Els lliuraments de premis, siguin del tipus que siguin, són actes que cada cop s’estan desprestigiant més. I d’aquest fenomen no se’n lliuren ni tant sols els premis més prestigiosos del món: els Nobel. L’últim exemple el tenim amb la concessió del Premi Nobel de la Pau a la Unió Europea. No deixa de tenir la seva ironia que l’inventor de la dinamita, Alfred Nobel, fos el precursor d’aquests premis. No dubto pas de les bones intencions dels actuals membres del Comitè suec a l’hora de concedir aquest premi però en el cas de la Unió Europea crec que se’ls ha anat una mica la mà i, francament, crec que fan tard. Concretament fan tard 60 anys. Si aquest reconeixement l’hagués rebut en el seu dia la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, com a orígen de l’actual Unió Europea, i que va servir per a pacificar les relacions entre França i Alemanya després de la II Guerra Mundial al posar sota una única autoritat comuna els recuros de la indústria armamentística, doncs aleshores hagués tingut sentit. Però ara, quan la Unió Europea està potser en una de les hores més baixes com a institució no li veig la lògica. De res van servir aquestes institucions europees durant la guerra de Bòsnia on l’exèrcit serbi es va dedicar a la neteja ètnica assassinant massivament població civil musulmana de Bòsnia. Durant els anys que va durar la masacre, a què es dedicava la Unió Europea? Van ser novament els Estats Units els que van haver de portar la iniciativa per acabar amb el genocidi a Europa. Sense voler comparar els fets, avui dia s’està produint un autèntic terrorisme econòmic patrocinat per la mateixa Unió Europea. Aquest cop no ens llencen bombes ni ens envien tancs. Davant d’un enemic físic encara en podriem defensar. Aquesta tercera guerra mundial en la que estem immersos es fan servir mecanismes més subtils i l’enemic no té una cara definida. Es tracta d’eliminar la majoria del drets socials aconseguits durant molts anys de lluita obrera per a poder conservar el poder econòmic d’una minoria, d’una oliagarquia europea, que no vol veure disminuït el seu poder. I per això ha imposat unes polítiques econòmiques encaminades a arruinar els Estats, preocupant-se únicament que paguin el deute públic a un interès “apropiat”. Si per això s’han de retallar pensions, presacions d’atur, tancar hospitals, acomiadar treballadors, pujar impostos a la classe mitja (si és que encara existeix), doncs endavant. Al mateix temps que la Unió Europea condemna a milions dels seus ciutadans a la misèria, mira cap a una altra banda davant els paradisos fiscals que hi ha al seu territori, no fa res davant del frau fiscal, de les SICAV, de les ruïnoses inversions en infraestructures absurdes, com ara l’AVE (que beneficien a empreses alemanyes o franceses com Alstom i Siemens). L’únic objectiu de la Unió Europea és garantir el pagament del deute sobirà en mans dels bancs, encara que sigui a costa dels seus ciutadans, per això aquesta obsessió malaltissa pel dèficit públic. Si realment es preocupen per les persones, per què no es proposen com a objectiu la plena ocupació en comptes del dèficit? Davant d’aquests actes de terrorisme econòmic trobo insultant que els donin el Nobel de la Pau. Que es treguin la careta definitivament els membres del Comitè suec i que li donin directament el Nobel d’Economia a la Unió Europea. El premi Nobel de la Pau que el reservin, en tot cas, per als ciutadans europeus, que prou estoicament estem aguantant els atacs.
3 min
