canviés per per euros quant jo ho demanés.

I vaig reblar dient que esperava que l'Ajuntament no acabés fent massa diners que no pogués canviar per euro, arribat el cas, i que jo me'n refiava de l'Alcaldessa. Que si es posava seny, sí que es podia fabricar diners, que era una qüestió de confiança.

Tothom podria fer diners. La qüestió és si els altres els acceptarien aquest diners, si es refiarien de la persona que els fabrica.

-. "De fet, fins i tot nosaltres podríem fabricar diners" li deia mentre aparcava de la moto sota casa i acabàvem la xerrada en finalitzar el traajecte.

Vam pujar cap a casa en silenci. Imagino que ella pensava que la impressora de color no tenia massa tinta i què hi havia per sopar.

Jo pensava que si el meu cunyat pot fabricar cervesa a casa, el homebrewing en diu ell, perquè no fer una prova i començar el home money-printing....

de fet, tot és qüestió de confiança.

@albertsagues